Un nou (ressuscitat) fantasma recorre Europa i el primer objectiu seran els ajuntaments. Així es pot descriure la idea que han posat sobre la taula alcaldes d’arreu dels Països Catalans en una interessant taula rodona a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que se celebra aquesta setmana a Prada (el Conflent). Un debat titulat Municipalisme i construcció nacional que tant ha servit per concloure la necessitat de col·laboració i intercanvi entre consistoris com la defensa de la llengua o per alertar, amb èmfasi, del creixement de l’extrema dreta.
Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga (Vallès Oriental) i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM); Nicolau Garcia, batlle d’Elna (Rosselló); Miquel Oliver, batlle de Manacor (Mallorca) i Sergi Ferrús, alcalde de Pedreguer (Marina Alta), conduïts per Jaume Oliveres, alcalde del Masnou (Maresme), s’han assegut a l’amfiteatre del Liceu Charles Renouvier per remarcar el caràcter “polític” dels ajuntaments i com poden fer de “trinxera” contra el creixement de l’extrema dreta. Un debat on han situat el coneixement del català, la cultura i la memòria com a base per aturar aquesta tendència, així com condicions financeres i legals que donin més marge a les institucions de “proximitat” per la gestió de la vida diària de la gent.
El perill de l’extrema dreta
Budó ha encès el debat sobre l’amenaça de l’extrema dreta a l’àmbit municipalista amb l’horitzó de les eleccions municipals de 2027. En aquest sentit, l’alcaldessa ha entonat el mea culpa criticant que des del món polític s’ha parlat de conceptes molt teòrics i s’ha enraonat poc dels “problemes que preocupen la gent”, com ara l’habitatge, la seguretat, la salut pública o la immigració. Una situació que ha permès a l’extrema dreta, a través de diversos canals com ara les xarxes socials, apuntalar relats que poden facilitar la seva entrada en les institucions públiques. “Hem de dir la veritat a la gent”, han conclòs.
Una tesi que ha abonat Garcia, que coneix bé el fenomen per l’exemple de molts municipis de la Catalunya Nord, on l’extrema dreta del Reagrupament Nacional governa. Com és el cas de la capital, Perpinyà, en mans del partit de Marine Le Pen des de les darreres eleccions municipals. “Els ajuntaments són el primer pas per després assaltar la presidència de l’Estat”, ha advertit. Una opinió també compartida per Oliver i per Ferrús, que als seus municipis batallen amb Vox. Oliver ha demanat fer fortes les competències municipals en habitatge i immigració, per poder incidir en el procés d’acollida dels nouvinguts amb més eines i recursos. Tots quatre han inclòs en l’equació el català, com a eina d’integració més eficaç i que pot servir per pivotar les polítiques d’acollida.
Especialment significativa ha estat l’aportació d’Oliver, que ha inclòs en les polítiques municipals el fet de “donar a conèixer la història”, com per exemple, dignificar les fosses comunes o els escenaris dels crims comesos durant la Guerra Civil. En aquest sentit, ha posat l’exemple del cementiri de Manacor, on hi ha dos-cents cadàvers d’assassinats pel feixisme, que s’ha posat en coneixement de la població i se n’ha fet un estudi històric. Accions que, per a l’alcalde manacorí, serveixin “per educar sobre què passaria si l’extrema dreta arriba a tornar a tenir poder”.
Més coordinació
En el decurs de la xerrada, tots els alcaldes participants han apostat per trobar fórmules de “cooperació” per tal d’abaratir i fer més eficaces les polítiques públiques municipals. Així, Garcia ha carregat contra la nova distribució impositiva i fiscal de l’estat francès, que no dona marge als ajuntaments per poder fer més inversions. “Si un poble com Elna, que és dels més pobres de l’estat francès, vol construir un camp de futbol, no pot fer-ho, perquè l’administració francesa no els permet endeutar-se, així només poden tenir més infraestructures els municipis que es poden endeutar perquè són més rics o tenen més diners”, ha raonat l’alcalde d’Elna. “El sistema s’ha menjat la democràcia”, ha sentenciat.
Una reflexió que han assumit la resta de membres de la taula, que incidien en la manca de recursos públics perquè, com ha apuntat Budó, els “municipis són les institucions que fan millor els deures”. Ara bé, ha carregat contra la despesa que suposa, per exemple, aixecar pisos socials en un context de pressupostos reduïts i “finalistes” que tenen les corporacions. Una situació que obliga a l’endeutament. En tot cas, Budó ha defensat les compres globals i centralitzades a través de les plataformes com l’Associació Catalana de Municipis.
