L’Operació Catalunya no es va limitar a la política nua i crua o al món econòmic Els seus tentacles també van arribar a institucions pròpies de la Generalitat. Un dels objectius més cobejats va ser la policia de la Generalitat. En concret, comandaments del cos aleshores, com l’ara major Josep Lluís Trapero, aleshores cap de la Divisió d’Investigació Criminal, a través d’investigacions que van tenir força ressò mediàtic. L’objectiu de la policia patriòtica de Mariano Rajoy era desacreditar els Mossos d’Esquadra i, sobretot, laminar la imatge del fiscal Antonio Martínez Madero, que després seria director de l’Oficina Antifrau i amic d’una de les altres bèsties negres de la claveguera d’Interior, el fiscal anticorrupció José Grinda.
Segons un informe dels Mossos d’Esquadra amb número 770641/2021 incorporat a la causa Tàndem, que investiga negocis del comissari jubilat del Cos Nacional de Policia, José Manuel Villarejo, la policia patriòtica va ficar les grapes en cinc investigacions, algunes de les quals eren de la policia catalana i d’altres de cossos estatals que es van voler fer servir per implicar membres dels Mossos. L’informe, al qual ha tingut accés El Món, dorm el son dels justos en un calaix del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en mans de Manuel García Castellón, que no ha volgut moure el cas des de fa dos anys.
Els protagonistes de l’atestat, signat per l’intendent Toni Rodríguez, són tant Villarejo com el comissari José Luis Olivera, excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) i després director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), i la mà dreta de Villarejo a Barcelona, l’exinspector del CNP Antonio Giménez Raso. Entre els involucrats col·lateralment en aquestes operacions clandestines també s’hi compten el mateix fiscal Madero o un dels confidents més habituals de tots els cossos policials, Manuel Gutiérrez Carbajo, acusat en el famós cas Macedònia, al final del qual va ser absolt.
El cas Gamba Roja
Possiblement és un dels casos de robatori de droga més matussers dels darrers anys de Catalunya. El cas es va obrir el novembre de 2004 pel robatori d’un contenidor del Port de Barcelona que estava vigilat per la DEA, la policia nord-americana per a investigacions internacionals antidroga. Aquest cas, que s’embolica amb una guerra interna de la capitania de la Guàrdia Civil a Barcelona, va acabar destapant una trama de narcotraficants amb policies i efectius de la benemèrita.
Entre els detinguts, Antonio Giménez Raso, alies Melli, qui des d’aleshores li va tenir jurada a Madero. De fet, aquesta animadversió era coneguda no només per Villarejo, sinó també per Marcelino Martín Blas, un dels responsables de l’Operació Catalunya. L’estratègia de la policia patriòtica, segons l’atestat, va ser difondre a través del diari El Mundo de “notícies” per “desacreditar l’honorabilitat de l’equip investigador” i, en especial, del coronel cap de la Unitat del Port de la Guàrdia Civil, Miguel López Alarcón, que va dirigir l’operació inicial. També es desacreditaven els agents dels Mossos d’Esquadra que van investigar una peça separada de la causa per un delicte d’associació il·lícita, obstrucció a la justícia i calumnies. El cas es va tancar amb una doble sentència del Tribunal Suprem amb rebaixes de condemna escandaloses, sobretot per als policies implicats en la trama de narcotraficants.
Riviera i Saratoga, cases de barrets i extorsions policials
El Riviera i el Saratoga eren dos prostíbuls força coneguts de l’autovia de Castelldefels. Un negoci internacional de prostitució que deixava molts beneficis i que va despertar les sospites de la fiscalia. L’octubre del 2007, els agents de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra es van posar a les ordres del jutjat d’instrucció 33 de Barcelona i van clausurar els dos macrobordells per un cas d’extorsions i suborns per part d’un inspector del Cos Nacional de Policia. Arran de la investigació es va destapar que la Brigada Provincial d’Estrangeria del CNP facilitava informació “rellevant” als propietaris dels bordells per evitar controls i burlar les inspeccions policials, tot a canvi de copiosos sobres de diners que el fiscal del cas va descriure com del més pur “estil d’El Padrí”.
L’operació va comportar també la detenció d’un comissari de policia, Luis Gómez González, llavors coordinador de la zona del Baix Llobregat i excap de la Unitat Central de Xarxes d’Immigració i Falsedats Documentals, en el seu acrònim espanyol. Enmig del cas s’hi va trobar Manuel Gutiérrez Carbajo, que va advertir al tribunal que va jutjar el cas l’extorsió i les amenaces (de la policia patriòtica) que havia rebut abans de fer la seva declaració des de l’estrada. El cas va obrir una escletxa entre el CNP, i part de la Guàrdia Civil, amb els Mossos d’Esquadra. De fet, l’intendent autor de l’informe assegura que l’operació “va passar factura als Mossos”. Curiosament, el cas Riviera i Saratoga va ser un dels casos que van aparèixer en investigacions posteriors de la Guàrdia Civil i del CNP en què hi havia agents de la policia catalana imputats. Finalment, els processats van acabar amb penes de fins a deu anys de presó.
