Nou candidats i 120 minuts de temps. Aquest era el camp de joc del debat de TV3 que ha moderat amb solvència el director de la televisió pública, el periodista Vicent Sanchis. Un debat intens i amb la convicció dels participants de la seva importància després de deu dies de campanya i unes enquestes que apunten un triple empat. El debat ha començat sense sorpreses, amb discos habituals de cada debatent però amb algun detall interessant que ajuden a interpretar les misterioses enquestes internes que tenen els partits. Joc anglès, cos a cos, foc creuat i foc amic. Hi ha hagut de tot, fins i tot, guirigall.
De fet, s’ha complert el protocol. Carlos Carrizosa de Cs ha començat carregant contra TV3. Ha acusat a Oriol Junqueras i Carles Puigdemont de “manipular-la”, tot i que un dorm a la presó i l’altre a Brussel·les. S’hi ha abonat a la tesi, Ignacio Garriga, de Vox, que ha anunciat que “tancarà” la Televisió de Catalunya. A partir d’aquí ha començat un joc d’acusacions curioses. Un atac creuat de la candidata del PDeCAT, Àngels Chacón, contra Laura Borràs de JxCAT i Pere Aragonès, d’ERC. Tant és així que el candidat republicà ha sortit a recordar-li el nom Boi Ruiz, el conseller de les retallades de Salut. Un debat al que s’hi ha abonat Jéssica Albiach, dels Comuns, amb el lema “les retallades maten”. Una entesa que s’ha vist a la part final del debat quan els candidats enraonaven sobre futurs pactes electorals.
Però les primeres punyalades entre els candidats independentistes han quedat com joc de nens quan Alejandro Fernández, avui especialment inspirat, s’ha dedicat a lligar curt al candidat de Vox. Amb ironia, mala llet i traça li ha barrat el pas. “Vostès a la que arriben a un parlament i tenen el sou, no surten ni amb espàtula”, li ha etzibat Fernández. El popular ha fet de Puyol no deixant espai al de Vox fins i tot en el debat de la immigració quan l’ha tallat recordant-li que “no està a les Croades”. Davant la queixa del de Vox pel pressing Fernández li ha replicat que “no el marcava, perquè ja es marca vostè sol”.
Illa ha entomat el debat com a favorit, amb aire presidencial i lluint gestió al ministeri de Sanitat. El primer anunci ha estat que a l’estiu, el 70% de la població ja seria vacunada. També ha estat Fernández qui li ha escapçat el discurs tot preguntant-li per què no va fer tot el que ara promet. Illa ha tornat a vantar-se de l’equip de Govern que promet, una escletxa que ha aprofitat Borràs per fer l’anunci de la nit, si és presidenta nomenarà Josep Maria Argimon conseller de Salut. Ja ha fet la feina del debat. Un cop emès el flaix ja s’ha posat a cobert per no prendre mal.
Un paper més difícil ha tingut la candidata de la CUP, Dolors Sabater, que no ha tingut el seu dia. Sabater ha retret a ERC i Comuns una suposada reforma fiscal per aplicar la Renda Mínima. Quan Aragonès i Albiach li han preguntat quina, no ha sabut respondre. De tota manera, Sabater ha esverat el galliner quan ha demanat a Vicent Sanchis, el sofert moderador, que aturés les expressions del candidat de Vox. A partir d’aquí s’ha posat en marxa el guirigall que, finalment, ha aturat Sanchis. Aleshores ha estat Carrizosa que ha saltat com una molla amb el discurs de la corrupció fins i tot atacant Vox. “Vostè, senyor Garriga, estava al PP de Bárcenas!”, li ha fet memòria.
La part final del debat ha estat també entretinguda. Chacón ha intentat col·locar el seu discurs d’independentista d’ordre, que protegeix els Mossos, antiokupa, pro retirada de l’impost de successions o escola concertada. Però la rèmora de CDC li ha pesat, tot i que ha tingut un míssil que li ha funcionat en acusar Borràs de “candidata tutelada”. En aquesta part del debat, Albiach ha desenvolupat la tàctica d’atacar Borràs per acostar-se a ERC. Com diria la cantautora Montse Castellà, Albiach “festejava” Aragonès tot atacant Borràs i els seus plans independentistes. Aragonès ha comprat la idea i s’ha obert a l’acord quan Albiach ha acusat als junters de titllar-los de “colons”. “El pitjor enemic de la Catalunya lliure és la Catalunya pura”, ha sentenciat Aragonès. I si per si de cas no quedava clar que marcava distància amb Junts s’ha defensat argüint que “una cosa és presidir un Govern i una altra estar-hi”. Aragonès ha insistit que no hi haurà tripartit, tot i la pressió de Carrizosa o de Borràs.
Illa ha aprofitat els atacs dels altres candidats per erigir-se com el favorit. Però en la segona part, ha abaixat el to i només ha remuntat quan ha intentat aturar els peus a Vox. Illa ha servit per encetar els debats econòmics i socials que han mostrat les diferències programàtiques dels candidats. Però la seva idea de passar pàgina s’ha quedat en terra de ningú, davant les propostes independentistes -més apassionades o menys- i de l’unionisme de PP i Cs. Tot i això és el candidat que més ha apostat per un “govern progressista”. Albiach ha avisat que “no s’entendria” que hi hagués una repetició electoral per la incapacitat de les esquerres per entendre’s o bé que hi hagués un Govern presidit per Borràs. Carrizosa i Fernández sí que han apostat per fer un Govern alternatiu a l’independentisme. Chacón ha posat condicions per arribar a pactes de governabilitat.
96 
110 
