La decisió de la CUP sobre si investiria Artur Mas com a president de la Generalitat arran de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre del 2015 va neguitejar el govern espanyol. Tant és així que la cúpula d’Interior i de la policia patriòtica va fer un seguiment al minut, a través de cadenes de missatges de Whatsapp, de l’assemblea del 27 de desembre del 2015, celebrada a Sabadell, de la qual en va sorgir el famós empat a 1.515 sobre si investir Mas o no investir-lo. Va ser en el marc de l’Operació Catalunya i ho constaten els missatges entre l’aleshores secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, i el director adjunt operatiu de la Policia Nacional (DAO), el comissari Eugenio Pino, als quals ha tingut accés El Món.
Dos anys després, però, el DAO relatava a Martínez que els seus informants sobre el món cupaire havien canviat de client i havien decidit treballar pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i deixar de banda la policia patriòtica. Pino i Martínez van confessar que a ells no els ho havien consultat. Tot plegat té moments còmics.
“Quants cops voten aquesta gent?”
Els missatges s’han incorporat a la macrocausa Tàndem de l’Audiència Nacional, que investiga les activitats presumptament privades del comissari d’intel·ligència jubilat, José Manuel Villarejo. En aquesta relació apareixen les comunicacions del 27 de desembre de 2015. Era la segona assemblea general extraordinària de la CUP, després de la celebrada a Manresa (Bages), sobre les negociacions d’investidura en la legislatura durant la qual s’havia d’arribar a declarar la independència. A les cinc de la tarda i setze minuts, Pino informa directament a Martínez de l’evolució de l’assemblea. “En segona votació tampoc han aprovat investir Mas”, comunica Pino, que puntualitza que només ha estat per trenta vots, però que “s’ha rebutjat”.
A les 17.28 hores, Pino li passa els resultats exactes de la segona votació i anuncia que els cupaires han començat la tercera votació. “Gràcies”, respon Martínez, per afegir “Quants cops vota aquesta gent?”. Pino respon de manera ràpida i diligent: “4”. “Joder, que gente!“, replica Martínez. No són ni dos quarts de vuit que Pino trasllada a Martínez que la CUP donarà els resultats oficials a les 20.30 hores, en una roda de premsa sense preguntes. A més, que a partir de dilluns hi haurà reunions territorials. Així mateix, el DAO escriu al número dos d’Interior que “el dos de gener hi haurà una reunió del Consell Polític i del Grup d’Acció Parlamentària per prendre una decisió… Increïble”. Dos minuts després li oficialitza el famós empat. Martínez respon amb dues emoticones d’ensurt. De fet, és una informació que no va ser oficial fins a les 20.31 hores del vespre.
El dia dos i tres continuen les comunicacions que s’allargaran fins ben entrat el gener. “Volen presentar Romeva”, informa Pino. Una possibilitat que Martínez interpreta com que “arribarà la independència de Catalunya amb un govern de Pedro Sánchez” i “un secretari d’Estat d’Interior de Podemos amb rastes”. Pino respon amb contundència: “Això no ho veurà ningú”. El seu argument: “El que no pot ser, no pot ser i és impossible”.


Els informants, cap al CNI
Entre els centenars de missatges entre Pino i Martínez relatius a la CUP, també ressalta una conversa de dos anys després, just abans del referèndum del Primer d’octubre, quan ja han deixat els càrrecs. Els missatges comencen a les sis de la tarda del 28 de setembre. Pino explica a Martínez que la CUP vol portar la batalla al carrer. Li passa un “manual que reparteix la CUP”, i Martínez li respon que és dels “Blac Blocks”. Li especifica que és un manual de “tàctiques de guerrilla urbana”.
Pino justifica la recepció de la informació, però recorda que “els que ens ho explicaven estan ara amb els del CNI,… encara rai”. És a dir, que els informants que tenia la policia sobre la CUP ara s’estimen més passar la informació als serveis d’intel·ligència. “Els nostres informants ho expliquen ara als altres”, insisteix Pino. Martínez respon amb un clar “Ah, ok”. De tota manera, tots dos lamenten la descoordinació de Mossos, Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia per afrontar el referèndum. “Tu creus que de la manera que ho portàvem ens hauria passat igual? Et van preguntar alguna cosa?”, demana Pino. “A mi, absolutament res”, assegura Martínez. “Així ens va”, conclou Pino.