Operació Lince, Operació Rayo i Operació Cerberus
L’operació Lince, que era del CNP, va ser ben estranya de bon començament. De fet, es va encetar només dos mesos després de l’esclat del cas Riviera i Saratoga, que havia comportat les detencions de comandaments del Cos Nacional de Policia. El cas va suposar un bon gruix d’intervencions telefòniques d’un presumpte traficant anomenat Antonio Crespo. Els investigadors van afegir als atestats les converses de Crespo amb Manuel Gutiérrez Carbajo. La intenció de la policia patriòtica era embolicar Trapero per la relació policia-confident que tenia amb Carbajo: una vegada més, pressionant el confident perquè declarés contra l’investigador estrella dels Mossos. Però el jutge no se’n va refiar i va encarregar a Afers Interns de la Guàrdia Civil el repàs del ca. I els agents de l’institut armat van concloure que no s’havia trobat cap relació de Carbajo o de Trapero amb aquest cas.
Un cop va quedar tancada l’operació Lince, va començar l’Operació Rayo, de la Guàrdia Civil, que seria un dels casos on els Mossos serien protagonistes especials en relació amb un vell conegut de la policia patriòtica, atesos els àudios publicats per El Món: el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, el magistrat Joaquín Aguirre. Tot arrenca del decomís de gairebé 55 quilos de cocaïna de la Guàrdia Civil. Una “sorprenent anàlisi toxicològica” de la mateixa Guàrdia Civil va reduir aquesta quantitat a tot just un quilo. El principal implicat del cas era Juan Miguel Bono, que ja havia estat processat a l’Operació Lince. El jutge va apartar la Guàrdia Civil i va posar a investigar els Mossos d’Esquadra, que van obrir la investigació Cerberus. Era el juny de 2009. Carbajo va tornar a aparèixer i va explicar al jutge “entrevistes” amb membres del CNP –de la policia patriòtica– que li deixaven entreveure que la seva situació provenia per les seves declaracions en el cas Saratoga i Riviera.
Carbajo mantenia relació amb Trapero i amb membres de la divisió d’investigació criminal seguint una “directriu directa de la Fiscalia Especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada”. En tot cas, el jutge Aguirre va considerar que els Mossos li amagaven informació i va exigir-los que punxessin totes les comunicacions del Grup ECO de la Guàrdia Civil, que havien encetat el cas quan s’anomenava Lince. Els Mossos s’hi van negar perquè van considerar que no hi havia prou motivació per intervenir totes les comunicacions. La negativa de la policia catalana va comportar l’obertura de quatre peces separades per part de l’Aguirre i una de principal. Una d’aquestes seria l’anomenat cas Macedònia. El jutge va posar a investigar totes les policies contra totes les altres policies, amb un punt culminant on hi hauria entrat de ple la policia patriòtica, amb l’entrada i escorcoll de la seu central dels Mossos, el complex Egara, a Sabadell. També es va fer la intervenció de les comunicacions originals de la investigació dels Mossos. El cas va acabar amb imputacions de mossos que es van allargar deu anys, arxius de les seves causes i una famosa absolució.
La BARC entra en joc
El cas Cerberus va servir per posar en marxa una de les unitats més sinistres del Cos Nacional de Policia, la Brigada de Revisió i Anàlisi de Casos, BARC. Un invent de l’aleshores director adjunt operatiu (DAO), el comissari Eugenio Pino, un dels actius de la policia patriòtica. Una mena d’estructura policial que revisava casos fregant la legalitat de les investigacions, com el cas Faisán –sobre filtracions d’ETA– o el cas dels atemptats jihadistes a Madrid de l’11-M. Aquesta brigada va ser fulminada quan José Ignacio Zoido va agafar la cartera d’Interior.
Abans de ser desmuntada, la BARC va recuperar la intervenció de les comunicacions entre Trapero i Carbajo. L’informe va ser declarat secret, però El Món hi va tenir accés. Aquest informe va aparèixer en ple judici pel Cas Macedònia, on Trapero va ser testimoni, i on l’únic mosso inculpat era el sotsinspector Josep Ranea, que va quedar absolt. Al banc dels acusats també s’hi trobava el ja famós confident Gutiérrez Carbajo, que també va ser absolt. Aquest darrer informe és el que els Mossos creuen que hauria servit per “dissenyar una operació falsa amb atribució de delictes per arribar a determinats membres dels Mossos d’Esquadra”. Una nota d’àudio entre Olivera, Villarejo i Giménez Raso i una de posterior de Marcelino Martín Blas amb Villarejo donarien credibilitat objectiva a les sospites dels Mossos de com es van utilitzar operacions policials per desprestigiar la policia catalana.
