Durant tota la campanya al bipartidisme ha estat jugant a renéixer. I si no hagués estat pel debat a tres en absència del considerat favorit a la majoria de les enquestes, semblaria que PP i PSOE ho estaven aconseguint, amb clar avantatge per al primer en la mesura en què havia estat capaç d’imposar el seu marc mental. Una victòria de relat que no hauria estat possible (“váyase Sr González”), si no fos perquè el recurs socialista al “si tu no vas ellos vuelven” havia deixat de funcionar quan a Meloni se li va posar cara d’OTAN i Unió Europea.
I és que les consignes socials de Vox estaven calant entre l’electorat més humil amb millor eficàcia que aquelles altres de to conservador destinades a un públic minoritari i que poc interessaven a qui com a problema té sobretot arribar a final de mes. Per a tot missatge polític hi ha sempre un públic destinatari i l’esquerra hauria de començar a pensar si ha respost amb autoritat a les legítimes reclamacions de justícia social mentre s’ha estat abandonant al disseny frívol i contradictori de la realitat que ha fet l’esquerra situada a la seva esquerra. Potser un dia una i altra esquerra hauran de retre comptes davant les dones que han abandonat a la seva sort quan han dit que ser-ho, que ser una dona és sols una contingència subjectiva.
En una campanya que potser haurà estat més decisiva que altres, els que semblaven guanyadors durant la primera part no ho han estat en la segona de manera que al final les dues altres forces estatals que competien pel tercer i quart lloc resultaran, al seu torn, determinants per saber quin tàndem en resultava victoriós. I la gent no sap d’aritmètica electoral: hem rebut tota mena d’informació sobre partits sense possibilitats, vots útils i marcatges als guanyadors. La possibilitat de repetir un escenari com el de 2019 s’obria camí en els darrers moments, però hi jugava en contra la voluntat de cert independentisme social que volia castigar els seus representants institucionals, de manera aquí a la fi el vot útil, és a dir, el bipartidisme ha tornat a prendre protagonisme.
És una veritat contrastada que la gent pot ser estúpida de manera individual, votant opcions que en el fons són les que més la perjudiquen. Però és factible que sigui sàvia quan analitzem el resultat a escala col·lectiva? No ho sé, sols estic convençuda del fet que, com sempre, a Espanya no es guanyen eleccions, sols es perden. I de vegades, ni això.
2
