“Posar urnes no és cap crim”. El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha comparegut a la Delegació de Catalunya davant la UE, escortat per la resta de consellers exiliats a Bèlgica: Toni Comin, Lluís Puig i la delegada de la Generalitat Meritxell Serret, que l’acompanyaven amb semblant greu. En català, en espanyol i en anglès, ha llegit un discurs que ha estat interromput amb aplaudiments pel públic present, quan s’ha referit a la violència de la policia el dia del referèndum. El president ha deixat clara la voluntat de no cedir en les mobilitzacions apel·lant a la no violència i a la democràcia.
Amb total expectació, el president Carles Puigdemont ha comparegut després de fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem, i amb l’espasa de Damocles d’una imminent captura, detenció i entrada en presó. Tan sols dues hores abans, el jutge instructor del cas, Pablo Llarena, dictava una nova euroordre, a més d’activar l’ordre Internacional i la nacional, que deixa de banda la resta de polítics catalans exiliats, Toni Comin, Meritxell Serret, Lluís Puig, Marta Rovira i Clara Ponsatí, per als que no ha dictat cap ordre de detenció.
A la mateixa resolució on es declara la rebel·lia del president, Llarena aixeca la suspensió de Puigdemont i Comín com a diputats al Parlament de Catalunya, donat que sols el delicte de rebel·lió permet la suspensió dels drets polítics de forma preventiva. El jutge instructor es basa en la sentència condemnatòria del Suprem, que s’ha decantat pel delicte de sedició. El jutge conclou que la publicació de la sentència potencia el risc de fugida de Puigdemont, “per les greus responsabilitats que li cauen a sobre i que el poden impulsar a noves iniciatives per a dificultar la seva captura”.
A més, al mateix document, l’instructor emet a Interpol una nova ordre internacional de detenció, per si el president busqués reforçar la seua fugida refugiant-se en altres països que no formen part de la Unió Europea i que, per tant, no han assumit el compromís de cooperació que regeix a dintre de la Unió”.
Reproduïm la transcripció quasi fidedigna del seu discurs: “Condemnant-los a ells, condemnen a més de dos milions de persones que va fer possible el referèndum d’independència de Catalunya. Ho diem amb més força, no hi ha cap delicte, no hi ha cap crim que evite la voluntat del poble català. Posar urnes no és cap crim. Malgrat les condemnes injustes i tan inhumanes, res no ens apartarà d’aquestes conviccions. Avui queda més reforçada que mai la voluntat de viure en un país veritablement lliure, on hi hagi una veritable de separació de poders, on el cap de l’Estat puguem votar-lo entre tots, on ningú no hagi de témer per l’exercici de les seues llibertats, de poder veure respectada la nostra llengua i la nostra cultura, de poder garantir tindre una vida digna, sense por, sense que et controlen, t’espien i t’amenacen. Alguns dels ciutadans catalans, empresonats, han vist vulnerats els seus drets polítics de forma irreversible. Oriol Junqueras hauria d’haver estat present als ‘hearings’ dels eurodiputats. La resta, haurien d’haver participat com a diputats i senadors o regidors. Només un abús i una arbitrarietat impròpia d’un Estat de dret els ho ha impedit. iI cal prendre nota, no hi ha cap operació de propaganda que puga tapar tanta vergonya”.
“S’obre un nou temps on l’exercici de drets i llibertats fonamentals seran perseguits i qualsevol acció ciutadana, el dret d’expressió i reunió queden laminats per la interpretació restrictiva dels que deurien ser els garants i per la sospita de ser una acció de sedició. Això tindrà conseqüències per a tots els ciutadans en general, no sols pels que defensen la independència. No podem resignar-nos com catalans i europeus, perquè la democràcia europea necessita reforçar-se davant la voracitat autoritària que es reforça al món. Hi ha moltes maneres. La nostra capacitat de resistència es reforça amb el nostre compromís insubornable de la no violència. Tenim la oportunitat de demostrar-ho el 10 de novembre. Res no els espanta més que la voluntat popular. Temen la nostra resposta a les urnes i, per tant, respondrem amb mes força que mai. No acceptem la seua recepta d’empresonament i condemnes i arribarem fins al final, fins a que la resposta siga la llibertat. S’han acostumat a amenaçar al poble de Catalunya de forma impune i ens han amenaçat amb el 155. Aixó ès posar restriccions a tot un poble sense excepció, limitar recursos econòmics i serveis bàsics. I açò és una amenaça també als que no estan per la independència. Avui, l’Estat espanyol no ha articular cap resposta de diàleg i de respecte, avui toca mobilitzar-nos sense defallir i sense por. Hem tenir el cap més clar i saber que només hi ha una única sortida possible, i és la democràcia. En un Estat on es condemna als dissidents pacífics, la democràcia està empresonada. Apel.lo a tots els demòcrates, per a que diguen prou, davant de l’arbitrarietat del discurs del 3 d’octubre del rei d’Espanya i el deteriorament irreversible de la democràcia espanyola. L’Europa que calla covarda davant de l’atac de Turquia al poble kurd, és la mateixa que calla davant de la violència de l’Estat a un poble que va anar a votar. Tenim moltes maneres de fer ho amb la iniciativa civil. Ara que ja sabem que l’Estat ni dialoga ni fa justícia, tornem a demostrar al món que hi ha una via catalana”.
