Ustrell, de COPEs

A l’estrella de la COPE, Carlos Herrera, se’l podrà acusar de moltes coses, però no pas d’estalviar-se adjectius. El seu programa matinal podria servir com a catàleg -extens i creatiu- d’insults a l’independentisme català i al catalanisme en general. L’agressivitat del comunicador elegit pels bisbes espanyols és estructural, com passa a la majoria dels mitjans de comunicació de Madrid, però la fúria espanyola d’Herrera és diària i no té límits. Un exemple, entre molts: “Crec sincerament que Espanya ha de concentrar la mirada a Canet de Mar, perquè estem veient una barbaritat similar a la del Ku Klux Klan cremant creus i assenyalant negres, o la dels camises pardes de l’Alemanya nazi, marcant als jueus“. I, com deia Súper Ratón, no se’n vagin, que encara n’hi ha més: “tot és repugnant i nauseabund, pero no sorprenent. El separatisme català porta anys essent un moviment segregacionista, xenòfob, identitari, racista, cateto, repressor, fastiguejant, però no sorprenent”.

En fi, el que sí que és sorprenent és que TV3 se n’hagi anat a Sevilla a inundar de bon rotllo el bar d’un amic d’Herrera. L’entrevista, aparentment, no va tenir altra funció que blanquejar el personatge amb les típiques respostes de jo m’estimo Catalunya i hi tinc molts amics i unes preguntes de l’agudesa periodística de “hi ha molta pressió política pel que fas?” o “tu, en aquests editorials, fas política?”. La germanor va ser tanta -i tan pactada, no hi ha altra explicació- que Ricard Ustrell no va voler espatllar divuit minuts de confraternitat perguntant-li sobre el conflicte polític de Catalunya i el paper de mitjans com la COPE. Zero preguntes. Això sí, Herrera va deixar clar que no se li pot dir nazis als del PSC ni terroristes als de Vox. Només als independentistes, com fa ell constantment.

Per contra, la major part de l’entrevista va estar dedicada a glorificar el paper d’aquest operari de l’espanyolisme en la lluita de l’Estat contra ETA, amb un titular final: l’Emèrit li envia missatges i el té arxivat com a JC. Mira què campechanos, tots dos.