Gran part de la xarxa d’infraestructures fantasma de l’Estat espanyol s’ha construït pel mètode de la subhasta electoral, és a dir, per la via de les promeses dels candidats a alcaldies o governs autonòmics que anunciaven una estació d’AVE, un aeroport o una autopista en qualsevol poble de l’Estat (menys Catalunya, és clar). Milions d’euros públics lapidats en aeroports difunts com el de Castelló o de Castella-La Manxa, l’estació d’AVE a les diminutes viles de Tardienta o de Villanueva de Còrdova -mentre a Barcelona esperem que l’alta velocitat arribi a la Sagrera i a l’Aeroport- durant els anys bojos previs a la crisi del 2009 en forma de xantatge-promesa electoral.
I més d’una dècada després, les campanyes electorals encara inclouen subhastes que posen els diners públics a disposició de la campanya del candidat X que té a Madrid, a Catalunya, a Barcelona o en qualsevol altre centre de poder un homòleg del seu partit. La cosa va així: Només si vostè em vota, els meus posaran diners al poble per atendre necessitats que, en realitat, són un dret bàsic que vostè i jo tenim com a contribuents al marge de la papereta que dipositem a les urnes.
Un cas polèmic, però que ni de lluny no serà ni el primer ni l’últim a poc més de dos mesos per a les eleccions municipals el 28M, l’hem tingut aquesta setmana. El cap de llista d’ERC a Santa Coloma de Gramenet, Gabriel Rufián, promet, en presencia del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, que “si governem aquesta ciutat construirem aquesta segona residencia de gent gran que aquesta ciutat necessita”. Si no guanya ERC, els avis de Santa Coloma no tindran la segona residència que “aquesta ciutat necessita”?
Naturalment, cada partit ha d’explicar als ciutadans quin model de ciutat vol i com l’aplicarà si arriba al poder. Però el joc ha de ser sempre net, i en cap cas implica disposar de diners públics perquè la clau de la caixa la tingui momentàniament el partit del candidat.
1
4
