Pactar, també amb el suposat enemic, és legítim. De fet, la política és això. Negociació, cessions, guanys i pèrdues. Però a cara descoberta i sense mentides. Si no, és una traïció al votant i al sistema democràtic. I això és el que ha fet Ada Colau i els Comuns que, religiosament, acompanyen la líder i la seva superioritat moral. El veritablement immoral del pacte entre PSC, PP i Comuns a Barcelona no és la conseqüència del pacte, que un guanyador de les eleccions no governi, perquè és tan legítim com quan ERC i Junts pacten per una alcaldia, o quan el PSC i ERC, o el PSC i Junts, ho fan per esgarrapar uns quants càrrecs més. La immoralitat és la mentida i les maniobres amb la cara tapada. I els Comuns han estat especialment deslleials amb els seus votants i amb tots els barcelonins.
De fet, Ada Colau només ha dit una veritat en tot aquest temps. Que no respectaria la llista més votada si no era la seva, la del PSC o la d’ERC, i que intentaria fins al darrer minut tombar qualsevol altre guanyador per tal de mantenir-se a l’Ajuntament. Al preu que fos, també sotmetent-se a la dreta que sobrevola un pacte amb VOX a l’Estat.
I mentides, moltes mentides. Van jurar i perjurar que amb el PP, aliat de VOX a l’Estat, no hi hauria cap pacte. I quan els Comuns han fet fil per randa el que volia el PP, expliquen al seus que s’han vist abocats a fer-ho perquè si no Barcelona cauria en mans dels fons voltors amics de Xavier Trias i Ernest Maragall. Els Comuns també van mentir assegurant, després de la derrota del 28M que Colau “descartava completament” anar a les llistes de Sumar a Madrid. Doncs ja hi és.
I per què tanta deslleialtat al seus votants? Per garantir la supervivència econòmica del partit i dels més fidels ara que ja tornen a ser la crossa del PSC. I ha estat un èxit. Ni 24 hores després de la investidura de Collboni, es feia públic que els càrrecs de confiança de Colau i Collboni al govern mantindrien la nòmina tot i el suposat sacrifici de passar a l’oposició. I dos dies després de la investidura, l’alcalde ja dona per fet que després del 23-J molts altres Comuns engreixaran la seva nòmina entrant al govern. I, per cert, de moment, cap càrrec de confiança ha rebutjat el seu sou malgrat que els Comuns asseguren que faran d’oposició. Naturalment, l’escenificació estava pactada.