La munió de peces separades de la macrocausa Tàndem, que estudia les operacions del comissari d’intel·ligència del Cos Nacional de Policia jubilat, José Manuel Villarejo, feia preveure garbuix i divisió d’opinions. I així ha estat, ha arribat la primera sentència contradictòria en la qual la majoria dels magistrats condemnen el comissari a tres anys de presó per un delicte de suborn i, en canvi, la presidenta del tribunal, en reclama l’absolució.
Es tracta de la peça separada número 12 que investigava el Projecte July, és a dir, l’espionatge d’un dels àrbitres que havia de decidir en el litigi obert entre dos grans grups de comunicació, Planeta i Kiss FM. Villarejo, a través de la seva empresa Cenyt, va ser contractat per Planeta per espiar de forma irregular Julio González, un dels àrbitres del laude. En una sentència de 124 pàgines, els magistrats Jesús Guitérrez i Teresa Palacios, que n’ha fet de ponent, condemna a tres anys i un dia de presó per un delicte de suborn passiu al comissari Villarejo i al policia Antonio Giménez Raso per aquesta investigació, consultant bases de dades policials.
Curiosament, la resolució incorpora un vot particular discrepant de la presidenta de la secció quarta, la dura magistrada Ángela Murillo, que entén que el delicte que haurien comès Villarejo i Giménez Raso seria el d’estafa i no pas suborn, com s’ha investigat i imputat des del primer dia. Per tant, en defensa la lliure absolució de tots dos. La resolució absol els que van contractar els serveis de Villarejo, el responsable de Seguretat de Planeta i el director dels Serveis Jurídics, Antonio López López i Luis Elías Viñeta.
Una investigació tèrbola
Segons els fets provats de la sentència Villarejo, aleshores comissari en actiu i destinat a la Direcció Adjunta Operativa (DAO) i Giménez Raso, com a responsables de Cenyt es van reunir amb els dos acusats del Grupo Planeta. L’encàrrec era investigar Julio González, que havia estat un dels àrbitres designats per la Cambra de Comerç de Madrid, en un procediment arbitral delicat en el món de la comunicació. En concret, el que va enfrontar als anys 2003 i 2004 a les societats Uniprex SA, participada per grup PLANETA i grup RADIO BLANCA. Planeta volia esbrinar, encara que fos per una via irregular, si l’àrbitre hauria pogut rebre suborns per aquesta intervenció. El mètode d’investigació era seguir el suposat rastre que podria revelar l’increment patrimonial que obtingués després del plet.
L’encàrrec va arribar quan el procediment arbitral, obert per la gestió i adquisició del compte publicitari de les emissores Kiss FM, va cloure amb un laude obertament contrari a Planeta. Atesa la sentència, l’empresa hauria acceptat parcialment l’oferiment efectuat per Villarejo per fer una investigació a l’àrbitre i poder demostrar amb proves documentals que Radio Blanca hauria subornat l’àrbitre. Cenyt hauria cobrat com a provisió de fons, 40.000 euros més IVA i si obtenia els documents, havia posat un preu d’un milió d’euros. Villarejo va al·legar en el judici que actuava com empresari i no com a policia, una línia de defensa que la Sala rebutja.
Per al Tribunal ha quedat acreditat que el comissari, com a policia, es va posar a disposició de particulars esperonat pel seu lucre personal i anteposant els seus deures professionals. “Va conculcar aquests deures en prestar serveis netament policials i propis de la seva funció pública”, afegeixen els magistrats. Entre altres actes, la sentència inclou l’accés a comptes de societats, declaracions tributàries i comptes bancaris així com accés a base de dades policials per investigar un presumpte suborn i la possible prescripció.
