Aquest matí la sala segona de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares s’ha convertit en una aula d’explicació i mostra de com funcionava la corrupció al PP, i de retruc, a l’Estat a través de les grans constructores. La represa del judici sobre els “papers de Bárcenas”, arran de les obres a la seu del PP pagades en negre, ha estat una veritable màster class a càrrec del principal acusat i extresorer del PP, Luis Bárcenas, sobre com funcionava la comptabilitat B dels populars, qui cobrava i per a què. Bárcenas ha donat tota mena de detalls de com arreglaven la caixa B i les finances del partit. Fins i tot, ha detallat sengles pagaments en negre a Mariano Rajoy i Dolores de Cospeda, de 25.000 euros a cadascun en dos sobres aprofitant una donació de 50.000 euros que va arribar de la franquícia del PP de Pontevedra.
Bárcenas ha descrit les tasques que tenia com a gerent amb el seu superior, Álvaro Lapuerta, el tresorer ja finat. De fet, ha admès que tots dos sabien que allò que feien era “incorrecte” i “no era il·lícit”. En tot cas, Bárcenas ha deixat clar que abans de ser tresorer era gerent i, per tant, assumia tasques “delegades” de Lapuerta. A mida que el fiscal especial anticorrupció, Antonio Romeral, -que sovint semblava l’advocat del PP- li mostrava els papers, Bárcenas justificava els apunts comptables. “Eren donacions de les empreses constructores”, ara bé, segons la seva explicació, l’import donat no tenia cap relació amb el percentatge de l’obra adjudicada i sempre que fossin donacions superiors a 6.000 euros, el màxim permès per la llei. Fins i tot, ha reconegut que alguns d’aquests donants, a més de diners, enviaven “vi o alguna corbata per Nadal”. Un sistema pensat i ordenat per Francisco Álvarez Cascos quan va ser secretari general del partit.
Bárcenas ha concretat que “tenia la clau de la caixa B” i “l’administrava”. “Feia i lliurava els sobres”, ha especificat. Uns sobres que servien per pagar sobresous, campanyes o assessors encara que “ningú ho reconegui”. “He lliurat sobres per tots els secretaris generals i presidents, llevat d’Angel Acebes i Rodrigo Rato; he pagat a Mariano Rajoy, Federico Trillo, Dolores de Cospedal, Jaime Mayor Oreja, Pedro Arriola, Javier Arenas o Francisco Álvarez Cascos”, ha confessat. Per una banda, Bárcelonas recollia la informació comptable en papers i el seu superior en targetes de visita i “de tant en tant, els cotejaven per constatar que quadraven els números”.
Abans d’explicar tot l’entramat, Bárcenas s’ha cuidat prou de recordar que hi ha modificacions en algun d’aquests papers perquè Lapuerta li va fer canviar per ordre del “president”. Així, ha rememorat que la direcció del partit, a través de Javier Iglesias, li va oferir canviar noms de la comptabilitat a canvi de mig milió d’euros. Bárcenas va replicar exigint 975.000 euros perquè era el que “laboralment li pertocava per l’extinció de la seva relació laboral” amb la formació.
Pel que fa al moll concret del judici -les obres de la seu del carrer Gènova- Bárcenas ha estat especialment curós en desgranar com es van finançar. L’extresorer ha narrat que cada planta costava sobre 1,1 milions d’euros llevat la de la sala de premsa que tenia un cost per sobre. Les factures oficials sovint eren més baixes que el pressupost perquè el diferencial es pagava en negre i així s’ajustava amb el pagament en blanc. Bárcenas també ha afegit l’operació de compra de Libertad Digital. Una compra amb fons del partit que va suposar implicar advocats companys del despatx d’Àngel Acebes i de José Maria Michavila, a més, amb efectiu de la dona de Bárcenas, Rosalía Iglesias, que hauria obtingut de la venda d’obres d’art. La cantata de Bárcenas ha estat una explosió controlada, i amb algun punt divertit. Però l’espectacle, de moment, serà limitat. El cara a cara que va demanar l’advocat de Bárcenas, Gustavo Galán, amb Mariano Rajoy, no ha estat acceptat per la sala. Els periodistes Ernesto Ezkaizer i Eduardo Inda, en canvi, sí que testificaran.
33 
