El president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, ha demanat que el Govern no negociï amb Pedro Sánchez un indult anticipat per als polítics exiliats. Ha demanat “respecte” a l’executiu de Pere Aragonès per si “ha tingut o té la temptació d’incloure aquesta ‘sortida personal'” en les converses que la Generalitat manté amb la Moncloa per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. “Ni busquem cap indult anticipat ni creiem que aquesta opció aporti cap solució al conflicte, i per descomptat no pas a les més de tres mil persones afectades per la repressió”, assenyala el president.
En un article d’opinió publicat aquest dimecres al diari El Punt Avui, Puigdemont ha demanat que “ningú parli per nosaltres“, en referència als líders del Procés que van haver de marxar a l’estranger per no haver d’entrar a la presó, i ha instat el Govern a “no interferir en la nostra estratègia buscant dreceres que no volem”. “Quatre anys d’exili ens han refermat en la idea que la solució al conflicte entre Catalunya i Espanya és política i és col·lectiva; que no hi ha sortides personals ni solucions a mida de ningú”, etziba el president de Junts per Catalunya i del Consell per la República.
Puigdemont ha publicat aquest article el dia en el qual se celebren dos anys que el Tribunal Suprem va dictar sentència contra els presos polítics. El president assenyala al seu text que la prioritat és sempre solucionar el conflicte polític, cosa que pot tenir com a conseqüència “la resolució de les situacions dels milers de persones afectades per la repressió”. “Sempre he defensat que l’amnistia forma part de la fórmula per a la resolució del conflicte, i no deixarem mai de reclamar-la amb insistència, naturalment no a canvi de la renúncia a l’autodeterminació”, apunta el president a l’exili.
El president de la Generalitat a l’exili acaba el seu article dient que “algú ha dit que he de formar part de la solució al conflicte, però els que ho diuen temo que volen dir una altra cosa“. “A aquestes alçades ja ens coneixem”, afegeix. I finalitza el text assegurant que des de l’exili pot assumir “la responsabilitat en un veritable procés de negociació política amb l’Estat espanyol, sense condicions prèvies i amb tota l’ambició que se li ha de suposar”. “No cal que prèviament m’arreglin res”, sentencia.
