L’exsecretari d’Estat de Seguretat i mà dreta de Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, ha negat ser el cervell de l’Operació Catalunya i ha assegurat que és un nom “desafortunat” que va encunyar l’excomissari José Manuel Villarejo i va fer fortuna entre la premsa. “Mai va existir una Operació Catalunya com a tal”, ha defensat en una entrevista a RAC1. “Moltes de les actuacions policials que s’inscriuen a dins de l’Operació Catalunya no tenen res en comú”, ha explicat Martínez, que va entrar al Congrés com a lletrat l’any 2004 i un any després va fer el salt al PP. “Van ser els mitjans que van fer servir aquest terme”.
Martínez ha defensat que durant la seva etapa al Ministeri de l’Interior es van fer moltes “actuacions policials, algunes com a policia judicial, altres com a tasques d’intel·ligència o prevenció, com fan tots els cossos de policia”, ha insistit. En tot moment, Martínez ha sigut molt curós amb el llenguatge que ha fet servir —“a mi no em consta”, “no és cert, fins a on jo sé”— i ha posat distància amb qualsevol mala praxi que es pogués fer a la Policia Nacional. “No és el mateix una investigació amb proves falses que una investigació que no arriba enlloc perquè les proves no són prou sòlides”. Fins i tot ha volgut deixar clar que no posaria la mà al foc per Fernández Díaz, amb qui fa anys que no parla.
Martínez assenyala Villarejo i Cotino
L’ex número 2 d’Interior ha apuntat cap a Villarejo —que va entrar al ministeri amb el socialista José Luís Corcuera i va ser amb Alfredo Rubalcaba que va ascendir a comissari— i l’històric dirigent popular Juan Cotino com a possibles instigadors de qualsevol investigació tèrbola. Martínez ha admès que l’excomissari estava “adscrit a tasques d’investigació i policials” al Ministeri de l’Interior durant l’etapa de Fernández de Díaz, però no ha donat “cap credibilitat” a les seves notes. També ha recordat que quan es va investigar Artur Mas ell era cap de gabinet, no secretari d’Estat.
Martínez ha negat en tot moment tenir “responsabilitats” en cap investigació prospectiva i ha tirat pilotes fora amb l’informe fals del compte suís de Xavier Trias, les acusacions falses contra Jordi Pujol i Artur Mas o les llistes d’objectius de Villarejo. Tampoc li “consta” que Jorge Fernández Díaz autoritzés la filtració d’informes o documents, malgrat l’existència d’una polèmica gravació amb el llavors cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, amb qui va conspirar contra l’independentisme català.
