El passat cinc de març, l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy va exclamar al Congrés: “No tinc cap coneixement de l’existència de l’anomenada Operació Catalunya, cap!“. Ho va fer en la comissió d’investigació de la cambra baixa que busca responsabilitats polítiques de l’operatiu clandestí i policial de l’Estat per lluitar contra el Procés sobiranista. En la seva intervenció, a més, va assegurar amb totes les lletres que mai no s’havia reunit ni trobat amb el comissari d’intel·ligència jubilat del Cos Nacional de Policia i un dels principals encarregats de l’Operació Catalunya, José Manuel Villarejo.
Ara bé, la suposada certesa de Rajoy s’afebleix si es té present un àudio d’una reunió entre Villarejo i l’aleshores secretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez, del 14 de març de 2014, en la qual el comissari li relata i detalla la trobada que va tenir amb Rajoy a la seu del PP que el va animar a continuar “treballant”. Una reunió rapidíssima, a través de l’advocat Javier Iglesias, alies “El largo” o “Capillas”, que era lletrat del president espanyol. La trobada amb Martínez la recull la mateixa agenda de Villarejo d’aquell dia, on literalment escriu “info sobre la cita a Gènova amb Raj.”
Villarejo explica amb pèls i senyals a Martínez la trobada amb “l’Asturiano”. Si bé fonts de la policia patriòtica asseguren a El Món que el nom d’Asturiano se li va posar perquè “Gallego era massa evident”, un atestat policial de 29 d’abril de 2020 i al que ha tingut accés El Món, ho certifica. En un dens ofici lliurat en el marc de la peça separada 7 de la macrocausa Tàndem, al Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, els investigadors de la Unitat d’Afers Interns confirmen la nomenclatura utilitzada pels membres de la brigada patriòtica de “l’Asturiano” i el “Barbas” per referir-se a Rajoy.
A la seu del carrer Gènova
La trobada amb Martínez és, segons l’àudio i l’agenda, a Boadilla del Monte, el municipi de Madrid on té fixada la residència el comissari Villarejo. És divendres, al matí. Martínez enraona per telèfon amb un tal Diego. Penja quan s’acosta, tot xiulant-lo Villarejo, i busquen una cafeteria perquè Martínez “té mono de cafeïna”. Seuen en una terrassa d’un bar que hi ha al davant del Palau Godoy, un edifici històric emblemàtic d’aquesta localitat. Martínez fa un cafè amb llet amb sacarina i el comissari, el mateix, però descafeïnat. Van per feina.
Un cop a taula, Villarejo li narra la trobada amb Rajoy. S’ha celebrat el dimarts, el dia 12, segons la gravació. Una data que coincideix amb la concentració dels treballadors de Coca-Cola davant la seu del PP al carrer Gènova, que, atès el comissari, protesten i “donen pel cul” per un Expedient de Regulació d’Ocupació. La cita no la registra en els seus diaris, de la mateixa manera que tampoc no va registrar a l’agenda, la trobada amb l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. En canvi, si que reflecteix el traspàs d’informació de la trobada a Martínez i com l’endemà de la trobada, l’advocat Iglesias, que vol quedar per “comentar” el que li han dit Rajoy i Maria Dolores de Cospedal, sobre la reunió.
“A treballar!”
Villarejo fa un parell de prevencions abans de donar els detalls de la visita. En primer terme, que va la trobada amb “l’Asturiano va ser brevíssima”. I en segon terme i més important , la “prohibició absoluta” de parlar-ne. “Per tant, tu no en saps res”, l’avisa el comissari. Martínez hi està d’acord i només expressa la seva voluntat de saber com ha anat. El comissari relata que els encàrrecs de Rajoy (“el este“) els hi transmet en “Capillas”. De fet, a les agendes hi ha anotacions on apareixen peticions d’Iglesias, “de part de Rajoy”. Una situació que Villarejo vol aclarir per què tot i que “són troncos” i “s’estimen molt” demana “tocar tall”. Segons explica Villarejo, Iglesias li diu que té una “tia d’enllaç” de “total confiança” amb qui es troba Villarejo dimarts 12 al matí. “És rosseta i té uns quaranta anys”, rememora, però no sap qui és tot i que ho està investigant perquè en Javier Iglesias no li vol dir. Martínez tampoc ho sap.
El comissari li manifesta a la senyora que haurà de “tallar” i no podrà fer més feina perquè té “vincles amb molta gent” i ha de passar informació al Director Adjunt Operatiu (DAO) i al secretari d’Estat i que no es pot mantenir en secret les feines que li encomanen que són “molt delicades”. Al final, la senyora li proposa una cita aquella mateixa tarda a Gènova, on ella no hi serà però sí Iglesias. Villarejo exposa que entra amb Iglesias, per una porta de darrere -on entra habitualment quan va a veure la “Jefa”, en referència a Cospedal-, amb un cotxe amb els vidres tintats per esquivar la manifestació.
S’esperen allà, en una sala que és una “bombolla” a tocar del despatx de Dolores de Cospedal. Tots dos estan a la saleta quan arriba i entra el president espanyol. És aleshores quan Rajoy es dirigeix a ells “només per saludar” i l’informa que “l’amic Javier Iglesias gaudeix de tota la simpatia del món, així que a treballar!”. “Aquest va ser tot el missatge”, expressa rialler el comissari. La conclusió de tots dos és que la trobada amb Rajoy era per “ratificar” que els encàrrecs d’Iglesias venien de Rajoy.
“Beneir la relació”
La conversa continua tot centrada en la persona de la dona d’enllaç. De fet, puntualitza que la senyora li declara que no tindrà més contacte amb ella perquè l’haurà de tenir amb Iglesias amb qui té “tota la confiança”. Villarejo no amaga que queda astorat de la informació que té la noia que fa d’enllaç. A més, Villarejo, precisa que al matí també s’havia trobat amb Cospedal i no li havia dit res.
En definitiva, interpreten que la trobada era per “beneir” la relació amb Iglesias i que li faci cas. En aquest sentit, Villarejo enumera diverses gestions que controla Iglesias. Però així mateix, que si algun dia ella li demana alguna cosa, també li digui, com una “segona ratificació” per si hi ha coses que no entèn bé o que no ha entès bé, per exemple, el “número 1”, és a dir, Jorge Fernández Díaz. Les confessions d’aquesta conversa no van acabar aquí. Continuaran.
