La comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya es pot trobar de nou amb més sorpreses a la vista de la documentació que consta en la macrocausa Tàndem, el gran sumari sobre les activitats del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo. A mesura que es troben nous documents, l’operatiu de la claveguera de l’Estat contra el procés independentista queda més acreditat, sobretot, amb l’aparició de nous personatges i amb entramats encara més rebuscats. El darrer episodi descobert és l’intent de la brigada política de la policia espanyola de buscar un nexe entre l’escàndol del cas Luis Bárcenas, sobre el finançament il·legal del PP, i la família Pujol Ferrusola.
Tot plegat arriba en un moment que la comissió ha fet una nova petició de documents que poden escatir alguns punts encara tèrbols de l’operació Catalunya, i en concret, del seu finançament. Tot plegat a l’espera de noves compareixences, com la ja fixada de l’exministre Cristóbal Montoro i d’altres de pendents, com ara la de Victòria Álvarez, examant de Jordi Pujol Ferrusola, i la de l’exvicepresidenta primera del govern de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría. Cal recordar que els grups van decidir fa una setmana tornar a citar Rajoy i l’exsecretària general del PP i exministre de Defensa, María Dolores de Cospedal, així com la d’Alícia Sánchez Camacho, per tal que compareguin de nou.
L’operació Kitchen, una mina d’informació
La recerca desesperada de fons i actius de la família Pujol per part de la policia patriòtica es pot constatar en una de les peces separades més denses de les diligències 96/17 del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. És la peça separada número 7, que investiga l’ús profús de recursos públics per intentar recuperar els famosos papers de Bárcenas des de l’entorn de Rajoy. És a dir, l’escamot de la policia patriòtica destinat a neutralitzar la informació que l’extresorer del PP tenia sobre el finançament irregular del partit. Un finançament tan irregular que va costar una condemna als populars i una moció de censura a Mariano Rajoy, la que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa, on encara n’és l’inquilí.
De fet, aquesta causa està pendent d’una data per a la vista, després que el ja jubilat Manuel García Castellón enviés l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i el seu exnúmero dos, el secretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez a judici, amb dures peticions de presó. Per exemple, el ministeri públic reclama fins a 15 anys de presó i 33 anys d’inhabilitació per a Fernández Díaz pels delictes de malversació, encobriment i delictes contra la intimitat. En el paquet dels acusats també s’inclouen el comissari Villarejo; l’exdirector adjunt operatiu (DAO) Eugenio Pino; l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia Marcelino Martín Blas i Sergio Ríos, el xofer de l’extresorer que va fer de talp per aconseguir els papers, a canvi de dos mil euros al mes i aprovar l’oposició de policia.
En tot cas, aquesta peça separada és una mina d’informació sobre l’actuació de la policia patriòtica i s’hi han colat diversos documents que acrediten la hiperactivitat fosca d’aquesta brigada. Val a dir que l’única peça separada de la causa Tàndem que tocava directament alguna cosa de l’operació Catalunya va ser la 27, referent a l’activitat de l’agència de detectius Método 3, que ja va ser arxivada. Però la peça Kitchen, per exemple, va delatar el pagament amb fons reservats a membres del Cos de Mossos d’Esquadra a canvi d’informació. Ara apareix un nou document que mostra les intencions d’embolicar la troca de la causa Pujol amb la Bárcenas.
Un ciutadà alemany i el Projecte K
El nou document ha estat recollit en un atestat de la Unitat d’Afers Interns del 29 d’abril de 2020 que inclou un ofici de la mateixa unitat amb número 12.560. Un atestat policial que recull una nota informativa d’intel·ligència batejada com a Projecte K, datat el 16 d’octubre de 2014. L’atestat, al qual ha tingut accés El Món. Té relació amb una conversa que El Món va publicar el 16 d’abril de 2023 i ara se’n veuen els resultats. En aquella conversa, Villarejo explicava a Pino i Marcelino Martín Blas que estava intentant embolicar un suposat financer alemany per tal que delatés negocis de la família Pujol i que també tenia relació amb el cas Falciani, l’exbanquer suís que tenia el llista internacional de suposats evasors d’impostos. Tot plegat aprofitant la crisi matrimonial que patia l’alemany, ja que la font era la seva dona, que es volia divorciar d’ell i passava informació suposadament compromesa. La policia volia utilitzar-la per pressionar-lo: li demanarien informació a canvi d’estalviar-li problemes amb la justícia espanyola. Es tractava d’Oliver Thilo Karsten Zugel.
La conversa va tenir les seves conseqüències, que ara es reflecteixen en aquest atestat de quatre pàgines que recull des de les seves propietats als fons d’inversions que suposadament gestionava, dades personals i privades, així com les empreses on participava, números de telèfon, detalls personals, econòmics, patrimonials i, fins i tot, esportius. Ara bé, la nota remesa a la direcció de la policia patriòtica destacava una dada: Zugel seria el pont que uniria Bárcenas, i els seus diners a Suïssa, amb els comptes al mateix país que suposadament tenia, segons els mateixos policies, la família Pujol Ferrusola. A més, hi afegien fonts batejades com a K1, K2, K3, K4 i K5 que haurien reblat el clau d’aquesta informació. Una de les seves societats investigades per la porta del darrere era Monitor Clippers Partners, un fons de capital risc que havia aparegut en informes d’intel·ligència sobre els Pujol.
“Aquest subjecte podria haver actuat com a testaferro de Luis Bárcenas (LB) en certes operacions, tant a Sud-amèrica com a països de l’Est, la qual cosa resulta certament cridanera, pel fet que consultada la base de dades d’informadors reservats, a Zugel ja se l’havia esmentat en el seu dia, com a fiduciari dels Pujol, en certes operacions que es van realitzar a Mèxic, en activitats vinculades a un club de polo i de golf, així com a moviment d’efectiu provinent dels casinos de joc”, assevera l’atestat. Seguint aquest fil, també incorpora relacions amb empreses que suposadament hauria tingut alguna participació Jordi i Josep Pujol Ferrusola.
Un fiasco que va fer empipar el jutge
Amb aquest atestat a la mà, el jutge García Castellón va ordenar localitzar Zugel per prendre-li declaració. Un testaferro que suposadament unia la causa Tandem amb la causa Pujol que instruïa el jutge Santiago Pedraz, al Jutjat Central d’Instrucció número cinc. Un nexe prou llaminer per augmentar la temperatura de l’opinió pública catalana quan encara no s’havia tancat la instrucció del cas dels 3.000 milions dels Pujol, ara ja arxivat, ni s’havia assenyalat judici. La policia va localitzar el ciutadà alemany i el va fer seure davant del jutge el 23 de novembre de 2020.
El jutge el va interrogar com a testimoni. Però, el mateix magistrat va quedar sorprès per la seva declaració amb la qual va negar haver tingut cap mena d’enllaç o contacte amb l’extresorer del PP o el seu entorn, o els Pujol. De fet, va assegurar al jutge que l’únic que sabia de Villarejo “és que la seva dona, de la qual s’estava divorciant en aquell moment, es va entrevistar amb el comissari jubilat per assabentar-se de si el que fins aleshores era el seu marit tenia fons a l’estranger”. El jutge, a la vista de la seva declaració, va fins i tot oferir-li accions per si volia denunciar un presumpte delicte de descobriment i revelació de secrets contra els membres de la policia patriòtica. Zugel va desistir i el que semblava una informació que faria esclatar encara més el cas va morir un cop va arribar al jutge.
