La hipòtesi continua circulant per cenacles i mentideros, sobretot madrilenys, que presumeixen sempre, la majoria de les vegades en va, d’estar ben informats. Viatgers a La Moncloa, que està força hermètica sobre els seus plans per al que queda de mes d’octubre i bona part del mes que ve, asseguren que Sánchez i els seus assessors estan “avaluant els danys” que els podria suposar tirar endavant els plans d’aprovació immediata d’una amnistia àmplia i, després, preparar el terreny per a una consulta d’autodeterminació, tal com se li exigeix des de Junts i Esquerra perquè pugui obtenir el ‘sí’ a la seva investidura com a president del govern espanyol.
Aquesta avaluació de danys inclou, segons sembla, una prospectiva sobre el que seria una legislatura en què el PSOE hauria de governar amb l’aquiescència d’una vintena de partits, des de Sumar fins a Junts, passant pel PNB, ERC i una multitud de petites formacions integrades al moviment de Yolanda Díaz. Una legislatura en què el Partit Popular domina onze comunitats autònomes, amb Vox en diverses d’aquestes; una legislatura en què el Senat, amb majoria absoluta del PP, es convertirà en un infern per tirar endavant qualsevol projecte de llei; una legislatura en què els jutges s’han posicionat clarament en contra de l’executiu, igual que la patronal, una part significativa dels mitjans o fins i tot l’Església catòlica (tot i que hi ha divisions al respecte). Un autèntic turment, vaja.
Això, sense comptar amb el disgust d’altres institucions, començant per la Prefectura de l’Estat, respecte a com van els “arreglos” (la paraula és d’un personatge proper a Felip VI) per arribar a la investidura, que coincidiran amb la cerimònia de la jura al Congrés de la princesa d’Astúries. És com si s’haguessin conjugat, en una tempesta perfecta, molts factors per fer encara més complicat el camí cap a la investidura de l’actual president en funcions, que tampoc troba gaires concessions, almenys verbals i fins ara, ni al PNB ni al mateix Sumar, embrancat aquest últim en una negociació per veure quants ministres ficarà en el futur executiu.
I, per descomptat, ni ERC ni, encara menys, Junts estan posant les coses fàcils, reconeixen a La Moncloa, on no em fa la impressió que, contra el que manifesten en públic, estiguin tan segurs de no trobar obstacles insalvables per tirar endavant els plans d’investidura: les últimes declaracions de Puigdemont, declarant Salvador Illa interlocutor no vàlid en la negociació amb els independentistes, han estat preses molt seriosament en els àmbits del PSOE, on la confiança en el candidat del PSC i exministre de Sanitat és molt gran. No, no tot està fet ja als soterranis, encara que és cert que “d’avenços”, diuen, sí que sembla que n’hi ha. Però, n’hi ha prou?
Així, asseguren que Sánchez, com Puigdemont amb el seu Consell, consultarà a les bases socialistes sobre la procedència de l’acord. I, encara que, si ho fes, ho faria en termes ambigus i sense especificar els passos a fer, un resultat que no fos de suport gairebé unànime, com passaria amb personatges rellevants del PSOE antic (Felipe González, Guerra i un, etcètera força llarg), seria considerat un fracàs. Sánchez, és veritat, controla la seva militància, que li ha fet guanyar dues eleccions primàries i que clarament vol un govern de progrés, però les pressions mediàtiques i socials sobre aquesta militància estan sent molt fortes, amb una crispació en ascens i amb errors de manca de reflexió que van sent perceptibles en tots els interlocutors polítics.
Marxa enrere, al·legant que s’ha intentat un acord integrador amb Puigdemont i la resta, i que no es podria fer sense vulnerar la Constitució, de la qual el PSOE es proclamarà màxim garant? No és la primera vegada que escric aquesta hipòtesi en aquestes pàgines. Personalment, aposto més perquè Sánchez tractarà, contra vent i marea, de tirar endavant els seus plans per a la seva pròpia investidura; però cal deixar una escletxa de percentatge contrari, perquè l’avaluació de danys és una reflexió que un estrateg com el president del govern en funcions no pot menysprear. Jo diria, sense que aquesta profecia tingui gaire valor, sobretot en un país on el més sorprenent seria que no hi hagués sorpreses, que moltes coses passaran d’aquí a la investidura de Sánchez. O d’aquí que hàgim de tornar a les urnes, qui ho pot saber, amb la de jornades de “negociació discreta” (així en diuen) que ens queden per davant.
