Just l’endemà que Oriol Pujol fos escollit secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya al Congrés de Reus, el març del 2012, van aparèixer les primeres publicacions. Eren les primeres dades sobre el cas ITV, una trama d’empresaris per aconseguir guanyar adjudicacions per a determinades empreses on la seva dona, Anna Vidal, tenia interessos. Arran del cas es va retirar de la primera línia política, va abandonar la secretaria general del partit , va ser condemnat i va entrar a la presó, on coincidiria aleshores amb l’expresident del Barça Sandro Rosell.
Va ser un míssil directe a la línia de flotació de CDC que, tot i l’escàndol del cas Palau, havia començat la remuntada electoral amb el famós hard-trick de guanyar les eleccions al Parlament, l’alcaldia de Barcelona i els comicis espanyols a Catalunya. La formació que liderava Artur Mas va quedar en mans d’una cogovernança orgànica de Josep Rull i Lluís Corominas. Només era la punta de l’iceberg de la crisi que, amb la confessió de l’expresident Jordi Pujol sobre la “deixa“ a Andorra i el cas Palau, duria a CDC al desastre i a la seva desaparició política de facto el juliol de 2016, amb l’entrebancada refundació del PDeCAT, que encara cueja en diferents formats per diversos ajuntaments.
La comissió d’investigació al Congrés sobre l’operació Catalunya ha aportat noves dades sobre el cas ITV. En concret, la participació que va tenir la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia (CNP) en l’afer i, en certa manera, com es van deixar de banda altres investigats polítics per centrar la pilota en Pujol i el seu entorn. Segons la documentació aportada per l’excap de la Unitat d’Afers Interns (UAI), el comissari Marcelino Martín Blas, l’equip que buscava irregularitats en els líders del Procés també va participar en la inculpació d’Oriol Pujol, tenint informació de primera mà de les perquisicions policials per facilitar material a l’estructura mediàtica de l’operació Catalunya. De fet, el cas afeblia, a l’entendre del Ministeri de l’Interior, les pulsions independentistes de CDC i, amb la informació, es forçava Mas a mantenir la calma amb el PP a Madrid.
L’annex titulat ‘Altres informacions d’interès’
Entre els documents aportats s’hi troba un “annex” titulat Altres informacions d’interès i amb el segell de “secret” de la UAI, dirigit a la Direcció Adjunta Operativa del Cos Nacional de Policia. Cal tenir present que agents d’afers interns van participar en la trama de l’operació Catalunya des del primer moment, fins i tot quan Martín Blas va ser apartat del dispositiu contra el Procés. En aquest sentit, el document resumia les converses intervingudes on apareixia Oriol Pujol i que estaven en poder de la famosa Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del CNP.
Així, sintetitzava expressions de dos dels principals investigats en unes diligències obertes en un jutjat de Lugo, a Galícia, per frau en subvencions i delictes contra l’administració pública, batejat com a cas Campeón, on també estava embolicat José Blanco, l’exministre de Foment i exsotssecretari general del PSOE amb José Luis Rodríguez Zapatero com a líder de la formació. Finalment, el Tribunal Suprem va arxivar la causa contra Blanco. Dues converses on apareixien “els de Convergència” i “Oriol” com a “líder” i que van facilitar la investigació a Barcelona era l’excusa per a la policia patriòtica per incorporar altres informacions.
En aquest marc, detallen que “segons consta en la documentació d’aquesta unitat”, és a dir, Afers Interns, “existeix un grup de persones que pertanyen a l’àmbit polític de Convergència i Unió” amb “Oriol Puyol (sic) al capdamunt”. A partir d’aquí exposen el relat pel qual seria condemnat Pujol, per la seva participació amb Sergi Alsina i Sergi Ramos, en “processos de negociació d’adquisició de plantes industrials com Sony, Sharp o Yamaha a Catalunya” que vivien processos de deslocalització.
“Reservat” i “secret”
La documentació aportada sobre aquest cas no es queda aquí. Martín Blas va aportar un document, aquesta vegada amb el segell de “secret” amb “informació complementària”, del cas Campeón i els seus tentacles a Catalunya. En aquest document, s’hi llegeix un “resum executiu” del cas en què s’exposen els principals elements de la investigació. Un document que fonts dels participants en la policia patriòtica indiquen a El Món que servia per sintetitzar els casos més delicats per informar-ne els màxims comandaments policials i polítics. De fet, aquest document anava acompanyat de les transcripcions de les converses que estaven en poder de la UDEF i que servien de base per iniciar la investigació. Tot i que el document deixa ben clar que “no és necessari insistir en el fet que el resultat de les anàlisis d’aquestes converses telefòniques per a la UDEF no es pot utilitzar en processos judicials”. És a dir, que eren interpretacions complementades amb altres informacions que podien contaminar la investigació oficial.
Un altre dels documents, aquest cop amb el segell de “reservat” i emès per la mateixa Unitat d’Afers Interns, és un informe “detalladíssim” de la investigació de l’entorn d’Oriol Pujol i de les activitats econòmiques i laborals de la seva dona. En aquest mateix document, hi ha un altre apartat on també afegeixen descripcions de persones que podrien estar implicades en derivades del cas ITV o “altres casos” com ara l’exconseller i professor d’ESADE Francesc Xavier Mena, l’exconseller Germà Gordó o Ramon Bonastre, aleshores director general de Relacions Laborals de la Generalitat.
Una investigació precipitada
Un altre dels documents aportats és una nota informativa dirigida a la DAO de 29 d’octubre de 2012 titulada Corrupció CDC-Oriol Pujol Ferrusola-ITV. La nota descriu com es va arribar a relacionar Oriol Pujol i CDC amb el cas Campeón. Així mateix, es recull la feina de la titular del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona, Sílvia López Mejía -la jutgessa de reforç al jutjat de la Volhov, instructora del cas de Laura Borràs, el setge de la CUP i del cas Pallerols- en la investigació des de Catalunya.
Ara bé, la mateixa nota informativa retreu la “filtració” dels informes policials i del fiscal que va “posar sobre avís les persones investigades i va provocar que les intervencions telefòniques -prova de càrrec del cas- deixessin de ser eficaces”. La nota informativa, profusa, també intentava relacionar Germà Gordó i Artur Mas amb la trama de les ITV. A més, afegia que el sumari de les ITV “és un més dels que evidencia la trama que la família Pujol té estructurada a tot Catalunya amb el fi d’obtenir benefici econòmic de totes i cadascuna de les activitats que necessitin qualsevol mena d’intervenció política”.
Per això, demanava una peça separada al Suprem que naixia del cas Campeón per trobar “coincidències entre personatges i trames societàries que consten en els diferents sumaris que actualment tenen relació amb la corrupció política a Catalunya”. “Anàlisi que s’hauria de posar a disposició de l’autoritat judicial un cop s’obtinguin conclusions que aportin dades rellevants sobre els beneficiaris d’aquesta corrupció”, conclou la nota. El cas ITV va acabar amb la condemna de conformitat d’Oriol Pujol amb la fiscalia per, d’altra banda, evitar que la seva dona entres a la presó.
