El van batejar com Operació Colombo per una doble casualitat. Per una banda, perquè una de les accions principals va ser a la República Dominicana, país que ocupa gran part de l’illa descoberta per Cristòfol Colom. Per l’altra, per la implicació d’efectius del Cos Nacional de Policia que es feien passar per detectius privats –barrejats amb altres que sí que ho eren– per portar a terme investigacions encobertes de la policia patriòtica, sobretot de l’Operació Catalunya. En el rerefons, l’empresa de detectius privats Método 3 que sempre ha negat qualsevol vincle amb aquesta operació: de fet, considera que embolicar-la en aquest operatiu no té cap sentit i que va ser més víctima que no pas una altra cosa.
Segons les fonts consultades i la documentació policial, l’equip Colombo va consistir en una brigada especial que va investigar les finances de la família Pujol, els implicats del cas Gürtel i els de l’operació Malaya. Fins i tot, segons informacions recollides en la macrocausa Tàndem, que dirigeix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que hauria investigat, o més aviat intentat tapar, els nexes de les “altes institucions de l’Estat” –com la corona espanyola– amb trames de blanqueig internacional a través de societats offshore o fons d’inversió en paradisos fiscals. L’operació Colombo va acabar amb l’informe Colombo, quan els dos bàndols de la mateixa policia patriòtica ja estaven barallats: la Unitat d’Afers Interns, que aleshores dirigida el comissari Marcelino Martín Blas –enemistat amb Villarejo i el cap de la UDEF, el comissari José Luis Olivera–, va emetre en un atestat amb el número 1005/2014, de 12 de maig del 2014. Un ampli ofici policial que va ser lliurat a la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada.
El ministeri públic va estudiar el cas, però va rebutjar judicialitzar-lo. Tanmateix, posteriorment un dels policies de la Unitat d’Afers Interns, l’inspector Rubén Eladio, va utilitzar aquest informe per incorporar-lo a la seva querella contra el nucli dur de la policia patriòtica. Una denúncia penal a la qual ha tingut accés El Món. És del 24 d’agost del 2018 i recull acusacions per diversos delictes contra càrrecs com ara l’exdirector adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia Eugenio Pino o el cap dels agents encoberts, el comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo. Eladio assegurava que la policia patriòtica l’havia acusat falsament “d’ocultar declaracions sobre l’Operació Colombo”.
Fer-se passar per advocats de la família Pujol
L’Audiència Nacional va redescobrir aquest informe arran de la denúncia d’Eladio i de les peces separades 27 i 28 de l’Audiència Nacional, que afectaven, entre d’altres, l’agència de detectius Método 3. En el marc d’aquestes dues instruccions va tornar a aparèixer aquesta operació Colombo, que encara no s’ha acabat d’aclarir. En principi, va ser un operatiu muntat des de la policia, juntament amb exdetectius de l’agència catalana, per investigar internament quins documents i quina informació tenien que pogués ser utilitzada per la policia patriòtica. Així mateix, a través de pagaments de fons reservats, es contractaven detectius i policies que es farien passar per detectius o, fins i tot, per advocats que defensaven “interessos d’investigats per la policia”. L’exemple més clamorós va ser intentar fer-se passar per lletrats de la família Pujol per obtenir informació confidencial sobre suposats comptes de la família a l’estranger.
De fet, alguna de les informacions obtingudes pels Colombos van aparèixer en informes de la temuda Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), que aleshores dirigia el comissari José Luis Olivera, amic de Villarejo i habitual de les converses sobre diferents operatius portats a terme per la brigada política. La investigació reservada que posteriorment va obrir Afers Interns serviria per neutralitzar Francisco Marco, exdirector de Método 3 i, de retruc, fer servir informació confiscada en els escorcolls de la seu de l’agència arran del dinar de La Camarga, on hi havia documents, aparentment relacionats amb la Gürtel –de finançament irregular del PP–, espionatge a diversos polítics, el cas de la crisi del PP a Madrid i els primers informes del cas Pujol.
Un viatge a la República Dominicana va fer saltar les alarmes de com funcionava aquest operatiu. De fet, aquest viatge hauria servit, així com altres perquisicions a l’estranger –per exemple, a Miami– per bloquejar qualsevol informació que es pogués aconseguir sobre “altes institucions de l’Estat” com ara la corona. L’avantatge de l’entramat era deixar en mans de detectius, o detectius simulats, perquisicions que poguessin servir per embolicar polítics en trames de corrupció, sense cap mena de control judicial, per obtenir informació que després es podria blanquejar a través d’informes policials. En resum, l’operació Colombo servia per obtenir i filtrar informació que oficialment podria ser molt difícil d’obtenir. L’informe Colombo posterior va servir per denunciar aquestes investigacions, aportar també dades obtingudes i, de passada, protegir Marcelino Martín Blas, que hauria col·laborat en diverses accions de la policia patriòtica en el marc de l’Operació Catalunya i, a partir de determinat moment, va trencar amb Villarejo i Olivera.
De Colombo a Método 3
Les perquisicions de Colombo incloses en l’ofici d’Afers Interns, on hi ha declaracions d’exdetectius de Método 3 –com ara Juan Tamarit, alies el Mago, que va ser informador de Villarejo, o Julián Peribáñez– van ser recollides precisament per l’inspector Rubén Eladio. L’informe es manté en la macrocausa Tàndem dormint el son dels justos. De fet, s’ha rebatejat com informe Método 3 perquè s’alimentaria, sobretot, d’informacions sostretes a l’agència de manera irregular. Així mateix, mostraria com Afers Interns de l’època estaria embolicant en la trama de l’Operació Catalunya o altres operacions encobertes de la UDEF.
De fet, Eladio, el policia que ha reviscolat aquest informe, va ser el mateix que ja va alertar el 2016 de l’existència d’un operatiu policial destinat a perjudicar líders polítics catalans, amb seguiments, escoltes i recerca d’informació absolutament prospectiva. En concret, va escriure l’atestat 67/2016 de 20 de maig del 2016, lliurat al jutjat d’Instrucció número 2 de Madrid. Un jutjat que aleshores investigava un dels nyaps més descarats de la policia patriòtica, l’Operació Nikolay, sobre les activitats del Pequeño Nicolás, qui de fet, va ser un dels desllorigadors per fer aflorar les activitats de la policia patriòtica. Cap dels dos informes, ni el Colombo, ni el 67/2016, van tenir cap efecte. Un va quedar aturat per la fiscalia anticorrupció per “manca de gruix jurídic” –no es va voler enganxar els dits en una guerra entre faccions de la policia patriòtica– i el segon va quedar estancat en un procediment del qual els acusats n’han sortit absolts: una suposada gravació d’una conversa entre comissaris policials i representants del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per plantejar una estratègia per esbrinar quina informació tenia el Pequeño Nicolas.
