La Generalitat no veu en el traspàs de Rodalies un “regal enverinat”. Així ho ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dissabte la consellera del Departament de Territori, Ester Capella, que ha defensat l’acord perquè el Govern assumeixi la competència del servei, que permetrà a l’administració ser “més transparent” amb la informació i tenir “més cura dels usuaris”.
“Decidirem sobre les inversions a Rodalies, sobre les prioritats i sobre els plans d’acció del proper quinquenni (…). Fins ara ho decidia només Renfe i nosaltres no podíem dir ni ase ni bèstia”, ha assenyalat Capella, que considera que es tracta d’un “traspàs integral progressiu” molt treballat que tindrà beneficis palpables des de bon inici. Tanmateix, la consellera ha demanat un cert marge a la població perquè es puguin aplicar totes les modificacions que es volen introduir per millorar el servei i ha evitat parlar de xifres concretes d’anys i inversió necessària a Rodalies: “Seria una temeritat. Ara l’únic que es necessita és activar-ho al més aviat possible. Es tracta d’un acord d’investidura i anirà per fases”.
Capella ha comparat aquest traspàs amb el desplegament dels Mossos d’Esquadra i ha negat que l’Estat tingui ‘dret a veto’ a l’empresa pública Rodalies Catalunya. “La participació majoritària serà de la Generalitat i ho diran els estatuts. Però caldrà una majoria qualificada per adoptar certes decisions estratègiques”, ha reconegut, posant també sobre la taula altres d’assumptes com una possible entrada a França, el tram de Puigcerdà o si es vol operar conjuntament amb una empresa estrangera.
Drets laborals garantits als 2.500 treballadors
La consellera ha aprofitat l’entrevista per remarcar que els 2.500 treballadors de Renfe tenen els drets laborals garantits, davant del recel manifestat pels sindicats. “No hi haurà cap pèrdua de drets laborals”, ha promès la titular de Territori, que ha xifrat en més de 500 milions d’euros els diners que rebrà la Generalitat per al servei de Rodalies aquest 2024: els 335 milions de dèficit tarifari i els 132,7 del deute del Pla d’Acció.
