La fotografia pública de Junts i Comuns denunciant plegats la “mala gestió” del PSC al barri del Besòs Maresme i l’abandonament de ciutadans que viuen en cases apuntalades no és menor en els temps que corren al plenari. Un plenari on el govern de Collboni, amb només 10 dels 41 regidors, se’n surt sense despentinar-se i tira endavant les grans línies mestres del seu executiu davant d’una oposició totalment fragmentada des del primer dia. Que dos partits històricament confrontats siguin capaços de detectar qüestions troncals de ciutat com és el dret a l’habitatge digne i sumar forces per empènyer el poder a encarrilar solucions és un senyal de bona salut democràtica. Sobretot, després de gairebé dos anys en què tots els partits de l’oposició s’havien abocat a intentar seduir el PSC per governar plegats. Una flor no fa estiu, que no s’alterin els més puristes a banda i banda. Ara bé, que hi hagi oposició a qualsevol executiu de qualsevol color és un signe de democràcia sana.
Dit això, tant Junts com els Comuns tenen posat ja el focus en el 2027. Encara no tenen cap de cartell, però ja han arribat a la conclusió que si no hi ha oposició a Barcelona tampoc no hi ha alternativa de govern. I no fer oposició equival a engreixar el candidat del PSC. De fet, Junts i Comuns no van a pescar al mateix mar, de manera que poden fer-se aquestes fotografies sense por de perdre vots i exhibint que són els dos grans partits que tenen opcions de ser alternativa el 2027. I en aquest mar navega també ERC, que es troba en una situació tan complexa que ni pot fer d’oposició, temorosa que la flama de la possible entrada a l’executiu de Jaume Collboni -cada vegada més llunyana- s’apagui del tot, ni pot entregar-se totalment als braços del PSC a canvi de res.
Fronts com el de Junts i Comuns, o fins i tot de Junts, Comuns i ERC, no haurien de ser motiu d’escarafalls o de conjectures estranyes, sinó de maduresa democràtica. Quan arribi el període electoral ja serà moment de distanciar-se, però fins que això no passi, Barcelona es mereix un govern i una oposició. Ara caldrà veure si aquesta fotografia de Sanz i Calvet és només un bolet o es donen també altres aritmètiques que permetin fiscalitzar el govern del PSC. Que per això es va inventar l’oposició.
