Era una decisió que, no per esperada, deixa de tenir la seva transcendència. La secció 23 de l’Audiència de Madrid ha decidit suspendre la pena de presó del comissari retirat Eugenio Pino, l’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, màxim comandament uniformat de la policia espanyola en l’època de Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz. Una condemna per revelació de secrets arran del cas del llapis de memòria dels Pujol que va ser confirmada per la poderosa Sala Penal del Tribunal Suprem. La primera, i de moment única, condemna de l’operació Catalunya.
Els magistrats, a petició de la defensa de Pino, i amb el suport del ministeri fiscal i sense que l’acusació particular s’hi hagi pronunciat, consideren que hi ha motius per evitar que compleixi la pena de presó. El tribunal, però, no l’eximeix del pagament de la multa de dotze mesos a una quota diària de 20 euros, és a dir, 7.200 euros i una indemnització a Jordi Pujol Ferrusola de 2.000 euros.
El tribunal, en una resolució de tres pàgines a la qual ha tingut accés El Món, en constatar que ha complert amb els pagaments, aplica l’article 80.1 del Codi Penal que estableix que els jutges i tribunals podran, mitjançant resolució motivada, deixar en suspens l’execució de “les penes privatives de llibertat no superiors a dos anys quan sigui raonable esperar que l’execució de la pena no sigui necessària per evitar la comissió futura pel penat de nous delictes”.
Una primera condemna
El passat 19 de febrer la Sala Penal del Tribunal Suprem va confirmar la condemna de Pino pel cas del pendrive dels Pujol, que es considera la primera sobre l’operació Catalunya. Un cas impulsat per Jordi Pujol Ferrusola que consideraven que les dades i les proves havien estat obtingudes de manera il·lícita i que Pino en tenia coneixement. Aquest és el darrer pas processal d’un llarg camí judicial llarg iniciat per l’intent d’inclusió d’un pendrive, amb suposada informació dels negocis i fons de Jordi Pujol Ferrusola, en la causa oberta contra la família a l’Audiència Nacional.
La resolució, tant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid com del Suprem, era força dura. “No és admissible qualificar de simples irregularitats procedimentals o formals l’obtenció d’informacions secretes, documents i dades reservades que afecten la intimitat -dret fonamental- d’una persona i afirmar que la seva difusió i lliurament a tercers, com ho és un departament policial que investiga una conducta, d’acte propi de l’activitat professional d’un funcionari policial”, resolien els magistrats.
La resolució ressaltava que Pino coneixia que les dades del llapis de memòria no havien estat obtingudes amb autorització judicial o amb consentiment del perjudicat. Per tant, el seu origen no era legal. “Es tracta d’una informació que afecta la intimitat d’una persona, que no ha estat obtinguda legalment, i per això no la va haver de cedir a tercers, sense depurar la conducta que resultava de la informació rebuda”, concloïen els magistrats.
