El judici contra els vuit processats pel sumari 13/13, acusats de pertànyer al front jurídic d’ETA, s’ha reprès aquest dimarts amb la declaració de l’advocada Arantza Zulueta, acusada de liderar aquest òrgan, que ha reiterat que “mai” ha “vist o tocat una arma” i que no va pertànyer a Halboka.
Zulueta, per a qui la fiscalia demana 19 anys de presó pels delictes d’integració en organització terrorista en condició de dirigent i per dipòsit d’armes i explosius, ha insistit que les úniques armes que ha vist “han estat en les fotografies” de sumaris, i fa anys, a l’Audiència Nacional, quan “es portaven les armes confiscades i s’exposaven”. Per això, l’acusada d’encapçalar Halboka ha desafiat “qui faci falta” a trobar “una sola empremta” seva al zulo en què es trobaven les armes o en l’USB en el qual es trobaria la informació relativa a la ubicació de l’emplaçament, informa Europa Press.
A preguntes de la seva defensa, l’advocada també ha deixat clar que “mai” ha “pertangut” al considerat front jurídic de la banda ni a “cap aparell” de l’organització. A més, ha negat que participés en el cobrament de l’impost revolucionari o en captacions. Només ha reconegut que va pertànyer a KT, el conegut com a front de presons, des d’on intentava “coordinar els presos” de cara al fet que aquests assumissin i admetessin la via penitenciària. Precisament, aquesta va ser la raó per la qual tant ella com Jon Enparantza van ser condemnats el setembre de 2019.
Zulueta, que va sortir de la presó el febrer de 2020 després de complir la seva condemna, ha explicat que si va reconèixer la seva pertinença en condició de dirigent va ser per evitar que la resta dels seus companys haguessin de ingressar a la presó. També ho va fer, ha assenyalat, perquè entenia que d’aquesta manera estava fent “un bon pas” en el camí cap “a la democràcia en la pau i en la convivència”.
D’altra banda, l’advocada s’ha desmarcat dels àlies ‘Marxel’ o ‘Bixer’ continguts en els informes de la Guàrdia Civil, que pretenia vincular-la amb diferents reunions amb membres d’ETA. Així, l’advocada ha qualificat de “estrany o tendenciós” que l’institut armat pretengui relacionar-la amb algun d’aquests pseudònims. En la seva declaració, també ha negat haver participat o facilitat informació referida a atemptats o accions violentes i ha assegurat que en la seva condició d’advocada sempre ha tractat de posar els seus clients –acusats de pertànyer a ETA– a disposició de l’Audiència Nacional. “El que jo he fet ha estat portar-los a l’Audiència Nacional, cosa que he fet infinitat de vegades. Si el client pretenia evadir l’acció de la Justícia, jo no tornava a tenir contacte amb ell. No negaré que hi haurà qui ho hagi intentat, però la meva ajuda era portar-los a l’Audiència perquè compareguessin davant ses senyories”, ha sostingut.
Tortures descrites amb detall
A la declaració de Zulueta ha seguit la de Naia Zuriarrain, que a preguntes de la seva advocada ha confirmat les tortures denunciades anteriorment. El tracte a la qual la va sotmetre la Guàrdia Civil va començar a empitjorar, segons ha denunciat, en el moment en què va ser traslladada a Madrid després de la seva detenció a Bilbao, l’abril del 2010.
“Després de veure el forense, canvia la guàrdia i anem amb quatre guàrdies civils homes. Durant tot el trajecte a Madrid em van amenaçar, em van dir que tenia de temps fins a Madrid per començar a parlar, perquè a Madrid el tracte canviaria, que ho passaria molt malament si no deia el que volien”, ha assenyalat.
El moment més dur de la seva declaració ha estat quan Zuriarrain ha relatat que, en un d’aquests interrogatoris diversos agents la van deixar “en calces i samarreta” i li van col·locar unes bandes de “goma escuma” als braços i després li van començar a tirar “aigua freda pel cap”. A més d’aquests procediments, Zuriarrain ha acusat els agents de obligar-la a aprendre una sèrie de respostes per oferir-les després en una declaració policial.
Jon Enparantza, que va complir condemna al costat de Zulueta per la seva integració al KT, ha negat que fos Mik Mik, l’àlies amb el qual l’identifica l’informe de la Guàrdia Civil. El també advocat ha continuat en la línia de la seva companya i ha descartat haver format part de “cap aparell” d’ETA. Com Zuriarrain, Enparantza ha denunciat que va patir amenaces per part de la Guàrdia Civil, que li hauria ensenyat “fotografies” dels seus cinc fills i de la seva dona. A més, era conscient que estaven “torturant” la resta de detinguts per les “referències” que feien els agents, que “entraven a la cel·la eufòrics i sortits de mare”. “Aquests van ser els cinc dies que vaig passar. Ni vaig menjar, ni vaig beure i amb prou feines vaig dormir. Al quart dia em van portar a l’hospital perquè estava una mica deshidratat i, en negar-me a rebre sèrum, van tornar a portar-me a la cel·la “, ha relatat.
Per la seva banda, Iker Sarriegi ha negat que ajudés integrants d’ETA a fugir o amagar-se de la Justícia. “Ens venien (al bufet) just els que volien presentar-se davant l’Audiència Nacional”, ha explicat, i ha revelat que tindria un total de 200 a 250 clients dispersos per tot l’estat. Després de negar la seva pertinença a qualsevol estructura d’ETA, Sarriegi ha deixat clar que mai ha “conegut o visitat” Frédéric Haramboure, Txistor. Una carta inclosa en l’informe de la Guàrdia Civil el relacionaria, precisament, amb aquest pres d’ETA, que va integrar el comando itinerant Argala.
L’advocat Julen Celarain, el cinquè de comparèixer, ha mostrat la seva “incredulitat” per estar imputat en aquesta causa quan hi ha “tres o quatre motius que apunten en la direcció contrària”. En aquesta línia, ha recordat que el 2008 ja va ser “jutjat i condemnat per gairebé les mateixes acusacions” que recauen sobre ell. “No entenc què faig en aquest judici”, ha lamentat.
Igual que alguns dels seus companys, Saioa Aguirre també ha denunciat tortures. Primer, abans d’arribar a Madrid, els agents li haurien amenaçat amb deixar-la “cinc dies nua”. En la seva declaració, ha relatat que un dels agents li va preguntar “si volia ser mare”. “Li vaig dir que si i em va dir: Prepara’t, perquè no ho seràs. Ja comencen els interrogatoris”, ha apuntat. Com en el cas de Zuriarrain, Aguirre ha sostingut que la seva declaració policial “era falsa” ja que la “va escriure la Guàrdia Civil”. “Tota la declaració era mentida. Vaig accedir a aprendre–me-la de memòria i ho vaig fer així”, ha explicat.
Nerea Redondo, acusada d’haver lliurat 44.500 euros a un altre dels encausats, Juan Mari Jáuregui, –una quantitat suposadament de procedència il·lícita i que tindria com a destí últim ETA– ha explicat que aquests diners pertanyien als seus estalvis i que l’hi va lliurar al seu company per evitar que l’hi robessin. “A finals d’agost me n’anava fora de vacances. Vaig llegir que al costat del meu edifici hi havia hagut dos robatoris i en anar-me’n fora amb el meu company vaig decidir treure d’aquí aquests diners”, ha justificat Redondo, que ha incidit que aquesta suma l’hauria obtingut treballant en diferents tasques.
Després de la declaració dels acusats, el judici es reprendrà aquest dimecres amb la declaració com a testimonis de tres agents de la Guàrdia Civil.
