La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia, la temuda UDEF, estava ficada fins al coll en l’operació Catalunya. De fet, el seu cap, el comissari José Luis Olivera, n’estava tant al corrent que fins i tot es va vantar de la seva participació en una de les gravacions que ha difós El Món. Ara bé, la connivència d’aquesta unitat d’elit del CNP, que el mateix excomissari d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, va denunciar en la seva compareixença a la comissió d’investigació del Congrés, encara va quedant més clara a través de noves proves documentals.
En concret, es tracta dels correus electrònics a través dels quals comandaments de la UDEF o destacats efectius de l’operació Catalunya, com ara Bonifacio Díez, àlies Boni, -encarregat de la trama andorrana i de la connexió Maracaibo– informaven de com ‘arreglar’ les proves que havien estat obtingudes de manera poc clara o irregular. És a dir, manegar una prova que aportava “indicis criminals” falsos dels Pujol Ferrusola. Tres d’aquests documents es troben al sumari del cas del llapis de memòria del cas Pujol.
Un cas que va comportar la primera condemna per l’operació Catalunya, a l’exdirector adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino. La sentència li va imposar un any de presó i 7.200 euros de multa per un delicte de revelació de secrets, previst i penat a l’article 197.3 del Codi Penal. A més el tribunal també el condemnava a un any d’inhabilitació i 2.000 euros de responsabilitat civil. El Tribunal Suprem té pendent de resoldre el recurs de cassació interposat pel comissari el pròxim 11 de febrer.
Un nyap de dalt a baix
L’afer del llapis de memòria dels Pujol va ser un nyap amb totes les lletres. Una prova aportada, sense cap mena de garantia, per intentar reforçar la investigació contra la família Pujol Ferrusola, i en especial, contra Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit de l’expresident de la Generalitat i Marta Ferrusola. El cas es va encetar l’1 d’abril del 2016, quan el jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, que dirigia José de la Mata i que aleshores instruïa la causa dels Pujol, va registrar l’atestat BLA G24, amb informació extreta d’un pen drive. L’informe policial el signava l’inspector Álvaro Ibáñez, que firma la majoria dels atestats de la causa així com del cas Palau, en concret també va registrar l’estranya denúncia anònima que va encetar el cas.
Davant les pressions i explicacions de les defenses per saber l’origen del pendrive aportat, es van generar diferents versions policials que van tenir dues conseqüències. Per una banda, de la Mata va expurgar el llapis de memòria de la causa i, en segon terme, es va obrir un testimoni d’actuacions per delictes de prevaricació, fals testimoni i frau processal on van ser investigats Pino, Díez i l’inspector Álvaro Ibáñez. El cas ja apuntava la connexió entre la Direcció Adjunta Operativa del Cos Nacional de Policia -màxim comandament uniformat de la policia- i el seu equip amb la UDEF que, a correcuita, van haver de justificar davant el jutge l’origen del polèmic llapis de memòria.
Tapar la vergonya: els mails que ho delaten
A partir d’aquí, aquesta connivència es va començar a posar negre sobre blanc, a través de correus electrònics entre els policies implicats per poder justificar com s’havia obtingut i com s’havia custodiat el pendrive. Els mails, als quals ha tingut accés El Món, són del mes de maig de 2016, quan el magistrat De la Mata va copsar que el llapis de memòria feia olor de socarrim. El primer mail és del sis de maig i es va remetre per part del grup de Blanqueig 24 de la UDEF, que dirigia Álvaro Ibáñez. De fet, el signava ell mateix i el dirigia a tot un tòtem policial l’aleshores cap de la Unitat de Policia Judicial Adscrita a la Fiscalia Anticorrupció, Daniel Gallego.
En aquest correu, Álvaro demana a ajuda a Gallego tot explicant que el pendrive “suposadament” l’havien obtingut d’un “disc dur intervingut” en les diligències 485/2013 del Jutjat d’Instrucció número 14, és a dir, el sumari Método 3 obert arran del cas La Camarga. Segons relata Álvaro en el seu correu, el llapis de memòria va ser “examinat” i es va “emetre un informe amb importants conseqüències criminals per a Jordi Pujol Ferrusola i afins”. És més, Álvaro es queixa perquè fins ara ni jutges ni fiscals havien posat problemes a l’hora d’acceptar indicis que “provenien de la intel·ligència policial”. De fet, recorda que hi ha hagut altres casos on s’han “creuat a través de la Unitat Central d’Intel·ligència Criminal (UCIC) on es va poder saber que hi havia alguna cosa similar”.
