El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, espera abordar el conflicte sobre el català al Parlament Europeu a l’octubre. Concretament, Albares espera reunir-se al llarg del d’aquest mes amb la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, per abordar la petició de l’Estat perquè el català, el basc i el gallec es puguin utilitzar als plens, segons han explicat fonts d’Exteriors. En cas que les agendes no permetin la trobada, el ministre i Metsola mantindran una conversa per telèfon. En aquest sentit, la Moncloa sosté que tant l’ús del català al Parlament Europeu com la seva oficialitat a la Unió Europea són una “prioritat” de l’executiu, ja que vol que es reconegui el caràcter “plurinacional” de l’Estat espanyol a la UE.
Tot i aquesta voluntat de trobar-se, de moment, Albares no ha rebut resposta a la carta que va enviar a Metsola el passat 24 de setembre. A la missiva, el ministre recordava que l’ús del català a l’Eurocambra és un “afer prioritari per al país” i li demanava poder “abordar personalment” la qüestió amb ella. Segons fonts d’Exteriors, la carta no buscava una resposta de Metsola, sinó obrir l’escenari d’un canvi en el reglament que permeti que les llengües cooficials espanyoles es puguin utilitzar amb normalitat al Parlament Europeu.
Primers contactes
Tot i no haver rebut resposta cap resposta de Metsola, els dos equips ja han mantingut uns primers contactes per establir dia i hora per a aquesta trobada que hauria de tenir lloc durant aquest mes. Ara per ara, admeten, però que no hi ha data establerta, i si les agendes la fan impossible el ministre abordarà la qüestió amb la presidenta del Parlament Europeu per telèfon.
Exteriors assegura que la petició a Metsola és absolutament compatible amb l’altra aspiració d’aconseguir el reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea, una via que necessita la unanimitat del Consell. Aquest dilluns, Albares va apuntar que estava disposat a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per fer-ho possible. El ministre va assegurar que les “reticències” per part dels estats membres, que haurien d’aprovar el canvi del reglament lingüístic per unanimitat, provenen dels països on el PP europeu governa amb la ultradreta, i per tant són eminentment “polítiques” i condicionades pels populars espanyols.
Una acusació que el portaveu del PP, Borja Sémper, va negar taxativament. De fet, el portaveu popular va afirmar que Albares pretén “enganyar” els catalans, perquè les resistències “no venen d’un partit polític concret o d’una orientació ideològica concreta a Europa”, sinó que són “transversals”. La dificultat per a l’oficialitat del català, va dir el portaveu dels populars, neixen “d’una normativa europea de funcionament de les institucions europees”.
