María Dolores de Cospedal i Alícia Sánchez-Camacho. Dues líders del PP en els anys de plom de l’operació Catalunya que no només van permetre que la claveguera actués contra el Procés sobiranista, sinó que en van ser partícips indispensables. Totes dues compareixeran aquest dilluns a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya. Totes dues són protagonistes de diversos àudios amb el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo, gravacions mostren la seva activa participació en l’organització del dispositiu del que va ser l’operació Pujol, la posterior operació Barna i, finalment, operació Catalunya.
Els diputats portaveus a la comissió esperen que les dues exdirigents populars donin detalls de les seves trobades amb Villarejo i els encàrrecs que li varen fer. A més, és previsible que abans de les seves compareixences encara es difonguin més àudios sobre la conspiració política i policial contra l’independentisme. En tot cas, hi ha prou material recollit i publicat que acredita la relació de totes dues amb els episodis més tèrbols de la claveguera contra l’independentisme. Els diputats ja preparen estratègies per acabar de reblar el clau en la tasca portada a terme fins ara per part de la comissió, que donen per comprovada l’existència d’una conspiració per aturar el Procés.
Cospedal i “los catalinos”
Cospedal, com a ministra de Defensa i secretària general del PP que era aleshores, va ser un dels fils directes de la claveguera tant amb el PP com amb la Moncloa. De fet, Villarejo mantenia una relació personal i de negocis amb el marit de la dirigent popular, Ignacio López del Hierro. A més, l’ara exministra de Defensa també havia tingut relació amb Método 3 quan era la presidenta de Castella-la Manxa. De fet, Cospedal ja va admetre davant el jutge Manuel García Castellón, en el marc de la macrocausa Kitchen, al Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que es va reunir diverses vegades amb Villarejo a la seu del PP al carrer Génova, però va negar que li fes qualsevol encàrrec.
En qualsevol cas, dues converses reblen el clau de les relacions entre Cospedal i Villarejo. Una, la primavera del 2013, i una altra el cinc de juliol del 2017, on comenten diverses qüestions sobre com s’ha dut a terme la lluita parapolicial contra el Procés. Converses on es comenta la participació de Camacho, a qui lloen, i la mala gestió de Jorge Fernández Díaz al capdavant del ministeri de l’Interior. De fet, tots dos són conscients de les pèssimes relacions entre l’aleshores ministre de l’Interior i l’excap de files del PP a Catalunya. Cospedal també va intercedir per tal que la fiscalia i el Sepblac per tal de deixar estar les investigacions a l’entramat empresarial del comissari. És famosa la seva expressió, difosa per El Món, on titllava els catalans de “cobardones“.
Les llistes negres de Sánchez-Camacho
Les relacions de Villarejo amb Sánchez-Camacho són diverses. De fet, entre tots dos elaboren les llistes negres d’independentistes per tal que siguin investigats per la policia patriòtica. Així es constata en una conversa entre Sánchez-Camacho i Villarejo al domicili de l’exlíder del PPC, el 6 de novembre del 2012, en plena campanya electoral al Parlament de Catalunya arran de l’avançament electoral ordenat per l’aleshores president Artur Mas.
El comissari li va demanar contactes, informacions, telèfons i noms. Camacho va respondre a la petició. A canvi demana que Villarejo passi un bon informe de la seva col·laboració a la “jefa”, que no és altra que María Dolores de Cospedal. La trobada també la va referenciar Villarejo a la seva agenda. En aquesta reunió, Camacho va donar al comissari una llarga llista de telèfons, com ara el d’Artur Mas, el de Jaume Giró, empresaris relacionats amb l’obra pública, membres de la família Pujol i de Victòria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, amb qui va protagonitzar el famós dinar de la Camarga. Les referències a les agendes de Villarejo dels contactes amb Camacho són força constants, fins i tot, en converses amb altres protagonistes de l’operació Catalunya.
