Missing 'path' query parameter

Finalment en Xavier Duch, un dels encausats en l’Operació Judes del 23 de setembre de 2019, no seurà a la banqueta dels acusats. El jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional n’ha decretat l’arxiu de la seva acusació per raó de salut, tal i com havia demanat el col·lectiu d’advocats que porta la seva defensa, Alerta Solidària. Els forenses han coincidit que “no es pot defensar amb garanties”. Tot i la decisió judical el ministeri fiscal pot interposar recurs de reposició a la interlocutòria d’arxiu.

Duch era un dels processats arran de la investigació de la Guàrdia Civil contra els Comitès de Defensa de la República. Una instrucció judicial no exempta de polèmica i que ha rebut diverses estirades d’orelles dels magistrats de la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional. De fet, aquest matí aquest diari avançava que els magistrats obligaven al Jutge Manuel García Castellón a prendre declaració als agents del servei d’Informació de la Guàrdia Civil que van realitzar les perquisicions policials per garantir el dret de defensa. Un dels arguments és que la investigació no tenia un “fet delictiu concret determinant” tot i la gravetat de les acusacions.

Fa un mes, la mateixa sala criticava que es mantingués com a secreta una peça judicial oberta el 2017 de la qual se n’han extret indicis incriminatoris dels investigats. Es referien a la causa 14/2017 del mateix Jutjat on hi consten centenars d’Escortes telefòniques, seguiments, atestats d’intel·ligència i altres diligències policials que tot i continuar com a secretes, les defenses no hi havien pogut tenir accés. De fet, a hores d’ara, el jutge instructor, malgrat l’ordre rebuda, no ha donat trasllat a les parts per poder estudiar el contingut d’aquestes diligències prèvies.

Duch va ser arrestat en una ràtzia de la Guàrdia Civil el 23 de setembre de 2017 just tres setmanes abans de la publicació de la sentència del Procés dictada pel Tribunal Suprem que va suposar gairebé cent anys de presó pels líders institucionals del referèndum del Primer d’Octubre de 2017. En una primera acusació, el ministeri fiscal reclamava que fossin acusats de terrorisme, i fins i tot, es va decretar presó incondicional. Poc a poc, les pretensions acusatòries es van rebaixar fins que van poder sortir en llibertat sota fiances relativament assumibles.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ricard a març 03, 2022 | 19:26
    Ricard març 03, 2022 | 19:26
    Ara en Gonzalo ens escriurà el seu comentari sarcàstic de rigor en aquests casos sobre el deix franquista de la justícia espanyola lawfare. Un insult a tos els que pateixen represàlia de l'estat espanyol.
  2. Icona del comentari de: Ricard a març 03, 2022 | 19:31
    Ricard març 03, 2022 | 19:31
    Ho celebrem per les víctimes que han patit repressió, presó, assetjament i han estat empaitades per la justícia i la policia espanyoles pel fet de defensar la independència de Catalunya. Segurament alhora per sentit comú, cívic i demòcrata, el encara líder de la sucursal del PP, els hi demanarà disculpes per un patètic twitter escrit per ell i publicat el 23 de setembre del 2019 en mitjans de comunicació.
  3. Icona del comentari de: Gonzalo a març 04, 2022 | 00:51
    Gonzalo març 04, 2022 | 00:51
    Ahora un cáncer te libra de ser juzgado. Habrá que meter mano y eliminar estas deferencias.
    • Icona del comentari de: Anònim a març 04, 2022 | 07:28
      Anònim març 04, 2022 | 07:28
      ?
  4. Icona del comentari de: Tripartit, no gràcies a març 04, 2022 | 11:36
    Tripartit, no gràcies març 04, 2022 | 11:36
    Se sap si el desgraciat d'en Tardà ha demanat perdó per les seves declaracions infectes: “A Catalunya no hi ha violència; però si hi ha set bojos que els posin a la presó i els jutgin” referint-se als acusats, empresonats injustament fruit d'un muntatge policial ?

Respon a Tripartit, no gràcies Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter