Com era evident que passaria des que les xarxes socials van trencar l’hegemonia del relat del poder, l’única forma que aquest ha trobat de lluitar contra allò que en diem fake news, a través dels mitjans de comunicació que controla, és minimitzar tot allò que se surt d’aquest relat. Aquest cop ho hem pogut veure amb el menysteniment de la vaga de transportistes, que fa 10 dies El Periódico o la SER , per exemple, titllaven d’un “bulo” que desencadenava la por al desabastiment. Fins i tot Newtral, que van néixer teòricament per desemmascarar les notícies falses, donava crèdit a qui considerava poc probable la vaga.
Avui la parada indefinida i la perspectiva de no trobar certs aliments als supermercats són tan reals que la mateixa Danone ha avisat que aturarà les seves fàbriques si no hi ha acord del govern espanyol amb els vaguistes. En la mateixa línia s’han expressat Lactalis, que fabrica productes derivats de la llet de marca blanca, Heineken i Mahou, per citar-ne només alguns.
Aquesta vaga recorda la que va tenir lloc ara fa tres anys a França, amb els anomenats Armilles Grogues, que van provocar 14 morts i milers de ferits. Com aleshores, les protestes es van iniciar també per l’encariment dels combustibles, així com la pèrdua de poder adquisitiu, entre d’altres motius. I també va omplir titulars el caràcter violent d’algunes manifestacions, que allà van acabar amb 14 morts. I no només això, a terres franceses l’extrema dreta de Marine Le Pen va canalitzar les protestes en el seu benefici per a les eleccions europees, com aquí podria fer VOX de cara a les properes eleccions generals, portant fins i tot algun dels armilles grogues a les seves llistes.
De fet, que les protestes hagin comptat amb el suport de l’extrema dreta espanyola des del primer dia ha propiciat que, en comptes de donar-hi suport, els sindicats majoritaris com Comissions Obreres hagin rebutjat la vaga al·legant que no compta amb base legal, i que l’executiu espanyol refiï la solució a un acord al Consell Europeu que compta amb l’oposició d’Alemanya mentre els transportistes han de pagar per treballar.
Aquesta dimissió del que suposadament és l’esquerra de protegir la classe treballadora, juntament amb altres factors relacionats com el fet de castigar la classe mitjana, és la tempesta perfecta per a un govern d’extrema dreta a Espanya.
Si llegeix bé el moment actual, ara que els polítics independentistes s’han rendit i la unitat d’Espanya no corre perill, VOX justificarà la seva existència virant el seu discurs apropiant-se de la lluita de classes, com ja ho han fet els seus homòlegs a d’altres països europeus i als Estats Units, amb Donald Trump com a exponent. Cosa que confirmaria una tendència mundial cap a un nou paradigma somniat pel règim xinès, en què els països on va néixer l’Estat del benestar trituren les seves essències per mantenir l’ordre occidental liberal mentre depenen d’una Rússia que amenaça la seva seguretat o d’uns Estats Units que s’aprofiten del xantatge de ser l’única alternativa, de manera que caigui el relat que la prosperitat va associada als valors universals i els drets humans. Una relació que fins fa ben poc els acadèmics encara podien justificar amb dades empíriques però que el benestar assolit per la Xina, la seva gestió de la pandèmia i la seva influència política que tornaria a evidenciar-se en el seu possible paper com a àrbitre de la guerra a Ucraïna comencen a qüestionar.
1
