Gonzalo Boye està disposat a plantar cara. La seva imputació en una causa de blanqueig de capitals al jutjat central d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional destapa un sumari basat en dues estranyes declaracions de dos implicats, Manuel Andrés Puentes Saavedra i Manuel Pedro González Rubio. De fet, en un escrit presentat a l’Audiència Nacional, al qual ha tingut accés El Món, Boye, titlla aquestes declaracions incriminatòries de “mentides” (“mendacidad“, diu textualment). Un punt de partida que l’advocat, en 71 folis, desgrana amb quantitat de prova documental en la seva defensa. Una prova que de fet consta tota a la mateixa causa. A més, un dels declarants que l’embolica hauria obtingut “espuris” beneficis exculpatoris en un cas d’homicidi, segons la defensa de Boye. L’escrit apunta un “trencament de la fe pública judicial” en les diligències que recullen les proves dels escorcolls. Un escrit que esbossa una instrucció que segons l’escrit hauria estat encaminada a implicar l’advocat.
La peça contra l’advocat de Carles Puigdemont i artífex de l’estratègia jurídica de l’exili es va obrir arran d’unes gestions professionals com a advocat. En concret, la recuperació de 889.470 euros intervinguts a Manuel Pedro González Rubio i els seus acompanyants el dia 6 de febrer del 2017 a l’aeroport de Barajas. Curiosament, no és fins dos anys i mig després de l’obertura del cas que es produeix la declaració incriminatòria de Manuel A. Puentes Saavedra –el 24 de juliol de 2019–, que permet a la jutge autoritzar una diligència d’entrada i registre als domicilis personal i professional de Boye.
La declaració incriminatòria del també coprocessat Manuel P. González Rubio és encara més tardana, del 8 de juliol del 2020, i en una peça separada secreta. Una declaració “clau” per atribuir conductes punibles a Boye. Una declaració ampliada el passat 7 de gener. Així mateix, en aquests dos anys, el despatx de l’advocat va patir dos robatoris amb força.
A partir d’aquestes declaracions, segons l’escrit, “s’ha construït un relat atributiu de greus responsabilitats penals contra el lletrat Boye Tuset, de tal manera que, com s’adverteix fàcilment, sense aquestes manifestacions no s’hauria pogut assignar la situació d’investigat ni posteriorment hauria pogut dictar ordre de processament contra la seva persona”.
Tots relaten, en les seves declaracions, reunions al despatx professional de Boye amb altres implicats del cas. Ara bé, el lletrat aprofita l’ingent prova documental sorgida del seguiment i les perquisicions de les metadades dels telèfons mòbils que consten a les actuacions per afirmar que les reunions descrites al seu despatx són “rotundament falses”. Aporten la documental de creuament de geolocalització dels mòbils –certificades per la policia al sumari– que no quadren amb les dates de les suposades reunions. Fins i tot, i segons detecten les metadades, alguns dels reunits es trobaven a “600 kilòmetres de distància” i un altre al Brasil. “Es pot determinar amb absoluta certesa i caràcter inqüestionable que les reunions descrites pels coprocessats Ponts Saavedra i González Rubio no es van produir”, assegura l’escrit.
En la prova documental aportada, també destaca la documentació oficial de la relació professional de Boye amb alguns dels implicats que desacredita les seves declaracions sobre com va començar i quines tasques va portar a terme com el seu advocat. En aquest sentit, aporten converses telefòniques i transcripcions realitzades dels mateixos investigats per la mateixa UDEF que desmunten la possible relació de Boye amb el cas de blanqueig.
Interessos dels declarants
“Les declaracions d’aquests dos processats són fruit de la invenció i això es deu, en el primer dels casos, a un ànim espuri motivat per l’existència d’altres responsabilitats penals i, en el segon dels casos, per un evident ànim acte exculpatori”, argüeix la representació legal de Boye.
Així el primer cas és força cridaner. En concret, és el cas obert al jutjat d’instrucció número 50 de Madrid i les derivades de la sentència 400/2020 del 21 d’octubre de 2020 per la secció 15ena de l’Audiència Provincial de Madrid en el procediment abreujat 1423/2019 en què va ser condemnat Puentes Saavedra. Curiosament, malgrat la condemna segueix en llibertat, tot i estar processat en les diligències derivades de l’assassinat a Pereira (Colòmbia) de Santiago Quintero amb unes proves incriminatòries que es troben en aquesta causa de l’Audiència Nacional. Un quadre típic d’acord amb el fiscal, perquè el ministeri públic hauria informat a favor de la llibertat provisional de Puentes Saavedra. Aquesta és la descripció detallada dels advocats de Boye amb l’objectiu de desnaturalitzar l’acusació que conté la interlocutòria de processament.
172 
22 
