L’informe Colombo, l’atestat de la Unitat d’Afers Interns (UAI) del Cos Nacional de Policia sobre una suposada xarxa de tràfic d’informació policial descoberta arran de l’operació Catalunya, continua oferint sorpreses. Aquest informe, elaborat el 12 de maig de 2014, en època de Jorge Fernández Díaz com a ministre de l’Interior, amb Marcelino Martín Blas com a cap de la UAI, i que la Fiscalia Anticorrupció va amagar en un calaix i no va voler investigar, feia constar que s’havia detectat un entramat societari que servia per finançar aquestes operacions de traspàs d’informació entre cossos i forces de seguretat i empreses de seguretat privada, mitjans de comunicació o partits polítics.
Tot plegat amb l’objectiu d’aconseguir suposada informació compromesa de persones de rellevància social o poder avançar dades d’investigacions policials als afectats. Un sistema similar al que la mateixa UAI va descobrir en la investigació de les operacions financeres del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, amb un entramat d’empreses i societats que permetrien resseguir els fons amb què es finançaven les operacions clandestines de l’Estat.
Per altra banda, l’atestat, que té el número 1005/14, recalca la manca de mesures de seguretat de les bases de dades policials delicades. Especialment, sobre les investigacions de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera del CNP, la coneguda UDEF, que tindria un paper molt rellevant en aquest entramat de tràfic d’informació policial i judicial, especialment a través del Grup 21. Els analistes de la UAI ressalten en l’informe Colombo la feblesa del sistema de seguretat de les seves investigacions, la permissivitat amb què alguns dels seus agents s’emportaven “documentació a casa” i el desconeixement de qui podia o no accedir a les carpetes amb informació sobre les seves operacions.
Detectius i societats
En aquest informe, de 261 pàgines més annexes, hi ha una relació amb més de trenta empreses i societats que permetien el flux de capitals per poder pagar als hipotètics subministradors de la informació i poder cobrar els serveis de difondre-la, guardar-la o fer-ne l’ús que consideressin convenient en un moment determinat. Segons fonts d’Afers Interns consultades per El Món, hi havia connivència entre diferents comandaments policials –o expolicies amb vincles amb el cos– per obtenir informació a canvi de diners i que aquesta informació fos mercaderia per vendre, pressionar o difondre dades delicades en operacions de rellevància pública amb protagonistes també públics.
De fet, l’origen de les investigacions seria l’agència de detectius Método 3, aleshores immersa en una investigació judicial arran del cas Camarga, la gravació de la conversa dinar entre Alícia Sánchez Camacho, exlíder del PP a Catalunya, i una de les principals informants de l’operació Catalunya, i Victoria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, la peça que va utilitzar la policia patriòtica per continuar les perquisicions contra la família de l’expresident. Una de les intencions de la investigació era intentar acreditar que Método 3 era una de les parts privades de la brigada política de Fernández Díaz. Una tesi que la fiscalia es va negar a investigar i el ja extitular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, Manuel Garcia Castellón, també es va estimar més deixar estar.
Societats i destins internacionals
La investigació d’Afers Interns, a més de ser entregada a la fiscalia, va ser aportada com a prova documental de la peça separada 27 de la macrocausa Tàndem, el sumari on s’instrueixen les activitats de José Manuel Villarejo. Una peça que va ser arxivada. L’informe Colombo identifica una trentena d’empreses que servirien per “simular operacions entre aquestes empreses” a través de “dobles facturacions o facturacions falses”. A més, els policies van identificar virtuals operacions mercantils entre aquest entramat societari i societats domiciliades a la República Dominicana, Panamà, Andorra, l’Argentina, EUA i el Regne Unit.
