L’escriptor Javier Cercas, en plena promoció del seu llibre sobre el Papa, El loco de Dios en el fin del mundo (Penguin), torna a tenir tots els focus posats sobre ell des que s’ha anunciat que protagonitzarà un peculiar acte de Sant Jordi: una conversa “sobre llibres” amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. Una trobada en què, segons ha assegurat aquest dissabte a la nit al programa Col·lapse, de TV3, conduït per Ricard Ustrell, espera “no parlar-hi de política”.
Al final la conversa (minut 19’45” del vídeo), dedicada gairebé íntegrament a parlar del seu llibre –escrit a partir d’un viatge en què va acompanyar a Mongòlia el papa Francesc i que espera vendre per Sant Jordi–, Ustrell li va preguntar per la cita amb el president i ell es va limitar a dir que esperava no parlar de política sinó de llibre i de la festa, una diada que va lloar amb entusiasme: “És un dia increïble. No sabem el que tenim. És únic al món”. “Que per primera vegada el president de la Generalitat parli amb un escriptor aquell dia em sembla molt saludable”, va afegir. Ustrell no li va demanar per què no vol parlar de política amb el president de la Generalitat i es va limitar a anunciar que ell també hi conversarà, a El matí de Catalunya Ràdio, un altre dels programes de la seva productora a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
“El dret a decidir no existeix”
Durant els anys del Procés, Cercas –que escriu tota la seva obra en castellà i que un dels autors catalans més venuts– va ser molt actiu contra l’independentisme, a través dels articles que escrivia a la premsa. Va repetir amb insistència que “el dret a decidir”, formulat amb aquesta expressió popularitzada pel sobiranisme, “no existeix perquè el verb decidir és transitiu”. És a dir, segons l’argument gramatical que esgrimia com a resposta a una proclama política, si algú diu que té dret a decidir ha d’afegir-hi un complement directe, ha de dir què considera que té dret a decidir. En el cas que es volgués reivindicar el “dret a decidir l’autodeterminació”, la seva resposta era: “Sí que existeix, però no en democràcia: només en situacions colonials, de guerra o violació massiva de drets humans”.
Fa encara no dos anys, el 27 d’agost de 2023, Cercas va tornar a rescatar el seu argument per donar el tret de gràcia al Procés –del qual parla en passat, fent entendre que el considera acabat i l’independentisme desballestat– en un article a El País. En el text, passava comptes amb l’independentisme i feia servir un nom propi en concret, el de Josep Martí Blanch, secretari de comunicació del Govern d’Artur Mas entre el febrer del 2011 i el gener del 2016. Cercas afirmava que havia conegut Martí –que des que va deixar el govern torna a exercir com a periodista, que és la seva professió– la primavera abans, que hi havia dinat i que l’ex alt càrrec de Mas li havia demanat “disculpes” pel que havia passat durant el Procés, sense especificar què havia passat i per què se li havia de demanar perdó a ell en concret ni a ningú.
