El sindicalisme alternatiu –el que s’aparta dels grocs, les organitzacions majoritàries i d’àmbit estatal com la UGT i CCOO– s’ha reivindicat com una eina per a la independència de Catalunya aquest diumenge, en l’acte pel quart aniversari de la gran mobilització del 3 d’octubre del 2017, dos dies després del referèndum del l’1 d’octubre. Organitzat per la Plataforma 3 d’Octubre, ha tingut el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que hi ha contribuït amb una marxa per la Diagonal, des de la plaça Francesc Macià fins a la plaça del Cinc d’Oros, on s’ha fet l’acte polític dels sindicats. De fet, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, com el vocal d’Òmnium Cultural Xavier Antich, han intervingut en els parlaments, protagonitzats pels representants dels sindicats impulsors de la vaga general de l’octubre del 2017.
Aquella mobilització va ser convocada el 21 de setembre, l’endemà de la macrooperació de la Guàrdia Civil en diversos departaments de la Generalitat, per la CGT, la CNT, la COS (Coordinadora Obrera Sindical), la I-CSC (Intersindical-Conferedació Sindical Catalana) i la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya). I, després de l’1-O i de la reacció violenta de la policia espanyola, s’hi van afegir la UGT, CCOO i fins i tot les patronals Pimec i Cecot, en el que van anomenar Aturada de País.
Aquesta distinció ha aparegut avui en els discursos dels convocants de la vaga. “Allò no va ser una aturada de país, sinó una vaga general, que no depèn de si l’amo tanca sinó de la voluntat dels treballadors de fer vaga, aquesta és la diferència. I com que la vam convocar 15 dies abans, per això es va poder fer. I és una puta vergonya que hi hagués sindicat que després donessin suport al que en van dir aturada de país”, ha advertir David Caño, que ha pujat a l’escenari en nom de la Intersindical Alternativa, una organització en la qual hi ha integrada la Ustec, del sector de l’ensenyament, un dels que van ser claus en el referèndum.
Les crítiques als sindicats “grocs”, els del “règim del 78”, han estat presents durant tot l’acte, en què els representants de les organitzacions sindicals de l’òrbita de l’esquerra independentista han fet una crida a considerar “inseparable” la reivindicació nacional de la social i laboral. La bretxa salarial entre homes i dones, les amenaces al dret de vaga en moltes empreses on asseguren que hi ha pressions per impedir l’exercici d’aquest dret, el dret a l’habitatge i fins i tot la crítica a les actuacions dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra han sigut punts dels discursos que, en alguns moments, han provocat la reacció d’una part dels assistents que han volgut tapar els parlaments amb crits d'”independència, independència” i “Catalunya no té rei”.
Tanmateix, la intervenció d’Elisenda Paluzie ha fet de ciment entre tots els assistents i ha formulat el que considera que és un dels principals objectius de l’independentisme: fer créixer el sindicalisme sobiranista. La presidenta de l’ANC –que no ho era el 2017, quan hi va haver el pols entre els conceptes vaga general i aturada de país, moment en què encara hi havia Jordi Sànchez en el càrrec– ha volgut subratllar el paper dels sindicats alternatius. “Van ser claus els sindicats que es van arriscar i que van assumir la responsabilitat de convocar una vaga general. Aquell dia vam entendre el valor dels sindicats nacionals. Fem forts els sindicats sobiranistes, fem fortes totes les estructures que ens permetran la independència”, ha demanat.
Per a Paluzie, tant l’1 d’octubre del 2017 com el 3 d’octubre, “les forces de ruptura es van imposar a les pactistes”, que “han portat a tantes derrotes”, i hi va haver una demostració de la capacitat de control del territori” per part de l’independentisme. Tant la presidenta de l’ANC, que ha recordat el projecte Eines de País que ha impulsat l’entitat, com els representants sindicals han cridat a augmentar la penetració del sindicalisme independentista en les empreses per fer avançar el projecte de tenir un estat propi.
