La brigada política de la policia espanyola contra l’independentisme no va badar ni un moment en la tasca de recollir tota la informació possible del Procés sobiranista. Ho demostren els documents que ha aportat a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya Marcelino Martín Blas, excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia durant els anys de plom de la lluita contra el sobiranisme, sota la presidència de Mariano Rajoy. Un d’aquests documents mostra la preocupació pel gabinet que dirigia Jorge Fernández Díaz com a ministre de l’Interior per controlar qualsevol iniciativa política, institucional o civil del sobiranisme. Per tant, un dels grans esdeveniments que van intentar monitorar va ser la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014, que enguany ha complert deu anys.
Segons la documentació aportada per Martín Blas, el ministeri de l’Interior tenia al Grup d’Anàlisi i Tractament de la informació (GATI) un informe amb una de les joies de la corona de la consulta que va impulsar el govern del president Artur Mas, els noms i les dades dels voluntaris. Una informació gens menor, perquè implicava l’obtenció de dades personals d’un dels engranatges imprescindibles d’aquell procés participatiu. Després de la cimera de Pedralbes, on el Govern i els partits que feien costat a la consulta van avaluar una resposta a l’ofensiva de la Moncloa per aturar-la, Mas va anunciar el Procés participatiu.
La nova fórmula requeria, però, un exèrcit de voluntaris per complir amb els requisits de la llei. S’hi van apuntar 40.930 persones, amb funcionaris inclosos, com ara personal dels centres docents o bé adscrits a les delegacions territorials que per vegueries tenia la Generalitat. Una xifra que doblava els 20.000 que necessitava la logística de la consulta. De fet, l’èxit de convocatòria va ser tan gran que quan feia només 33 hores que s’havien posat en marxa els aplicatius per apuntar-s’hi ja s’havia assolit el nombre dels 20.000 voluntaris necessaris.
Voluntaris: una llista que va esborrar la Generalitat però que l’Estat va conservar
Els documents entregats a la comissió del Congrés que investiga l’operació Catalunya contenen una anotació del 8 de febrer de 2016 un informe on s’explica que la Generalitat “va mobilitzar representants governamentals i no responsables voluntaris que pertanyien a entitats cíviques que feien costat a la mobilització”. És a dir, que al Ministeri de l’Interior estaven convençuts que qui dirigia l’operació era personal del Govern i no pas voluntaris o líders d’entitats com l’ANC o Òmnium Cultural. Així, consideren que “el conglomerat de membres del Govern van ser les que van controlar el procés i van ser els responsables de la documentació utilitzada a la pseudoconsulta”.
El mateix informe policial indica que “després que la fiscalia es querellés contra Artur Mas i tres càrrecs del seu Govern -en referència a Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau- la part de voluntaris de la web Participa2014.cat es va desactivar i va ser esborrada”. Tot i això, la nota destaca que, “malgrat tot i gràcies a la tasca d’un col·laborador de la Direcció Adjunta Operativa, es va poder conservar el contingut del llistat íntegre”.
La recerca dels noms dels voluntaris va ser una constant de l’Estat des que es va posar en marxa tot l’operatiu de la consulta. De fet, membres del Departament de Vicepresidència de la Generalitat d’aleshores -que centralitzava l’organització logística de la consulta- expliquen a El Món, que hi va haver “pressions del Departament d’Interior” -llavors comandat per Ramon Espadaler, actual conseller de Justícia amb Salvador Illa de president- per tal d’aconseguir els noms. Fins i tot, del personal o funcionaris que va prestar serveis de manera voluntària, agafant vacances, i que van estar a llocs estratègics com ara el Centre Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).
No és la primera vegada
De fet, no és l’únic llistat de voluntaris o participants en una de les dues grans mobilitzacions autodeterministes que rau en poder de l’Estat. L’Audiència Nacional, a través del cos de Mossos d’Esquadra, té en el seu poder un llistat amb els noms i dades de filiació de tres mil persones relacionades amb el referèndum del Primer d’Octubre. Concretament, el nom i les dades personals d’un total de 3.118 ciutadans de Catalunya extretes de dues llistes.
Una, amb 2.175 noms, que responien als requeriments dels Mossos el 25 de setembre a diferents centres de votació previstos abans del 29 de setembre. I un altre llistat amb 943 noms de persones, dades personals i de comunicació d’identificats durant el 29 de setembre al vespre fins al 30 de setembre. És a dir, durant la jornada d’Escoles Obertes que es va encetar el divendres abans del referèndum.
També els Mossos i el CNP tenen en el seu poder un llistat amb les dades de tots els socis que l’ANC tenia l’octubre de l’any 2017. En detall, un arxiu enorme de noms, cognoms, DNIs i correus electrònics de l’independentisme de base. Totes les dades de filiació estan accessibles i en mans dels serveis d’informació i d’intel·ligència de la policia de la Generalitat. També van anar a parar a mans de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia a Catalunya durant el tèrbol episodi de les furgonetes dels Mossos carregades de documentació i interceptades per la policia espanyola a la porta de la incineradora de Sant Adrià de Besòs, just el dia abans de la Declaració Unilateral d’Independència.
