Com cada any quan s’acosta la Diada, El Món entrevista el president o presidenta de l’ANC. Tot i que les turbulències internes han estat marca de la casa des que es va crear l’entitat –com correspon a qualsevol organisme viu independentista–, aquest darrer any ha sigut especialment complicat i ha acabat amb la dimissió en bloc del sector crític. Però Lluís Llach aguanta la tempesta i llança un missatge que és un avís a l’Estat: “Si amb tots els disbarats que ha fet l’independentisme encara som un 40% d’il·luminats, vol dir que la llum és molt forta”.
El cert és que, si Llach i Jordi Pesarrodona fan una xerrada sobre els plans de l’ANC, s’omple la sala. I quan a la mateixa sala es presenta el projecte Dempeus, amb alguns exsecretaris nacionals de l’Assemblea entre els impulsors, també s’omple. Entre el públic, molts assistents als dos actes. Una divisió, per tant, que no arriba a baix i que es pot esborrar de cop quan sigui el moment. Quan l’independentisme torni a activar el ressort que el justifica, que va de baix a dalt.
És per això que el 40% que esmenta Llach és molt. És el 40% de catalans que, segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de Catalunya, la d’aquest juliol, responen ‘sí’ quan se’ls pregunta si volen que Catalunya esdevingui un estat independent. L’octubre del 2017 van arribar a ser el 49%. I aquesta reculada de 9 punts és utilitzada per l’unionisme per proclamar la mort de l’independentisme entès no com a pensament polític, sinó com a moviment que realment vol aconseguir la ruptura amb Espanya.
Que després de 8 anys de repressió, de desgast i de guerres fratricides encara quedi un 40% d’enquestats que es declaren independentistes és molt. I Espanya ho sap. De la mateixa manera que sap que no s’ho pot permetre. Per això busca la manera d’acabar de destruir-ho. Però, si l’independentisme té greus problemes de cohesió interna, Espanya més. Espanya està en guerra. Des de la Fiscalia fins al Congrés. Amb la corrupció i amb els incendis. L’unionisme va tan perdut com l’independentisme o més. Fins al punt que l’enfrontament és ara entre els que el 2017 es van posar d’acord per aplicar el 155.
