Esquerra Republicana aspira que Gabriel Rufián compagini dos càrrecs públics a partir de l’any vinent, el de regidor de Santa Coloma de Gramenet (perquè no veig per què l’actual alcaldessa Núria Parlón no s’ha de tornar a presentar i guanyar) i diputat al Congrés espanyol. Dos càrrecs que no significaran dos sous perquè la llei ho prohibeix, però sí acumular les sucoses dietes que impliquen.
Ho explico perquè “amb la que está cayendo”, com diu Rufián sobre Alay, Puigdemont i companyia, que un diputat que es diu d’esquerres doni el missatge a la ciutadania que es poden fer dues feines com aquestes a la vegada i fer-les bé (i no fer com Manuel Valls a l’Ajuntament de Barcelona on després de fer alcaldessa Ada Colau ningú el coneixia per allà) i que 18 mesos (que és el que Rufián va dir que seria al Congrés) es poden convertir fàcilment en 18 anys com un José Zaragoza qualsevol, sí que és de “señoritos”, i no fer contactes amb qualsevol govern del món com fa tot govern del món.
Esquerra Republicana també és el partit que governa la Generalitat i ocupa la Conselleria d’Educació, el cap de la qual han demanat aquesta setmana milers de mestres en una vaga que feia anys que no era tan multitudinària, amb el consens de tots els sindicats. Una vaga que, si els sindicats no l’haguessin explicat de forma tan lamentable, la gent sabria que no és pel nou calendari sinó també, entre d’altres, per un currículum escolar condemna als nostres alumnes a la mediocritat que impera als despatxos del Govern, suposo que perquè deuen projectar en les noves generacions les seves aspiracions d’ocupar cadires no mitjançant el mèrit sinó tirant de nepotisme i de culte al líder.
Ho explico perquè l’estirabot de Gabriel Rufián molt convenientment per al “señorito” que tenim per conseller d’Educació, ha minimitzat mediàticament l’èxit de la vaga de mestres encara que sigui a costa d’aliniar-se amb els interessos de l’extrema dreta i les clavegueres de l’Estat.
Si fos veritat el que sostenen els informes de la Guàrdia Civil citats per un article al The New York Times, que sembla basar el seu text en aquesta única font, que l’entorn de Carles Puigdemont va buscar el suport de Rússia a la independència de Catalunya, voldria dir que van intentar complir el mandat del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Però el cap de l’oficina de l’expresident de la Generalitat, Josep Lluís Alay, ha deixat clar des de la publicació de l’article el setembre de l’any passat que no ho va fer, i per tant, que no es va fer allò que es va prometre fer, fer el possible per assolir el reconeixement de Catalunya com a Estat independent.
Fer mans i mànigues per parlar amb els governs de tot el món, Estats Units, la Xina, Rússia, l’Aràbia Saudita, Corea del Sud, Corea del Nord o qui sigui, com fa tot país, incloent Espanya, és part de la tasca d’assolir la independència de Catalunya. Perquè, com vaig explicar en un article anterior, no et cal acceptar el que t’ofereix algú que no t’agrada, sinó esperar una contraoferta de qui t’agrada. Dit en altres paraules, si el Kremlin hagués ofert suport a la independència de Catalunya, probablement la Unió Europea hauria intervingut per evitar aquesta “desestabilització” europea de la qual ha parlat el Parlament Europeu. Si deixes clar a qui et nega el suport que només contemples el seu, no té cap necessitat de donar-te’l.
Aquesta gent és la gent equivocada, Gabriel Rufián, perquè és la gent que no mou ni un dit quan empresonen independentistes perquè sap que no té competència de ningú més. I com que ho saps perfectament, com més us desmarqueu tu o l’entorn de Puigdemont de Rússia o de qualsevol que pugui fer que la Unió Europea es vegi forçada a intervenir en el conflicte de Catalunya, més us esteu desmarcant de l’independentisme. I que després de fer el teatre a cada roda de premsa amb “no participamos de las burbujas mediáticas de la ultraderecha” a cada pregunta del mercenari de les clavegueres de l’Estat Javier Negre hagis decidit participar-hi (o fins i tot pactar-hi aquesta pregunta si és com sembla) per erosionar un rival polític, encara que t’ho hagin ordenat desde la cúpula del partit, demostra que vendries absolutament qui fos per continuar cobrant un sou que la teva mediocritat no et permetria enlloc més. Com ja ho indicaves al teu programa de YouTube blanquejant els personatges més foscos.
El mateix va per Junts, que per més que sigui evident que a Esquerra ja li aniria bé per pactar amb socialistes i comuns no fan caure el Govern, que evidencien que són capaços d’aguantar les humiliacions que calgui, a ells i a l’independentisme, per seguir gestionant la repartidora.