Ibáñez demana ajuda per tal de convèncer el jutge i el fiscal que el llapis de memòria és fiable, i evitar-se problemes com a responsable de la investigació i de signar un informe policial incriminatori amb una prova sense cap mena de garanties. L’inspector se sent tan segur que creu que només podent afirmar de quin ordinador es va treure n’hi ha prou. “No és necessari que es traci el camí del llapis USB fins a les meves mans, de fet, no es farà cap referència a l’afer”, assegura. Tot plegat per intentar tapar la vergonya del cas.
“Què he de posar a l’ofici?”
Gallego acusa rebut del mail d’Álvarez i en remet un de nou, el mateix 6 de maig, a Bonifacio Díez, ja implicat en la trama andorrana de l’operació Catalunya. Gallego es refereix a Boni com “amic i company” i li envia el “paragrafet” (sic) amb la petició d’Ibáñez per tal que li reporti la informació per presentar al Jutjat d’Instrucció 5 i a la Fiscalia. S’acomiada amb un “abrazote” i signa amb el seu malnom policial “Stevie“. Bonifacio Díez tenia feina per tal d’aportar la informació que a priori haurien extret de la causa de Método 3 i que havia estat dormint el son dels justos en un calaix durant anys. Per altra banda, des d’Afers Interns, també apunten que tenen el mateix pendrive, que haurien adquirit dels exdetectius de l’agència i que hauria estat pagat amb fons reservats.
El dia 26, l’afer ja s’ha complicat tant que Álvaro Ibáñez ha de recórrer al seu gran cap, el comissari Manuel Vázquez, cap de la UDEF. Des del seu mail, es dirigeix al seu cap com a “Manuel” i després de preguntar-li com va per la seva terra, li demana ajuda amb un “perdona que et molesti”. La causa s’ho val. Segons l’inspector “l’afer del pendrive va molt malament”. “De moment, no tenim res”, retreu. “Vam aportar una cosa que no podem dir d’on ve”, insisteix i remarca que ja no es refia de cap dels escorcolls que s’hagin dut a terme. “M’agradaria”, conclou, “per tal d’evitar mals majors publicitaris, que se’m digués exactament què he de posar a l’ofici on comuniqui que no soc capaç d’informar de l’origen de la informació”. Una demanda curiosa perquè qui va firmar l’atestat sobre el pendrive i el seu contingut és ell mateix. El prec el justifica per “evitar que posi alguna cosa que quedi malament i em diguin després per què he posat això”. I s’acomiada amb un “Et faig una abraçada en la distància, cap”.
El jutge va dubtar
El jutge instructor del cas, titular del Jutjat d’Instrucció 11 de Madrid, Juan Javier Pérez Pérez, però, va imputar Ibáñez, que es va defensar al·legant que havia fet l’informe donant per fet que el pendrive s’havia obtingut legalment, per després assegurar que Manuel Vázquez, cap de la UDEF, li havia explicat que li havia donat Bonifacio Díez, adscrit al DAO. El magistrat es va empassar a mitges les explicacions d’Ibáñez i en una interlocutòria del 12 de desembre de 2017 va assenyalar que les gestions que es van fer quan es va descobrir la farsa del pendrive podrien “consistir en una mera tapadora a posteriori per simular un interès real a identificar l’origen del dispositiu i ocultar l’engany”.
Però el jutge, prudent, i en veure que l’Advocacia de l’Estat enviava en defensa d’Ibáñez el cap de Penal de la institució i futur líder de Ciutadans, Edmundo Bal, va desistir finalment de continuar furgant per aquesta tesi perquè calia un “altre indici de càrrec”. Ara, els mails incorporats a la causa prenen més força després dels àudios de l’excap de la UDEF, implicant-se ell mateix amb l’operació Catalunya, i les declaracions al Congrés del comissari Marcelino Martín Blas.
