El PSC va tornar al poder a la Generalitat amb la promesa que Catalunya recuperaria la “normalitat” i la pax social després d’anys de processisme. S’acabava la “crispació” política pel dret d’autodeterminació i tornava la normalitat autonòmica borbònica, amb la simbologia espanyola i les visites de Felip VI a la plaça de Sant Jaume. Certament, l’independentisme que va perdre la majoria parlamentària després d’una dècada continua dividit i en lluita permanent, alhora que suporta el govern de Pedro Sánchez -i ERC ho fa en solitari a Catalunya- i malda per arribar al 2027 amb alguna victòria negociadora.
Tant Sánchez com Illa saben que és gairebé impossible que els facin fora del poder i que la incògnita ara mateix és si el socialisme capitalitzarà més o menys la rivalitat negociadora entre Junts i ERC. En aquest sentit, la pax social és real, i l’escàs debat ideològic Catalunya ja no és entre independentistes i unionistes, sinó al voltant del cordó sanitari, o no, a l’extrema dreta d’Aliança Catalana. Sigui com sigui, en aquesta Catalunya “normal”, el PSC és la centralitat i l’independentisme no té capacitat de fer propostes en positiu que engresquin.
Però hi ha una cosa que aquesta Catalunya idíl·lica i sense conflicte del PSC i el PSOE no aconsegueix resoldre: Rodalies. Un servei tercermundista amb què els diferents governs espanyols han volgut castigar els catalans pel seu nacionalisme -amb la mateixa tècnica que ho ha fet històricament AENA amb l’aeroport-, infrafinançant el servei, deixant de la mà de Déu les infraestructures d’Adif al país i, especialment, sobrefinançant altres territoris de l’Estat. Rodalies és un malson amb governs independentistes i amb governs unionistes. Per als usuaris votants del PSC, d’ERC, de Junts, dels Comuns, de VOX, del PP o d’AC. El càstig amb Renfe a Catalunya ve de tan lluny que ni la vareta màgica del PSC i ERC ho pot arreglar. El drama real és no dir la veritat, que calen anys, molts milions i molt més que fotografies polítiques per reparar un dany històric perpetrat amb una clara intenció ideològica de càstig sostinguda en el temps. Això és Rodalies a Catalunya.
Ras i curt, és més honest no enganyar els ciutadans. Renfe a Catalunya és una herència més de la manera de funcionar del règim del 78. Segur que hi ha voluntat de donar un servei digne als catalans, però abans cal admetre el dany i no només fer-se fotos i prometre inversions.