Segons Afers Interns, l’estratègia dels companys investigats era cobrar uns diners per obtenir la informació, pagar als informants i portar a terme les operacions que volien amb aquestes dades. El cobrament a través de societats amb facturacions de tasques fictícies permetien retornar al circuit mercantil els diners percebuts en negre o bé ennegrien diners en blanc per pagar els informadors. De fet, la policia va elaborar un llistat amb els que sospitaven que eren els principals informadors, seguint el rastre dels expedients trobats en les empreses de seguretat privada investigada, les consultes a les bases de dades policials i el seguiment de les investigacions policials.
“La versemblança de les declaracions i els documents aportats pels investigats, indiquen una sèrie d’indicis que fa presumir a aquesta instrucció la implicació del grup empresarial al delicte de blanqueig de capitals”, apunten els policies. Segons la seva tesi, la particularitat dels indicis es basa en la “presumpta possessió de comptes o targetes de crèdit en bancs pertanyents a paradisos fiscals, la remissió de diners per diferents mitjans amb origen o destinació paradisos fiscals”. Tot plegat a través de “transferències bancàries simulant operacions mercantils o bé portant els diners físicament” que faria “sospitar” els policies que el “grup investigat pogués posseir actius físics i financers en altres països”. En aquest sentit, destaquen que algunes d’aquestes operacions estarien “relacionats estretament amb jurisdiccions no cooperants en matèria de blanqueig de capitals”.
Policies i empreses
Entre les societats investigades s’hi compten Marítimo 15, SL; Clarte Business Consulting, SL; M3 Consultora de Seguretat S.L., MJ Consultoria Antifraude, SL; Paradigma Globla, SL; Consultora de Seguretta Avançada, Sl; Sopdit, SL; Sistema i Acció S.A; Dealing Business, SL; D.I.V.E.R.S. 2000 Gestiones y Servicions, SL., Bea Toil Energies and Trading, SL; Fundacion Maia i Meihong. Segons l’informe Colombo, alguna d’aquestes societats no tindria la llicència per a les activitats per les quals hipotèticament facturaven, com ara estar inscrites en el registre de Seguretat Privada. A més d’un “ús de societats instrumentals i una xarxa de societats amb el mateix domicili social, mateixos administradors i apoderats, facturacions entrellaçades i sense treballadors propis”. També s’inclouen en la investigació dues societats que la policia subratlla, com ara Facsaint i Cigar Club, domiciliades a la República Dominicana, i Investigaciones Globales, amb seu a Panamà.
Per altra banda, l’informe identifica sis comandaments policials que serien la clau de volta de tot plegat. Identificats amb el seu TIP i el comandament que tenien aleshores dins el Cos Nacional de Policia. De la Guàrdia Civil, ho deixen en mans del servei d’afers interns de l’institut armat. En aquesta relació, els policies d’Afers Interns constaten que aquests comandaments no procuraven per les mesures de seguretat de les seves investigacions, un fet especialment remarcable perquè és on es trobaria l’origen del negoci. L’informe ressalta que, per exemple, el Grup 21 de la UDEF, una de les unitats més delicades i amb més informació de casos sobre possibles corrupcions, “si bé tancava el despatx amb clau, els mateixos responsables reconeixien que no sabien qui el podia controlar ni qui tenia aquesta clau”.
A més, pel que fa a l’accés a la “informació rellevant emmagatzemada als ordinadors”, l’informe afegeix: “Els responsables reconeixen que tots els membres hi accedeixen indiscriminadament i, si bé el cap de secció assegura que tan sols hi accedeixen els membres del Grup 21, el cap de grup desconeix realment qui té accés a la seva informació”. Fins i tot, destaquen que desconeixen si els superiors tenien aquesta possibilitat. “És preocupant que no controlen qui accedeix a la informació”, conclouen els agents d’Afers Interns, que afegeixen la facilitat amb què els agents d’aquestes unitats “s’emportaven els expedients a casa per elaborar informes”. És a dir, que mai es va poder acabar d’investigar qui i a quina informació van accedir els policies que suposadament col·laboraven amb passar informació sobre investigacions delicades a empreses privades de seguretat.
