Primer recurs contra la decisió del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona s’allargar sis mesos més la investigació del cas Volhov. Una decisió, avançada per aquest diari, justificada pel jutge Joaquín Aguirre per la “extraordiniaríssima complexitat de la causa“. El primer a respondre ha estat Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president a l’exili, investigat en la causa -i encara no sap per què- que ha presentat un recurs reclamant el sobreseïment de la causa per “prospectiva” no sense abans formular una dura pregunta “Quants diners públics està costant aquesta prospecció en la vida i el treball de ciutadans el delicte dels quals és tenir una opció política que els transforma en enemics?”.
El recurs, que signa el lletrat Gonzalo Boye i al que ha tingut accés El Món, carrega durament contra el raonament del jutge a qui acusa de deixar la màniga ample a la Guàrdia Civil per decidir fins quan i què investigar. L’escrit emfatitza que sembla que “no existeixi una idea concreta sobre cap a on es dirigeix la instrucció després d’un any des que es produïssin les entrades i registres en una peça separada d’unes diligències prèvies incoades fa 5 anys (Cas Estela)”. “No només estem davant d’una falta de determinació objectiva sinó també subjectiva”, critica el recurs. “Ja és hora que es defineixin tots els destinataris d’aquest inquisitorial, per prospectiu, procediment”, lamenta l’advocat.
“Estem davant d’una causa prospectiva, general i àmpliament difosa als mitjans de comunicació, el que només ens pot portar a la conclusió d’estar davant d’una autèntica persecució política que no hi té res a veure, però s’empara en la presumpta comissió de fets delictius que, per cert, no han succeït més que en les elucubracions d’alguns”, observa el lletrat. De fet, recorda que part d’aquestes “elucubracions van servir per “inventar” un “informe de la intel·ligència europea” per filtrar al New York Times que després es va constatar que no existia.
En aquesta línia, demana tant acabar amb la “dinàmica” de les filtracions i posar “límit a la investigació prospectiva” perquè “afecta els drets i les llibertats no només d’Alay sinó també de la resta d’investigats que, amb la present dinàmica podrien ser tots els ciutadans de Catalunya, almenys tots els que són objectiu dʻaquesta persecució política”.
En aquest sentit, i en la part final del recurs, carreguen contra un abús de l’ajornament de la instrucció perquè en una “democràcia” no es pot tenir algú sotmès un any i mig sota investigació sense cap acusació concreta. “No es pot mantenir una instrucció fins l’infinit”, insisteix Boye en el seu escrit.
“Una investigació d’aquestes característiques, amb innombrables peces separades, centenars d’informes i d’altres pendents de realitzar-se així com amb multiplicitat de diligències d’investigació pendents de determinar sens dubte ens est costant molts diners a tots els contribuents… igual fa bona la dita que el collaret és més car que el gos i, tot això, per un afer prospectiu que vulnera els drets del meu representat, entre ells els d’un procés amb les degudes garanties, el de defensa , el del Jutge imparcial i, finalment i com a objectiu de la prospectivitat, el de la llibertat personal“, conclou. D’aquí que en demani el sobreseïment de la causa.
