L’Eduard Voltas -un dels grans columnistes d’El Món- ha escrit molt sobre la relació entre l’univers Colau/Podem/ICV i l’independentisme, una de les qüestions centrals del procés polític català. De fet, l’evolució futura d’aquest espai és una incògnita que tambè depèn de l’actitud i l’estratègia de Junts pel Sí i la CUP. I aquí és on caldrà veure les decisions que es prenen, en primer lloc, des d’ERC. Com que Alfred Bosch (Barcelona, 1961) és el personatge clau, Voltas i jo mateix vam decidir preguntar-li-ho. Nova política (vam emplaçar-nos a través de Twitter) i vell periodisme: Llum, dos taquígrafs i les fotografies de Jordi Borràs.
Salvador Cot: Entenem que l’Ajuntament de Barcelona és el banc de proves més gran que hi ha de relació entre el catalanisme polític i l’espai que significa l’entorn de Colau i Podemos. I vostè és la persona que prendrà decisions en aquest sentit. D’entrada, creu que ERC ha d’entrar a governar amb l’alcaldessa Colau? I si és així, quan i amb quina fórmula?
SC: Això vol dir que aprovaran els pressupostos?
Amb els pressupostos, demanem centrar-nos en la ciutat. Oi que el metro de la Zona Franca és un escàndol que no estigui en marxa, en un barri sense cap mena de transport ferroviari, amb 50.000 veïns que es queden penjats sense cap connexió ràpida? Tenim els diners per desencallar això, doncs fem-ho. I podem parlar també d’aquest projecte d’equipaments a la Model, que és una trama densíssima on hi falten escoles, llars d’avis, casals de joves, aparcaments… Centrem-nos en les prioritats de la ciutat, perquè si ens quedem encallats en una discussió ideològica entre partits, no ens en sortirem.
SC: Però vostès no han volgut governar…
Això no sé si va ser políticament molt intel·ligent o no, però per a la ciutat estic convençut que la nostra posició de no entrar al govern municipal va ser la més intel·ligent. Ni ens encallem en això ni prenguem decisions precipitades en aquest sentit, perquè el més important no és què passa amb Podemos, què passa amb les aliances de partits o què passa a Madrid. A Barcelona, el més important és què passa a Barcelona, i potser sí que hi ha gent que considera que parlar del metro de la Zona Franca o de la Model és de poca volada, i que hauríem d’estar parlant de què passa amb els grans projectes polítics. Però nosaltres considerem que el més important és la ciutat. Seria un desastre no tenir pressupostos, perquè hi ha possibilitats d’invertir, i no tenir-los simplement perquè hi ha un ball de sigles en relació amb altres problemes polítics, em semblaria un fracàs per a tothom. Faríem un flac favor a la ciutat si penséssim en Barcelona només en termes d’una peça política que pot servir en una partida d’escacs determinada.
SC: Que ho és.
Sí, però no és només això. És com pensar en Catalunya com una peça que es mou en un tauler d’escacs mundial, i segurament ho és. Però si Catalunya és independent o no, pot canviar una part del món, i hi pot haver interessats en què això passi, i a la inversa. Això també forma part del debat, però faríem un mal favor als ciutadans de Catalunya si només penséssim en termes de com Catalunya s’ha de posicionar al món. Ens equivocaríem moltíssim. Barcelona val pel seu pes específic, i el millor favor que podem fer-li a Catalunya és que Barcelona funcioni, sigui forta i potent, perquè sense la potència de Barcelona, Catalunya deixa de ser el que és.
SC: Probablement, Barcelona és l’estructura d’estat més realista que tenim…
No sé si Barcelona, però com a mínim les institucions i els equipaments al voltant de Barcelona. El port, l’aeroport, el consorci de la Zona Franca, l’Ajuntament de Barcelona, els 3.000 agents de la Guàrdia Urbana o la torre de Collserola són grans estructures d’estat, en tots aquests llocs hi és l’Ajuntament i no hi és la Generalitat, vigilem el detall.
