En un gest inèdit, la policia d’Israel ha vetat al cap de l’Església catòlica de Jerusalem l’entrada a l’Església del Sant Sepulcre per oficiar la missa del Diumenge de Rams. Semblaria, i així s’ha vist des de diverses instàncies, que es tracta de la voluntat sionista d’acabar amb qualsevol pràctica religiosa al lloc més sagrat per a les tres religions del Llibre i, de fet, qualsevol posició que s’adopti al respecte condueix aparentment a un carreró sense sortida per al creient no jueu. Perquè si el catòlic es posiciona contra aquesta decisió del govern israelià, es podria entendre que s’alinea amb les posicions crítiques amb la guerra desencadenada al Pròxim Orient contra la teocràcia “feixista” (l’expressió no és meva, sinó dels observadors iranians exiliats) de Teheran. Però alinear-se amb Netanyahu en aquest aspecte concret o en qualsevol altre pot significar abandonar a la seva sort l’Església Catòlica, que en aquest i altres conflictes bèl·lics recents s’ha posicionat sense fissures a favor de la pau, del cessament immediat de qualsevol tipus de violència i a favor de la necessitat imperiosa que el diàleg i la negociació substitueixin les armes. Però és que, de fet, qui no podria estar d’acord amb el que reclama el Papa?
Doncs bé, decidir-se per qualsevol de les opcions pot semblar, d’una manera o d’una altra, una vulneració dels principis i les conviccions de la fe catòlica. Però, alçant la vista i observant el context, no tenim més remei que acceptar que la decisió del govern israelià és la més raonable si es té en compte, en primer lloc, que no s’ha pres només amb el representant catòlic, sinó amb tots, i que no s’ha fet només al Sant Sepulcre, sinó a tots els altres llocs sagrats que són sota la seva jurisdicció i que poden ser un blanc fàcil dels míssils iranians o dels seus aliats. De fet, ja han impactat a poca distància del Mur de les Lamentacions, de manera que no fer res podria ser considerat una responsabilitat per omissió.
No dic amb això que aquestes, les de seguretat, hagin estat les raons del govern israelià, però sens dubte són molt més versemblants que les que apunten els qui el critiquen, per més inèdit que hagi estat el fet de la prohibició. Avui no s’ha pogut celebrar l’entrada de Jesús a Jerusalem, ni cap altre ofici al Sant Sepulcre. Però en la ment de qualsevol cristià aquest dia comença l’eterna rememoració d’un camí dramàtic que acaba en l’alegria de la Resurrecció. Tant de bo tot això sigui metàfora que aquest drama d’avui tingui un final d’esperança.
