Setmana de noves compareixences a la comissió d’investigació del Congrés de Diputats sobre l’operació Catalunya. En aquesta ocasió, seran dos noms de primera fila, que han estat citats pels grups parlamentaris des d’un primer moment i que ara veuen reforçada la seva presència arran de les intervencions d’altres compareixents durant la singladura de la comissió. En concret, seran l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy i el seu ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.
Dos noms de pes, i dues primeres espases de l’executiu sobre el qual es va acabar de gestar la lluita de les clavegueres contra el procés sobiranista. De fet, Jorge Fernández Díaz, és una de les veus a les quals els diputats volen parar més l’orella després que les gravacions en converses amb membres de la policia patriòtica sobre les operacions clandestines que portaven a terme hagin arribat a mans de la comissió.
Per altra banda, Rajoy també se l’espera amb ganes, per poder constatar quin és el seu paper en tota la piràmide de l’estratègia antiindependentista i sobretot, el seu paper en la derivada andorrana de l’operació Catalunya. De fet, la darrera compareixença va ser de Joan Pau Miquel, l’exdirector general de la Banca Privada d’Andorra, BPA, l’entitat que va haver d’abaixar la persiana després de descobrir-se que la família Pujol Ferrusola tenia comptes corrents que havien estat amagats a la hisenda espanyola durant anys, però que havien estat regularitzats.
“El ministre no en sap res”
La presència d’aquests dos noms a la comissió ha despertat els recels del PP, que busca distanciar-se de l’antiga direcció, però tenint present que la causa Kitchen, està a una passa de celebrar-se’n el judici oral. Un cas en què el ministeri públic demana 15 anys de presó per Fernández Díaz, pels delictes de malversació, encobriment i delictes contra la intimitat per l’operatiu clandestí de recuperació dels famosos papers de Bárcenas, sobre el finançament irregular de la formació dretana. Tot plegat per haver utilitzat recursos públics en un operatiu que va implicar unitats de la policia altament especialitzades i l’ús de fons reservats per pagar fins i tot mesades de 2.000 euros al mes al xofer de la família de Luis Bárcenas per extreure-li informació o aprovar-li una oposició a policia. De fet, podria ser una de les al·legacions del ministre per evitar respondre els diputats.
Per altra banda, els diputats compten amb un element que no esperaven. En concret, un àudio de la gravació d’una reunió el 16 de desembre de 2012 al ministeri de l’Interior. Un conclave importantíssim on va participar Fernández Díaz, i on donava ordres clares i contundents al seu número dos, Francisco Martínez, al director adjunt operatiu, Eugenio Pino, i al comissari d’intel·ligència, cap del servei d’agents encoberts, José Manuel Villarejo, que ja havia encetat les perquisicions per preparar l’operatiu contra els Pujol Ferrusola i el president Artur Mas.
La gravació de la trobada va ser lliurada al Congrés pel comissari excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas, en la seva compareixença. De l’àudio, al que va tenir accés El Món, Fernández Díaz insisteix i recorda als altres participants que “són servidors de l’Estat” i que aquesta reunió “no ha existit”. “Queda clar?”, pregunta. De fet, avisa que negarà haver-hi sigut “sota tortura”. Abans de marxar de la reunió, on li donen tots els detalls de l’operatiu torna a emfatitzar que “el ministre no en sap res”. Sense cap mena de dubte, aquesta gravació serà un dels ariets utilitzats pels diputats.
“El asturiano”
Per altra banda, la presència de l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, també s’espera amb ganes per part dels diputats. De fet, tant des del PSOE, com PNB, Junts o Bildu, estan convençuts que amb la prova recollida fins ara poden establir el nexe directe de l’operació Catalunya amb la Moncloa. Així ho indica la connexió de la brigada patriòtica i la cúpula del ministeri de l’aleshores, amb el ministre i el nivell de confiança del ministre amb Rajoy. Tampoc no es pot obviar que Jorge Moragas, el seu cap de gabinet, va aconseguir pressionar Victòria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, per tal que denunciés a l’Audiència Nacional les suposades irregularitats financeres de la família de l’expresident. Fins i tot, Rajoy li va presentar a Fernández Díaz el seu llibre autobiogràfic, l’octubre de 2019.
Per altra banda, Rajoy també ha d’aclarir la seva responsabilitat i connexió amb Dolores de Cospedal, qui va ser la seva secretària general al PP i ministra de Defensa. Cospedal, tal com han acreditat diverses gravacions, estava al cas dels diferents operatius de la policia patriòtica i mantenia una extraordinària relació amb el comissari Villarejo, amb qui compartia i subministrava informació. Per altra banda, també formava part del seu nucli dur de presidència l’aleshores vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, responsable política del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) abans de l’arribada dels socialistes que van posar els serveis secrets espanyols al comandament de Defensa.
Pels diputats, la compareixença de Rajoy és indispensable per demostrar el coneixement de la Moncloa de l’operació Catalunya, perquè els tres màxims responsables polítics dels quals se n’ha demostrat la implicació eren gent del seu reduït nucli de confiança. En aquest sentit, cal recordar que diferents anotacions i converses dels integrants de la claveguera, es refereixen a un personatge que està a la cúspide de tot plegat com “el asturiano“. Un sobrenom que fonts de la policia patriòtica indiquen que servia per anomenar Rajoy per no utilitzar “el gallec perquè era massa evident”. En aquesta línia, els portaveus també volen treure suc de la quantitat de visites institucionals que membres del seu govern i ell mateix van fer al Principat d’Andorra abans de la intervenció de la BPA i a la seva filial espanyola, Banco Madrid.
