Segona jornada del macrojudici del cas Macedònia. Un matí on es va mostrar una situació tan curiosa com inèdita, un suposat policia corrupte que informava de les seves corruptes als seus superiors. Una declaració d’un policia d’afers interns dels Mossos d’Esquadra, a mans de la defensa del sostinspector processat, va fer que tribunal de la secció tercera de l’Audiència de Barcelona anotès que els atestats de les punxades telefòniques no eren ben bé exactes ni coherents amb les converses interceptades.
Si a la primera jornada de dilluns es van notar les mancances de la investigació, la de dimarts va ser una veritable festa per la defensa del sotsinspector Josep Ranea, l’oficial de policia acusat de fer negocis amb narcotraficants. L’agent d’Afers Interns encarregat de triar les converses que han servit per incriminar-lo va patir de valent per defensar la selecció dels talls de veu escollits.
També va suar el sagí per justificar perquè utilitzava el sotsinspector el seu telèfon mòbil de sempre i el terminal fix del seu despatx per fer suposades trapelleries. I, en tercer terme, no va poder explicar perquè no incorporaven als informes policials les converses amb els seus superiors on detallava les seves mogudes amb els narcoconfidents.
El policia encarregat de fer el tria i remena no va poder aguantar la pressió de l’advocat de Ranea, José Maria Fuster Fabra, que defensa el policia en representació del Sindicat de Policies de Catalunya, quan li exigia saber el criteri per determinar la “rellevància de les converses” i que guanyessin posició als atestats. Així, el policia va admetre que si bé els narcos –que eren confidents de Ranea, tal i com havia reconegut dilluns el seu cap– canviaven de telèfon cada set o quinze dies, el sotsinspector mai se’l va canviar. Fins i tot, rebia trucades al terminal fix del seu despatx.
L’agent de la DAI també va haver de reconèixer que mai en cap conversa de Ranea s’hi parlava de drogues o de narcotràfic. I va reblar el clau quan l’advocat va pujar a la xarxa per tirar curt contra al testimoni incriminador: com és que no va incorporar als sumaris les converses amb la comissària Cristina Manresa o amb l’inspector José Rubianes, superiors seus, on informava de les seves perquisicions amb els confidents.
Però la traca final va arribar quan va haver d’explicar perquè li deien El Cordovès a Ranea. La tesi dels Mossos d’Esquadra és que quan es referien a Ranea utilitzaven aquest malnom. Però ve-t’ho aquí que l’advocat, amb el sumari prou empollat, va treure el foli 890 de la causa on hi ha la relació dels investigats. En concret, la mateixa policia explicava que El Cordovès era un caporal de la Guàrdia Civil, nascut a Còrdova, d’aquí el sobrenom, que els narcos tenien controlat i vigilat. El no hi ha més preguntes senyoria va retronar a la sala.
El següent testimoni, company en les investigacions policials, va rebre de valent perquè un dels advocats, Miguel Capuz, va fer descobrir al tribunal que havia estat durant deu minuts enraonant amb el seu company just abans d’entrar a la sala. La presidenta del tribunal va haver de posar ordre. La seva declaració va incidir en l’ombra de la tria de les converses per incriminar el sotsinspector.
