Fer de polític professional anys i panys, i més amb responsabilitats com ara la Hisenda Pública és un postgrau de supervivència que aixeca més escates que un galàpet. Com a exemple de manual, la compareixença d’aquesta tarda de l’exministre d’Hisenda del PP, Cristóbal Montoro, en la comissió d’investigació de l’operació Catalunya al Congrés. Montoro ha pronunciat una primera intervenció on ha assegurat que “l’única operació Catalunya que coneix és l’operació de rescat amb el Fons de Liquiditat Autonòmica”. El que es coneix com la intervenció econòmica de la Generalitat.
Tot i això, ha afegit que el Govern de Carles Puigdemont va complir els compromisos adquirits amb aquest sistema de rescat de les finances públiques catalanes fins a la declaració d’independència del 2017. Un moment, en el qual ha assegurat que el vicepresident del Govern i responsable del departament d’Economia, Oriol Junqueras, li va remetre una carta informant-lo que la Generalitat “ja no quedava subjecta a les lleis de l’Estat”.
Per això ha defensat la intervenció de les finances i la posterior aplicació de l’article 155 de la Constitució. Per altra banda, ha ironitzat sobre si l’operació contra la BPA forma part de l’estratègia política contra el Procés. Així ha retret que els polítics catalans tinguessin diners a l’estranger, en un país com el Principat d’Andorra i ho ha desvinculat de qualsevol operació política. Una jornada d’alta tensió, amb esbroncades i amenaces d’abandonar la comissió que ha fet suar la cansalada el president de la comissió, Arnau Ramírez del PSC.
Tensió, esbroncada i crits
Després d’un primer discurs, ha arribat l’hora de les preguntes parlamentàries. Martina Velarde, de Podem, ha reclamat explicacions sobre com perquè es va prioritzar investigar independentistes i va mirar cap una altra banda amb el rei emèrit. Però, la temperatura a la sala ha començat a enfilar-se quan el diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, ha encetat el seu interrogatori. En aquest punt ha començat un teva meva, i Iñarritu que no ha deixat el seu somriure sorneguer, per fer treure la pitjor versió de Montoro que jugava al gat i a la rata amb les preguntes sobre les filtracions d’Hisenda interessades als mitjans contra independentistes catalans.
Escalfada la sessió, i remugant de fons els portaveus del PP, el veterà Rafael Hernando i del de Vox, l’expopular Ignacio Gil, que en aquesta comissió s’ha erigit en el Santiago y Cierra España del govern de Mariano Rajoy. De fet, Montoro li ha obert les portes del PP i a l’inrevés. Expressió que ha aprofitat el socialista Manuel Arribas per tal d’esperonar-los a “fusionar-se”.
Andorra fa esclatar l’exministre
Però, l’olla ha començat a bullir amb el portaveu de Junts, Josep Pagès, que portava els deures molt ben fets. Pagès l’ha collat aprofitant les seves paraules quan va assegurar que “no s’havia gastat un euro públic” en el referèndum del Primer d’Octubre. L’exministre ha volgut matisar l’expressió, però s’ha entrebancat amb el to i els arguments amb cert aire de perdonavides, i ha quedat en evidència que no va poder acreditar que cap dels diners controlats per la Moncloa del Govern de Puigdemont.
L’exministre s’ha mostrat irat en el moment que Pagès i posteriorment, la portaveu d’ERC, Pilar Valluguera, li han preguntat sobre les seves maniobres i del SEPLAC, per empaitar independentistes. En concret, també sobre la pressió i posterior tancament de la BPA, l’entitat on hi tenien diners la família Pujol Ferrusola. Pagès ha tret de polleguera l’exministre i Valluguera ha rematat la pilota. Montoro no només ha negat cap implicació sinó que s’ha ficat gallet i ha amenaçat d’abandonar la comissió. Ramírez li ha aturat les intencions.
“Arquitecte fiscal d’una operació il·legal”
Amb l’ambient sobreescalfat només rebaixat amb la concòrdia i els peuets que han fet PP i Vox, ha estat el torn del portaveu del PSOE, Manuel Arribas, que a cada sessió profunditza més els interrogatoris. De fet, Arribas sembla que tingui documentació de la qual no disposen la resta de parlamentaris. El socialista l’ha definit com a “arquitecte fiscal d’una operació il·legal” i l’ha acusat “d’utilitzar recursos de l’estat per construir culpables”, a més li ha criticat que utilitzés un to “de pinxo i fanfarró”. Montoro s’ha indignat i ha reclamat al president de la comissió que l’obligués a retirar les expressions sinó també ha advertit d’abandonar.
El portaveu socialista li ha recordat notes informatives desclassificades per part de la Direcció Adjunta Operativa, com la del 29 de desembre de 2012, sobre informació dels Pujol a Andorra. Així com de les successives inspeccions fiscals a què sotmetien als líders independentistes. De fet, Arribas sense cridar davant un Montoro absolutament fora de si, li ha recordat les trobades entre el seu cap de gabinet amb el número dos del ministeri de l’Interior, l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez. Montoro ha negat totes les acusacions, i a més, ha intentat , segons el socialista, “riure’s” dels diputats que ha albirat que es trobaran als jutjats. Montoro s’hi ha tornat responent al diputat que el portaria als jutjats per “cometre un delicte”, sense concretar-ne cap. Arribas ha tancat la polèmica amb un “oi que Andorra no hi van?”. Tot un senyal de la imputació que la justícia andorrana manté per la trama andorrana de l’operació Catalunya.
