Cristóbal Montoro compareix aquest dilluns a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya al Congrés. El seu nom, com a ministre d’Hisenda en els anys de plom de les activitats de la claveguera contra el Procés, apareix tot sovint. Sobretot, relacionat amb la primera etapa, la de l’operació Pujol, és a dir, l’obtenció d’informació financera de la família de l’expresident Jordi Pujol. De fet, Montoro tenia la informació abans d’hora perquè, entre altres motius, la família Pujol Ferrusola va fer les declaracions complementàries a l’Agència Tributària pels diners que tenia a Andorra acollint-se a la seva legislació fiscal.
Els diputats esperen l’exministre per tal d’aclarir el seu rol en l’operació de recerca de diners dels líders independentistes, aprofitant el seu càrrec polític i l’accés més immediat a la informació. Per altra banda, els portaveus també volen escatir si hi va haver relació entre el conveni de doble imposició amb Andorra que va signar el govern de Mariano Rajoy, ja iniciat en l’època de José Luis Rodríguez Zapatero, i les maniobres per fer caure la BPA, l’entitat on els Pujol tenien els diners que, suposadament, provenien de fer treballar la deixa que els havia llegat Florenci Pujol, pare del president, dipositada al principat d’Andorra.
Una causa oberta a Tarragona per l’activitat privada de l’exministre
Montoro, però, compareixerà al Congrés mentre avança una intrigant causa que és en mans del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona. Un expedient que, segons confirmaven fonts judicials a El Món aquesta setmana, continua amb el segell de secret de sumari, tot i que es va obrir l’any 2018. El cas va néixer arran de la confiscació d’uns documents en un cas de fluid elèctric i d’un delicte urbanístic. Entre aquests documents, els agents dels Mossos d’Esquadra encarregats de les perquisicions es van adonar que Equipo Económico (EE), la consultora sobre temes tributaris i fiscals que va fundar Montoro l’any 2006, utilitzava les seves “influències” entre “alts càrrecs i funcionaris del Ministeri d’Hisenda” per beneficiar els seus clients. Montoro, respecte d’aquest cas, s’ha limitat a insistir que es va desvincular d’aquesta societat l’any 2008.

El paper de la hisenda espanyola en el cas BPA durant la persecució dels Pujol
Enmig d’aquest ambient enrarit per una causa que la fiscalia i la judicatura defineixen com “altament complexa” -d’aquí les contínues pròrrogues de la instrucció i el manteniment del secret de sumari- Montoro serà interrogat al Congrés pel seu paper en la trama andorrana de l’Operació Catalunya. En concret, sobre la cimera andorrano-espanyola del quatre de setembre del 2014. És a dir, poc més d’una setmana després de la carta del Tresor dels EUA a Andorra advertint de les sospites de blanqueig del sistema bancari del Principat i dos mesos després de la conversa de Celestino Barroso, policia agregat a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, amb Joan Pau Miquel, CEO de la BPA, en la qual va amenaçar el banquer de tancar l’entitat financera i li va fer saber que utilitzaria els EUA per dur-ho a terme si no col·laborava.
El quatre de setembre, el palau de La Moncloa va ser l’escenari del conclave entre Rajoy i el cap de Govern del Principat d’Andorra, Antoni Martí, amb qui van analitzar les importants negociacions per al Conveni de Doble Imposició entre els dos països. De fet, van acordar que la primera ronda tècnica començaria divuit dies després. Andorra es va comprometre a ajudar Espanya en el seu objectiu d’entrar a la taula del Consell de Seguretat de l’ONU, un objectiu estratègic espanyol. El vuit de gener del 2015, va ser Rajoy qui va fer una visita a Andorra. Un fet insòlit. Espanya i Andorra van signar un memoràndum d’entesa i un conveni per evitar la doble imposició i lluitar contra el frau fiscal. A més, Rajoy es va comprometre amb el president andorrà a donar un cop de mà amb l’acord econòmic amb la UE. Dos mesos després s’esdevenia el daltabaix que acabaria amb la BPA. Tot un relat que els diputats volen aclarir amb Montoro, sobre el seu paper amb la Hisenda Espanyola.

Tarragona s’esborrona per la gestió d’una consultoria
Però la compareixença de Montoro no és només la d’un exministre. En un altre àmbit de la seva vida, la llarga investigació del Jutjat d’Instrucció 2 de Tarragona, en mans de Ruben Rus, plana sobre la seva activitat privada. De fet, el cas es basa en la informació recollida pels Mossos d’Esquadra, que després va tenir el suport de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), en una denúncia anònima i en de la ingent tasca d’investigació de la fiscal Carmen Garcia Cerdà, que fins i tot es va enfrontar al cap de la fiscalia anticorrupció, Alejandro Luzón, quan aquest li va ordenar treure el peu de l’accelerador en la causa.
La causa, en aquests moments, i seguint les mateixes fonts judicials, esbossa una presumpta xarxa clientelar de l’empresa fundada per Montoro que ha canviat de nom ja tres vegades (Montoro Asociados, Equipo Económico i Global Afteli). És a dir, s’investiga si s’utilitzava la influència i la informació de l’exministre d’Hisenda per afavorir empreses sotmeses a inspecció, o bé si la consultora funcionava com a lobby no registrat per reformar legislacions que suposaven problemes als seus clients. No és l’única investigació que es va obrir a l’empresa de Montoro. El Jutjat d’Instrucció número 22 de Madrid també va admetre una querella de la fiscalia anticorrupció el juny de 2017, que es va acabant arxivant l’any 2019 després d’imputar al germà de l’exministre, Ricardo Montoro. Ara com ara, però la causa de Tarragona continua oberta i sota secret, malgrat que Mossos i UCO asseguren que ja van acabar les perquisicions i tots els atestats.