Quan ERC va investir Salvador Illa i Pedro Sánchez, es va llançar, amb un punt d’ingenuïtat i d’heroïcitat, a unes aigües remogudes amb una planxa de surf plena de forats. Tenia la clau del retorn dels socialistes al poder absolut a Catalunya i a l’estat, que bescanviava per un avançament nacional notable que Junts no oferia. Però des d’aleshores, el relat dels republicans sobreviu com pot surfejant les onades generades pels incompliments del PSC i el PSOE, segurs que els seus socis no els destronaran del poder encara que caigui un diluvi universal. Les onades són cada vegada més intenses i el risc d’ofegament electoral és real. I els socialistes s’ho miren des de fora. La darrera ‘surfejada’, amb l’acord entre la Generalitat i l’Estat per a un ‘café singular para todos’, una fumerada sense concrecions que per a Oriol Junqueras té “una música que sona bé”, però que per a dues referents del partit, Carme Forcadell i Dolors Bassa, és “una presa de pèl”.
El PSC i el PSOE han colat a ERC el règim comú de tota la vida. Sense concrecions sobre una recaptació de l’IRPF el 2026 per part de la Generalitat, que tothom sap que tècnicament inviable, i sobretot, sense recollir nítidament aquell famós principi d’ordinalitat que incloïa l’Estatut d’Autonomia del 2006 i que només apareix al preàmbul. Tot plegat, sense cap garantia de més diners per reduir dèficit fiscal, perquè l’acord entre administracions no blinda la suficiència financera per a Catalunya. El PSC torna a deixar ERC en una situació d’indefensió, obligant-la a gesticular més del que voldria i a buscar subterfugis per no constatar la presa de pèl que sí que constaten Forcadell i Bassa.
De fet, tant la legislatura de Pedro Sánchez com la d’Illa han estat un onatge continu que ERC ha capejat com ha pogut, amb la pressió de Junts, la seva crisi interna i el risc d’acabar convertint-se en una altra ICV-IU. Els republicans també van haver de sobreviure al fet d’haver donat llum verda a un president de la Generalitat que nomena un estaquirot de partit com a delegat a la Catalunya Nord que menysté el català i la història, per ignorància i sectarisme. I ara també a un Ajuntament que -tot i que l’alcalde Collboni ha demanat disculpes- passa de puntetes pels repetits episodis de catalanofòbia a la ciutat. ERC s’ha limitat a posar-se la medalla pel nomenament de la comissària per la llengua a l’Ajuntament, però només Junts ha presentat un prec al consistori per demanar explicacions.
Pel que sembla, ERC haurà de continuar surfejant per sobreviure amb el relat de “sí se puede” avançar nacionalment amb el PSOE. A hores d’ara ningú no sap què passarà, si els republicans efectivament se’n sortiran i faran valdre aquell independentisme pragmàtic del president Aragonès -del sector defenestrat del partit- o, si, per contra, tindrà raó Junts. Que tampoc sap quin rèdit obtindrà d’aquest relat.
