El judici del cas Macedònia és un autèntic manual de com treballen les diferents policies que actuen a Catalunya. I en concret, als carrers. Un judici que la tensió narrativa de les testificals i els hàbils interrogatoris d’un advocats decidits a treure’n l’entrellat permet descobrir petits secrets de la dinàmica, les tècniques i els protocols de com actuen. A la vista d’aquesta setmana, que s’allarga de dilluns a dimecres, però, s’ha descobert els Mossos d’Esquadra van racionalitzar i endreçar la seva relació amb un dels elements bàsics de l’activitat policial, els confidents.
En concret, va ser un dels comandaments de la Divisió d’Investigació Criminal, amb moltes hores de vol al carrer. Un dels testimonis de la defensa que va abonar la gran quantitat de veus que van seure a la banqueta per defensar el feina del company sotsinspector Josep Ranea, el mosso inculpat en aquesta trama confusa i embolicada de narcotraficants, estafadors i policies.
La tesi principal que han desgranat tots els testimonis és que Ranea era com un Google que tenia moltes fonts. I, a més, les compartia i les posava al servei dels seus companys d’investigació fossin de la regió policial que fossin. “La seva agenda de confidents era enorme i generosa”, comenten companys uniformats que aquesta setmana han desfilat per la secció tercera de l’Audiència de Barcelona. En aquest punt, és on s’ha despertat més la curiositat.
Així, la presidenta del Tribunal, Myriam Linage, que no amaga que és un judici incòmode, molt amatent a les declaracions i amb teves-meves amb els lletrats i la fiscalia que fan distrets els matins, va voler incidir sobre com s’ordena la política dels confidents dins els Mossos d’Esquadra davant les explicacions fragmentades dels diversos agents i comandaments que han anat passant per la sala. Així va preguntar a un caporal, amb més de 15 anys de servei a l’àrea d’investigació criminal com funcionaven i com es regulaven les relacions amb confidents. El caporal va fer una descripció que després dos comandaments més de la policia catalana van reblar.
El caporal, en primer terme, va voler marcar el camp de joc. Així va diferenciar entre “informadors” -persones que poden ajudar a obtenir dades sense cap implicació directe- i els confidents, gent que té contactes en entramats criminals que donen informació a la policia. En qualsevol cas, el caporal se’n va estar de dir si eren retribuïts o no, tot i que Mossos d’Esquadra té una partida de 350.000 euros anuals de fons reservats per pagar precisament aquesta mena de col·laboradors. “Tots formen part del que m’estimo més parlar com a intel·ligència policial”, va afegir el caporal.
Abans, segons els policies, els confidents pertanyien als investigadors. Cadascú tenia els seus amb qui establia la relació. “L’únic requisit era que s’avisava als comandaments de qui s’extreia la informació i es passava la informació que havien donat al policia”, va especificar. Les coses, però, han canviat. Cada confident estava a l’agenda del policia que feia de pont. “Cada investigador establia la seva relació”, va recordar.
Actualment, les coses són diferents. Els Mossos d’Esquadra tenen un altre sistema, més endreçat i controlable. La policia de la Generalitat té un “registre oficial de confidents i informadors com a col·laboradors”. Una base de dades accessible només per personal adscrit a les unitats d’Investigació Criminal i Seguretat Ciutadana. La Comissaria General d’Informació tindria el seu sistema propi.
Segons va explicar, l’accés a les dades de confidents està reservat als investigadors prèvia autorització del comandament, a qui s’haurà d’informar dels resultats de les perquisicions amb el “col·laborador”. Tant per la seguretat del policia com del mateix confident. De fet, cal justificar l’accés a l’arxiu concretant de quina investigació es tracta i quines possibilitats hi ha d’obtenir informació d’interès pel cas en particular. La seva descripció va servir per descobrir l’existència d’aquesta sistematització d’una eina clau per a les investigacions, com són els informadors o confidents, a través d’un arxiu controlat des del Complex Policial d’Egara. “Abans eren altres temps”, va comentar el caporal amb un caire de certa enyorança.
