“La Fiscalia te lo afina“. Aquesta ha estat una de les frases emblemàtiques de tot el context de l’operació Catalunya. Va ser pronunciada pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en una reunió l’octubre de 2014 amb l’aleshores director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), el magistrat en excedència Daniel de Alfonso. Un conclave on el que havia de vigilar el destí dels diners públics es va dedicar a donar informacions sobre els líders independentistes que, en aquell moment, lideraven la iniciativa de la consulta del 9-N.
Aquella trobada va provocar una crisi dins l’OAC, una descreguda compareixença al Parlament i una dimissió. I aquí pau i després glòria. Però la documentació presentada ara per l’excap de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, el comissari Marcelino Martín Blas, a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya, assenyala De Alfonso com una font habitual i principal d’informació de la policia patriòtica contra l’independentisme. La conversa amb el ministre no vas ser un cas aïllat ni casual. Les seves aportacions eren sistemàtiques i estan recollides en informes policials que s’integraven al GATI, el Grup d’Anàlisis i Tractament de la Informació de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional. De fet, dos agents de la UDEF amb TIP 16.768 i 79.338 van ser els encarregats d’orientar les seves investigacions.
Oleguer Pujol i el cas dels 9.000 milions que va ser arxivat per l’Audiència Nacional
Un dels documents més curiosos és un de registrat el 18 de febrer de 2016. Consisteix en un informe manuscrit de l’exdirector de l’Oficina Antifrau, redactat en “dos folis d’una factura d’un restaurant”, sobre el conflicte obert entre Aigües Ter-Llobregat i les empreses Agbar i Acciona, que fins fa tres anys encara cuejava als tribunals. Un document, on hi ha un “esquema” on destaquen l’empresari Ferran Rodés, vinculat durant anys a Acciona –va ser membre del seu consell d’administració– i accionista majoritari del diari Ara. El defineixen com a “molt vinculat a l’independentisme català”, pel fet de ser propietari del diari. De la resta de noms, no es molesten ni “a aportar més dades”.
Ara bé, sí que fixen la mirada en l’empresa Drago, perquè s’acompanyen de les inicials O.P. i L.I, és a dir, d’Oleguer Pujol i Luis Iglesias. Precisament, aquesta informació va servir a la UDEF per investigar les finances de la societat Drago, de la qual fill petit de Pujol i Ferrusola era un dels socis. A partir d’aquesta investigació, es va obrir la famosíssima causa a l’Audiència Nacional dels “tres mil milions del Pujol” que es va mantenir oberta durant nou anys i que el magistrat del Jutjat Central d’Instrucció número cinc, Santiago Pedraz, va arxivar definitivament l’octubre de 2023, per manca de proves ni de cap indici que indiqués la comissió de cap delicte.
Intent d’aprofitar la batalla de l’aigua
Pel que fa a Agbar i Acciona, la guerra judicial de l’aigua, la policia també va fer cas de De Alfonso, que qualifica de “col·laborador”. El magistrat va posar-los en antecedents a la seva manera. De fet, De Alfonso volia aprofitar el cas per embolicar noms de CDC en una suposada trama de corrupció en la batalla de l’aigua entre les dues empreses, que va acabar amb una sentència del Tribunal Suprem que anul·lava l’adjudicació a Acciona de la privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATLL). Segons el relat del magistrat, en el concurs per adjudicar-se la privatització els interessos d’Agbar estaven “representats” per Oriol Pujol, Germà Gordó, i Josep Antoni Rosell, director general de l’empresa pública Infraestructures, SA, tot i que la hipòtesi no encaixa amb el resultat, perquè la Generalitat va adjudicar l’ATLL a Acciona.
En aquest context, De Alfonso afegeix que Rosell va “estar implicat en el lliurament d’uns maletins a l’empresa Teyco”. De fet, Teyco també va ser objecte de perquisicions de la policia patriòtica, així com els seus propietaris, la família Sumarroca, per la seva relació amb els Pujol Ferrusola. En aquest sentit, van formar part de les llistes negres d’independentistes elaborades pels policies amb la informació que els facilitava Alícia Sánchez Camacho, exlíder del PP, i el financer Javier de la Rosa.
Sobre Acciona, De Alfonso va ser més curós a donar noms i només va donar inicials i xifres de diners que les acompanyaven. En concret, “B.” amb la xifra 4,5 milions d’euros; “R” amb 5,5 milions i “G”. La policia patriòtica va construir la tesi que es tractaven de comissions per poder guanyar el concurs de privatització del subministrament d’aigua que havia obert el president Artur Mas per obtenir ingressos extres per a la Generalitat arran de les retallades.
