Contundència per escrit al més alt nivell de la Unió Europea sobre l’estrambòtica relació entre Rússia i el Procés sobiranista. I a més, signada pel responsable de la política exterior de la Unió, Josep Borrell. Segons una resposta parlamentària sobre un misteriós informe de la intel·ligència europea que relacionava els interessos russos amb l’independentisme i que va servir de base per un reportatge del New York Times, no existeix. “El Centre d’Intel·ligència i Situació de la Unió Europea (INTCEN) no és l’autor de l’informe d’intel·ligència esmentat a l’article del New York Times i ignora qui ho ha pogut fer”, sentencia Borrell en nom de la comissió europea en una reposta parlament signada aquest primer de desembre. Precisament Borrell que ha protagonitzat les topades més dures amb el govern de Vladimir Putin.
L’afirmació esdevè arran d’una pregunta formulada per l’exili independentista amb el president Carles Puigdemont, al capdavant, com eurodiputats. Tant Puigdemont, com els consellers exiliats i ara eurodiputats, Toni Comín i Clara Ponsatí referenciaven l’article on s’hi detallaven viatges i reunions entre el cap de l’oficina del presidenta l’exili, Josep Lluís Alay, i el mateix advocat del president, Gonzalo Boye, amb suposats membres del govern, serveis secrets i agents encoberts russos. Un article que, segons la pregunta parlamentària, “intentava desacreditar el moviment independentista català vinculant-lo a una suposada trama russa per desestabilitzar la Unió”. De fet, l’article del New york Times contenia les tesis dels atestats elaborats per la Guàrdia Civil en l’operació Volhov que se segueix contra el Procés pel Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona i que aquest diari va avançar.

“Per reconstruir els suposats contactes entre Rússia i l’assistent i l’advocat de Puigdemont el NYT afirma que s’ha basat en un informe d’intel·ligència europeu de deu pàgines que en essència havia estat confirmat per dos funcionaris espanyols”, remarcava la pregunta parlamentària. Al fil d’aquesta informació, els tres eurodiputats preguntaven a la comissió si “l”única agència europea d’intel·ligència que opera en el marc de la UE és el Centre d’Intel·ligència i Situació de la Unió Europea (INTCEN)” havia portat a terme alguna investigació i si n’era l’autora d’aquest estrany informe. A més, preguntaven com és que aquest informe havia estat filtrat a dos periodistes si tenia caràcter de confidencial.
Les respostes han arribat i no poden ser més concloents, i més en un organisme, com és la comissió, que respon normalment amb evasives i de manera confusa. “El Centre d’Intel·ligència i Situació de la Unió Europea (INTCEN) proporciona intel·ligència estratègica en matèria d’alerta primerenca, coneixement de la situació, previsió estratègica i avaluació d’amenaces per donar suport a la tasca dels diferents òrgans decisoris de la UE”, emmarca la resposta. I així mateix, aclarei: .”Les anàlisis d’intel·ligència de l’INTCEN es basen principalment en les anàlisis estratègiques intel·ligència dels serveis d’intel·ligència i seguretat dels Estats membres de la UE”.
I conclou: “El Centre d’Intel·ligència i Situació de la Unió Europea (INTCEN) no és l’autor de l’informe d’intel·ligència esmentat a l’article del New York Times i ignora qui ho ha pogut fer”. Una claredat expositiva que ha sorprès fins i tot, el mateix Puigdemont en repiluar la resposta del govern europeu.
