L’ambaixador belga a Espanya, Geert Cockx, ha assegurat que el govern del seu país reprendrà els tràmits per oficialitzar el català, el basc i el gallec a la Unió Europea tan bon punt tinguin els “informes pendents” que estan elaborant els serveis jurídics de la Comissió Europea. En un acte a la seu de les institucions europees a Barcelona, Cockx ha assegurat que Bèlgica vol “tirar endavant” la mesura durant la presidència de torn del Consell d’Afers Generals de la UE, que ostentarà fins al juny. “Quan tinguem els informes pendents, per descomptat que avançarem”, ha remarcat l’ambaixador.
Amb tot, Bèlgica ha descartat que l’oficialitat del català es pugui tractar a la primera reunió dels ministres d’Afers Exteriors, que tindrà lloc el pròxim 29 de gener. Després de la fi de la presidència de torn d’Espanya, tant la Generalitat com la Moncloa van obrir converses formals amb el govern belga per intentar que l’oficialitat del català no quedés diluïda amb el canvi de president. El govern espanyol és conscient que l’estabilitat de legislatura depèn, en gran manera, del fet que el procés per fer oficial el català a la UE es mantingui viu.
Debat en pausa fins que hi ha canvis substancials
L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea es troba parat. En les últimes setmanes no hi ha hagut avenços tangibles i en el pròxim Consell d’Afers Generals només es tractarà en l’àmbit tècnic. La presidència belga espera una proposta alternativa sobre l’oficialitat de les tres llengües que sigui “compatible amb els tractats”, per la qual cosa ha d’anar acompanyada d’una anàlisi de l’impacte administratiu, jurídic i financer de la mesura. En qualsevol cas, consideren que passaran mesos abans de tenir novetats. “Encara trigarà temps a publicar-se”.
La presidència belga està pendent de dos informes: un dels serveis jurídics del Consell d’Afers Generals, que ha de dictaminar si la proposta s’ajusta a la legislació europea, i un de la Comissió Europea, que se centra en l’impacte en el funcionament de les institucions comunitàries. En una comunicació inicial, Brussel·les va estimar que el servei de traducció al català, basc i gallec i costaria uns 132 milions d’euros l’any, una quantitat que l’estat espanyol s’ha compromès a assumir.
