Antón Reixa (Vigo, 1957) és un artista i productor de cinema i televisió. També ha estat president de l’SGAE. Conegut per ser el vocalista d’Os Resentidos, un dels grups de rock gallecs més populars dels anys 80, Reixa confessa que la candidata de C’s, Cristina Losada, va ser qui va posar el nom al grup. Pròxim a En Marea, manifesta el seu anhel per un canvi de govern a la Xunta, encara que tem que “la divisió dels vots d’esquerres ajuden a alimentar la majoria absoluta del PP”.
Primer de tot, digui’m si és cert que la candidata de C’s, Cristina Losada, va ser qui va posar el nom al seu grup?
Sí, és veritat (riu), no puc negar-ho. Cristina és la germana de Rubén Losada, el saxofonista d’Os Resentidos.
És difícil de creure…
Una mica… Jo quan la vaig conèixer simpatitzava amb el trotskisme. De fet, Losada representa el gir ideològic que ha fet molta gent de la seva generació. És una persona molt intel·ligent.
Com veu la situació política gallega?
Galícia en aquests moments està en una situació que pot obrir un horitzó d’esperança o perpetuar una espècie de melancolia que ja fa anys que dura. El govern de Feijóo ha fet unes polítiques d’austeritat molt fortes. En aquests anys, la Xunta ha funcionat com una diputació gran. Durant els anys del bipartit s’havia aconseguit més autogovern per Galícia, però amb Feijóo tot allò s’ha difuminat.
En Marea s’ha consolidat amb molt poc temps. Creu que trauran un bon resultat?
En Marea té un bon programa i ha arribat a acords amb altres formacions polítiques per confluir, però tot ha arribat molt al límit. En aquestes eleccions ens juguem molt en clau d’autoestima política. En els últims mesos s’ha produït una situació de paràlisi a En Marea perquè no van saber gestionar els bons resultats del 20 de desembre.
Per què no ho han sabut gestionar?
Hi ha hagut sectarisme, cessions en termes històrics… s’ha perdut un temps preciós. Tenen un programa d’esperança, i finalment, han escollit un candidat que representa molt bé el que és la nova política. Té un ingredient molt positiu, és una cara nova. Els ciutadans de Galícia hem assumit que fa molts anys que votem per ser responsables de tenir més autogovern. No podem seguir amb el discurs victimista amb tot el que ens passa. Només nosaltres sabrem construir alternatives millors.
On queda el BNG en tot això?
Pel BNG hem passat molta gent i ens hi hem deixat el cor. Té un valor històric molt important, i el nivell d’autogovern que ha aconseguit, ha tingut molt a veure. Si no hagués existit el nacionalisme històric, no hauríem aconseguit moltes coses. Jo els trobo a faltar a En Marea. Ells pensen que només des de les organitzacions gallegues es poden fer coses de veritat per Galícia, però jo crec que confluir amb altres forces del canvi és un salt qualitatiu.
Per quines raons no han volgut confluir?
Tenen un problema amb el sectarisme, la tossuderia i l’obsessió per diferenciar entre un partit i un altre. El BNG ha preferit perdre suport i vots per no perdre la seva identitat.
Ara han iniciat un procés de refundació…
Sí… l’han entès a la seva manera aquest procés. Ho torno a repetir, lamento molt que no estiguin en la confluència perquè Ana Pontón em sembla una candidata magnífica. També s’ha de tenir en compte que amb la llei D’Hondt la divisió dels vots d’esquerres ajuden a la majoria absoluta del PP.
Per tant, el PP té més opcions de treure majoria absoluta?
Les opcions del PP de revalidar la majoria absoluta té molt a veure amb l’actitud de la resta de forces polítiques. A En Marea s’ha aconseguit un pacte, però el PSOE ha entrat en un procés autodestructiu molt evident…
Si Feijóo no obté majoria absoluta, En Marea es podrà entendre amb el PSOE?
Sí. Hi haurà entesa si no ho contamina el PSOE central. Estic convençut que la gent que gestiona el partit aquí ajudarà a facilitar l’acord. Sabem valorar la unitat per superar les proves de la igualtat, les polítiques d’austeritat, les retallades…
Com ha tractat la llengua el govern de Feijóo?
Sobre aquest tema hi ha dos problemes. Ells perceben la llengua com un problema, no com un element d’autoestima. El bilingüisme és una posició privilegiada, si tu saps gallec i espanyol tens més facilitats per comunicar-te amb la gent. No tenen cap tipus de respecte per la llengua pròpia. És curiós que l’Estat, tenint un sistema educatiu amb un fracàs molt gran en els idiomes, culpin les llengües autòctones d’això.
La cultura gallega tampoc ha tingut molta més sort…
La cultura no és percebuda com una riquesa. A Galícia, tot i ser un país amb pobresa, està passant una cosa insòlita. Hi ha un talent molt gran, però la promoció dels sectors culturals ha caigut de manera espectacular els últims anys. En la música i l’audiovisual és on més es nota.
