La mà dreta del president Salvador Illa, el conseller de Presidència Albert Dalmau, no té cap mena de mania en lloar la figura de l’expresident d’ERC i del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira. I, a més, fer-ho negre sobre blanc. Així ho expressa en una contundent resposta parlamentària, a preguntes del PPC, sobre l’atorgament de la Creu de Sant Jordi a l’exlíder dels republicans, del passat dotze de març, a la que ha tingut accés El Món.
El conseller de Presidència és l’encarregat d’aclarir els dubtes del diputat portaveu del PPC a la cambra catalana, Juan Fernández, ha expressat sobre si el Govern d’Illa havia “tingut en compte” que Carod-Rovira havia estat destituït de l’executiu que presidia Pasqual Maragall per haver mantingut una reunió amb membres d’ETA a Perpinyà. Una trobada que va generar una llarga i intensa polèmica. Ara bé, des de Palau consideren que el guardó està més que justificat atesa la trajectòria del polític.
“Defensor de la democràcia”
Dalmau contextualitza la resposta advertint que la “Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya”. Un guardó que “s’atorga amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya”. D’aquesta manera, recorda que el Govern va acordar concedir-li la Creu de Sant Jordi de 2024 el passat mes de desembre a vint personalitats i deu entitats, entre les quals destaca Carod-Rovira.
En aquest context, Dalmau remarca que va ser conseller en cap i vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya durant la VII i VIII legislatures. I remarca: “A més de les altes responsabilitats institucionals que ha exercit, ha destacat per la seva dedicació als afers públics i és un destacat defensor de la democràcia i la llibertat”. Un posicionament que el Govern subratlla que “li va comportar la presó per la seva militància antifranquista, i de la llengua i la cultura catalanes, les quals ha defensat i promogut des de l’associacionisme i l’esfera pública, mèrits que el Govern ha valorat en la concessió del reconeixement”.
