Els camins de la justícia per investigar la policia patriòtica responen a un patró comú: o arxiu o treure’s les puces de sobre. De nou, l’algoritme no ha fallat. La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha donat carpetada a la comissió rogatòria d’Andorra sobre l’expresident espanyol Mariano Rajoy arran de la querella presentada a Andorra sobre la trama al Principat de l’Operació Catalunya. De fet, els magistrats s’han estalviat entrar en el fons de l’assumpte per diversos motius formals.
En un principi, han rebutjat pronunciar-se sobre la tramitació de l’auxili judicial en entendre que el cas ja ha estat resolt per la via penal a l’Audiència Provincial de Madrid, que va retornar la comissió rogatòria a Andorra perquè es concretés més l’acusació i els fets. I, per altra banda, els magistrats al·leguen el que s’anomena “pèrdua d’objecte”, perquè en haver-se resolt la comissió per la via penal, la contenciosa administrativa ja creu que no té res a dir. Un pas que els impulsors de la querella consideren “lògic”, que ja han reclamat a la instructora andorrana que torni a remetre les comissions amb els requisits formals que reclama la justícia espanyola. De fet, creuen que s’han acabat els tripijocs processals. De tota manera, ara confien que la justícia andorrana s’afanyi a endegar de nou tot el procés.
Un enrevessat procés
Aquesta resolució arriba després que la defensa de Rajoy presentés un recurs per la via contenciosa administrativa contra la decisió del secretari d’Estat de Justícia d’avalar el criteri de la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional i Drets Humans del Ministeri de donar curs a la comissió rogatòria d’Andorra, el mes de juny de 2022. Tot plegat per la querella presentada davant la justícia andorrana impulsada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra.
Paral·lelament, la querella, que també anava dirigida contra els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro i diversos càrrecs policials i d’Interior de l’època de Rajoy, va obrir la via penal espanyola. A partir d’aquí, un joc processal a través de recursos de reposició per part de la defensa de Rajoy va portar a suspendre l’execució de la comissió rogatòria internacional, mentre la jurisdicció penal i la contenciosa es discutien.
Ara el TSJM ha vist la porta oberta per acabar amb el procés. “No es pot oblidar que aquest procediment de drets fonamentals té el mateix objecte processal (la comissió rogatòria internacional) que el recurs d’apel·lació seguit davant la Secció Segona de l’Audiència Provincial”, assenyala la interlocutòria que ha avançat Europa Press. De fet, va ser l’octubre de 2022 quan el mateix tribunal va atendre la sol·licitud de mesura cautelaríssima de Rajoy, però al cap de pocs dies va canviar el seu criteri i va denegar que es paralitzés l’auxili judicial a Andorra. Un recurs va tornar a aturar el procés.
La comissió rogatòria, a Andorra
Amb aquesta interlocutòria s’ha tancat la via contenciosa perquè la comissió rogatòria (CRI) ja no és a Espanya sinó a Andorra, per ordre de l’Audiència Provincial de Madrid. L’Audiència va decidir que es retornés perquè es reenviés la CRI completada fent referència a tots els delictes que s’imputen a cada querellat per separat. La via contenciosa va ser una via paral·lela que també es va embolicar amb un procediment de vulneració de drets fonamentals, en concret, sobre la vulneració de dret a la igualtat. Un argument que es fonamentava en la immunitat diplomàtica que gaudia Celestino Barroso, policia adscrit a l’ambaixada espanyola a Andorra, que Rajoy, Montoro i Fernández Díaz, també reclamaven.
